Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "republic�" dins totes les àrees temàtiques

crioll anglès de Dominica crioll anglès de Dominica

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Dominica
  • ca  cocoy sin. compl.
  • ca  kokoy sin. compl.
  • de  Antillen-Kreolisch
  • en  Dominican English Creole
  • en  Cocoy sin. compl.
  • en  Kokoy sin. compl.
  • es  criollo inglés de Dominica
  • es  cocoy sin. compl.
  • es  kokoy sin. compl.
  • eu  ingelesean kreolera de Dominica
  • eu  cocoy sin. compl.
  • eu  kokoy sin. compl.
  • fr  créole anglais dominicain
  • fr  cocoy sin. compl.
  • fr  kockoy sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Dominica
  • gl  cocoy sin. compl.
  • gl  kokoy sin. compl.
  • it  creolo inglese di Dominica
  • it  cocoy sin. compl.
  • it  kokoy sin. compl.
  • nl  Creools Engels op de Dominicaanse Republiek
  • nl  Cocoy sin. compl.
  • nl  Engels-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
  • nl  Kockoy sin. compl.
  • pt  crioulo inglês de Dominica
  • pt  cocoy sin. compl.
  • pt  kokoy sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Dominica>

Definició
Dominica forma part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Grenada, Saint Vincent i les Grenadines, i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a conseqüència, s'hi van desenvolupar en primer lloc criolls de base francesa i posteriorment criolls de base anglesa. Uns i altres han arribat fins a l'actualitat en diferents situacions de vitalitat, segons el context.

Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.

El crioll de base anglesa de Dominica, anomenat kokoy, es troba en una situació força delicada. És parlat en dues petites comunitats al nord del país, Marigot i Wesley, sobretot per adults; els joves tendeixen a parlar anglès estàndard.

L'origen del nom d'aquest crioll no és gaire clar: sembla que deriva del nom d'un tipus de banana i que històricament s'hauria emprat de manera despectiva envers la població vinguda de Montserrat i Antigua, i envers la seva llengua.

El crioll de base francesa, anomenat localment kwèyòl, és la llengua de prop del 80% de la població del país. L'anglès, llengua oficial, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena.

Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll de base francesa al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. A més, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
crioll francès de Dominica crioll francès de Dominica

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll francès de Dominica
  • ca  crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
  • ca  patois sin. compl.
  • ca  patwa sin. compl.
  • cod  kwèyòl
  • de  Dominican Creole French
  • de  Antillen-Kreolisch sin. compl.
  • en  Dominican Creole French
  • en  Lesser Antillean Creole French sin. compl.
  • en  patois sin. compl.
  • en  patwa sin. compl.
  • es  criollo francés de Dominica
  • es  criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • es  patois sin. compl.
  • es  patwa sin. compl.
  • eu  dominica Frantses jatorriko kreolera
  • eu  patois sin. compl.
  • eu  patwa sin. compl.
  • fr  créole français dominicain
  • fr  créole français des Petites Antilles sin. compl.
  • gl  crioulo francés de las pequeñas Antillas
  • gl  patois sin. compl.
  • gl  patwa sin. compl.
  • it  creolo francese di Dominica
  • it  creolo francese delle Piccole Antille sin. compl.
  • it  patois sin. compl.
  • it  patwa sin. compl.
  • nl  Creools Frans op de Dominicaanse Republiek
  • nl  Frans-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
  • nl  Haïtiaans Creools sin. compl.
  • pt  crioulo francês da Dominica
  • pt  crioulo francês das pequenas Antilhas sin. compl.
  • pt  patois sin. compl.
  • pt  patwa sin. compl.

<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Dominica>

Definició
El crioll francès de Dominica es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès, i també a Trinitat. Aquest crioll es considera igualment la mateixa llengua que el crioll francès de la Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.

Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.

El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.

Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
llengua de signes de la República Dominicana llengua de signes de la República Dominicana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes de la República Dominicana
  • ar  لغة الإشارات في جمهورية الدومينيكان
  • cy  Iaith Arwyddion y Weriniaeth Ddominicanaidd
  • de  Dominikanische Gebärdensprache
  • en  Dominican Sign Language
  • es  lengua de signos de la República Dominicana
  • eu  dominikar Errepublikako zeinu hizkuntza
  • fr  langue des signes dominicaine
  • gl  lingua de signos da República Dominicana
  • it  lingua dei segni dominicana
  • ja  ドミニカ共和国手話
  • nl  Gebarentaal van de Dominicaanse Republiek
  • pt  língua gestual da República Dominicana
  • ru  Язык жестов Доминиканской Республики
  • zh  多米尼加共和国手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Amèrica > República Dominicana>

Definició
Es desconeix quin percentatge de la població amb deficiència auditiva coneix la llengua de signes. Al país hi ha diverses institucions dedicades a l'atenció de persones sordes, entre les quals escoles religioses.

La LS de la República Dominicana és força semblant a la llengua de signes americana.
ocell del paradís republicà ocell del paradís republicà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ocell del paradís republicà, n m
  • es  ave del paraíso republicana
  • fr  paradisier républicain
  • en  Wilson's bird-of-paradise
  • de  Nacktkopf-Paradiesvogel
  • nc  Cicinnurus respublica

<36.058 Ocells > Passeriformes > Paradiseids>

ocell del paradís republicà ocell del paradís republicà

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ocell del paradís republicà, n m
  • es  ave del paraíso republicana
  • fr  paradisier républicain
  • en  Wilson's bird-of-paradise
  • de  Nacktkopf-Paradiesvogel
  • nc  Cicinnurus respublica

<36.058 Ocells > Passeriformes > Paradiseids>

president -a de la república president -a de la república

<Política > Política interior>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  president -a de la república, n m, f

<Política > Política interior>

Definició
El titular que en una república encarna la representació de l'estat.
Primera República espanyola Primera República espanyola

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Primera República espanyola, n f
  • es  Primera República española

<Història del dret>

Definició
Forma de govern que planteja una contraposició a la monarquia constitucional que es va instaurar a l'Estat espanyol, per primera vegada, des de l'11 de febrer de 1873 fins al 29 de desembre de 1874.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • V. t.: República espanyola n f
redifondre redifondre

<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  redifondre, v tr
  • ca  sindicar, v tr
  • es  redifundir
  • es  sindicar
  • fr  republier
  • fr  syndiquer
  • en  syndicate, to

<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>

Definició
Difondre de manera automàtica alguns continguts d'un web en un altre web o als usuaris que s'hi han subscrit.

Nota

  • Els dos formats més estesos per a la redifusió de continguts són l'RSS i l'Atom, ambdós codificats en llenguatge XML.
  • Generalment, les formes redifondre i sindicar s'utilitzen seguides del complement continguts: redifondre continguts i sindicar continguts.
república república

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  república, n f
  • es  república, n f

<Ciència política>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  república, n f
  • es  república, n f

<Dret romà>