Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "remulla" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca col arrissada, n f
- ca col caragolada, n f sin. compl.
- ca col de Milà, n f sin. compl.
- ca col gitana, n f sin. compl.
- ca col borraina, n f alt. sin.
- ca col borratgenca, n f alt. sin.
- ca col borratja, n f alt. sin.
- ca col borratjona, n f alt. sin.
- ca col cargolada, n f alt. sin.
- ca col nana, n f alt. sin.
- ca col rulla, n f alt. sin.
- ca col borragenca, n f var. ling.
- ca col borratxa, n f var. ling.
- ca col borratxenca, n f var. ling.
- ca col reülla, n f var. ling.
- nc Brassica oleracea L. var. sabauda L.
- nc Brassica bullata DC. ex H. Lév. sin. compl.
- nc Brassica oleracea L. var. bullata DC. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca col caragolada, n f
- ca col rulla, n f alt. sin.
- ca col reülla, n f var. ling.
- nc Brassica oleracea L. var. capitata L. subvar. crispa
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca col caragolada, n f
- ca col rulla, n f alt. sin.
- ca col reülla, n f var. ling.
- nc Brassica oleracea L. var. capitata L. subvar. crispa
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca colze femella-femella, n m
- es codo hembra-hembra, n m
- fr coude femelle-femelle, n m
- eu eme-eme ukondo, n
<Fusteria > Construccions>
<Equipament de la llar > Estris de la llar de foc>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cremalla, n f
<Equipament de la llar > Estris de la llar de foc>
Definició
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cremalla, n f
- en trammel, n
<Art i arquitectura>
Definició
Nota
- Normalment, de la vara de la cremalla es penja una olla.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cugot, n m
- ca engreixaporcs, n m alt. sin.
- ca lliris bords, n m pl alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapa femella, n f alt. sin.
- ca sarriassa, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca xarriasses, n f pl var. ling.
- ca xàrries, n f pl var. ling.
- nc Arum italicum Mill. subsp. italicum
<Botànica > aràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cugot, n m
- ca engreixaporcs, n m alt. sin.
- ca lliris bords, n m pl alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapa femella, n f alt. sin.
- ca sarriassa, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca xarriasses, n f pl var. ling.
- ca xàrries, n f pl var. ling.
- nc Arum italicum Mill. subsp. italicum
<Botànica > aràcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzella, n f
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca donzella femella, n f sin. compl.
- ca donzella mascle, n f sin. compl.
- ca donzella rei, n f sin. compl.
- ca donzelló [petit], n m sin. compl.
- ca fava, n f sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca guiula [femella], n f sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca senyora, n f sin. compl.
- ca senyora [mascle], n f sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca vera, n f sin. compl.
- ca doncella, n f var. ling.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca doncella mascle, n f var. ling.
- ca doncella rei, n f var. ling.
- ca doncellas, n f pl var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca donzellas, n f pl var. ling.
- ca gelovia, n f var. ling.
- ca giula, n f var. ling.
- ca gúiola, n f var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiules, n f pl var. ling.
- ca jodriola, n f var. ling.
- ca judriola, n f var. ling.
- ca julia, n f var. ling.
- ca julibia, n f var. ling.
- ca julibria, n f var. ling.
- ca julioles, n f pl var. ling.
- ca julivia, n f var. ling.
- ca julívia, n f var. ling.
- ca julivies, n f pl var. ling.
- ca juribia, n f var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca senyoretas, n f pl var. ling.
- nc Coris julis
- nc Julis Gioffredi var. ling.
- nc Julis giofredi var. ling.
- nc Julis mediterraneus var. ling.
- nc Julis speciosus var. ling.
- nc Julis vulgaris var. ling.
- nc Labrus julis var. ling.
- es doncella
- es julia
- fr girele
- fr girelle
- it donzella
- en rainbow
- en rainbow wrasse
- en rainbow-wrass
- de Meerfunker
- de Meerjunker
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzella, n f
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca donzella femella, n f sin. compl.
- ca donzella mascle, n f sin. compl.
- ca donzella rei, n f sin. compl.
- ca donzelló [petit], n m sin. compl.
- ca fava, n f sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca guiula [femella], n f sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca senyora, n f sin. compl.
- ca senyora [mascle], n f sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca vera, n f sin. compl.
- ca doncella, n f var. ling.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca doncella mascle, n f var. ling.
- ca doncella rei, n f var. ling.
- ca doncellas, n f pl var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca donzellas, n f pl var. ling.
- ca gelovia, n f var. ling.
- ca giula, n f var. ling.
- ca gúiola, n f var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiules, n f pl var. ling.
- ca jodriola, n f var. ling.
- ca judriola, n f var. ling.
- ca julia, n f var. ling.
- ca julibia, n f var. ling.
- ca julibria, n f var. ling.
- ca julioles, n f pl var. ling.
- ca julivia, n f var. ling.
- ca julívia, n f var. ling.
- ca julivies, n f pl var. ling.
- ca juribia, n f var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca senyoretas, n f pl var. ling.
- nc Coris julis
- nc Julis Gioffredi var. ling.
- nc Julis giofredi var. ling.
- nc Julis mediterraneus var. ling.
- nc Julis speciosus var. ling.
- nc Julis vulgaris var. ling.
- nc Labrus julis var. ling.
- es doncella
- es julia
- fr girele
- fr girelle
- it donzella
- en rainbow
- en rainbow wrasse
- en rainbow-wrass
- de Meerfunker
- de Meerjunker
<Peixos > Làbrids>