Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rellotge" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca dent de lleó, n f alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca pixallit, n m alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- nc Taraxacum obovatum (Willd.) DC.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca dent de lleó, n f alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca pixallit, n m alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- nc Taraxacum obovatum (Willd.) DC.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca cable de prolongació, n m
- es alargadera, n f
- es alargador eléctrico, n m
- es cable de prolongación, n m
- es prolongador eléctrico, n m
- fr câble d'allongement, n m
- fr câble de prolongement, n m
- fr câble de rallonge, n m
- fr câble prolongateur, n m
- eu luzapen kable, n
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca calibrador de rellotges, n m
- es calibrador de relojes
<Bricolatge > Ferreteria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca candeler, n m
- ca forquilla, n f sin. compl.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agulles saqueres, n f pl alt. sin.
- ca agulleta, n f alt. sin.
- ca agulletes, n f pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca forquilletes, n f pl alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca rodafil, n m/f alt. sin.
- ca gulleta, n f var. ling.
- nc Geranium sp. pl.
<Botànica > geraniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca candeler, n m
- ca forquilla, n f sin. compl.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agulles saqueres, n f pl alt. sin.
- ca agulleta, n f alt. sin.
- ca agulletes, n f pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca forquilletes, n f pl alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca rodafil, n m/f alt. sin.
- ca gulleta, n f var. ling.
- nc Geranium sp. pl.
<Botànica > geraniàcies>
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca clau de llata, n m
- ca clau de perllonga, n m
- es clavo bellote
- es clavo de bellote
- es clavo jemal
- fr gros clou
- it chiavarda
- en large round-headed nail
- de Grossnagel
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall petita, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca canella, n f alt. sin.
- ca canudets, n m pl alt. sin.
- ca canuts, n m pl alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
- ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cuadella, n f alt. sin.
- ca equiset, n m alt. sin.
- ca equiset arvense, n m alt. sin.
- ca escuraplata, n f alt. sin.
- ca estanyera, n f alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba presseguera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca nuguet, n m alt. sin.
- ca nusets, n m pl alt. sin.
- ca piparrera, n f alt. sin.
- ca rellotgets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca coua d'egu, n f var. ling.
- ca coua de cavall, n f var. ling.
- ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
- ca nudé, n m var. ling.
- ca rabo de cavall, n m var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- ca salnua, n f var. ling.
- nc Equisetum arvense L.
<Botànica > equisetàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall petita, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca canella, n f alt. sin.
- ca canudets, n m pl alt. sin.
- ca canuts, n m pl alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
- ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cuadella, n f alt. sin.
- ca equiset, n m alt. sin.
- ca equiset arvense, n m alt. sin.
- ca escuraplata, n f alt. sin.
- ca estanyera, n f alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba presseguera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca nuguet, n m alt. sin.
- ca nusets, n m pl alt. sin.
- ca piparrera, n f alt. sin.
- ca rellotgets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca coua d'egu, n f var. ling.
- ca coua de cavall, n f var. ling.
- ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
- ca nudé, n m var. ling.
- ca rabo de cavall, n m var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- ca salnua, n f var. ling.
- nc Equisetum arvense L.
<Botànica > equisetàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall ramosa, n f
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca canudet, n m alt. sin.
- ca canut, n m alt. sin.
- ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de rata, n f alt. sin.
- ca coeta de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cueta de cavall, n f alt. sin.
- ca herba anusada, n f alt. sin.
- ca herba cavallar, n f alt. sin.
- ca herba de canudet, n f alt. sin.
- ca herba de nusets, n f alt. sin.
- ca herba nusera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca nuguets, n m pl alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca rellotgets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
- ca cola de cavall, n f var. ling.
- ca rabo de sargantana, n m var. ling.
- ca relongets, n m pl var. ling.
- nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum
<Botànica > equisetàcies>