Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "requet�" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bequet, n m
- es agachadiza chica, n f
- fr bécassine sourde, n f
- en Jack snipe, n
- nc Lymnocryptes minima
<Enginyeria forestal>
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca boval, n m
- ca requena, n m/f sin. compl.
- es bobal, n m
- es requena, n m
- fr bobal, n m
- pt boal, n m
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
Definició
Nota
- 1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
- 2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca boval, n m
- ca requena, n m/f sin. compl.
- es bobal, n m
- es requena, n m
- fr bobal, n m
- pt boal, n m
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
Definició
Nota
- 1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
- 2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
<Vinificació. Enologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca boval, n m
- ca requena, n m/f sin. compl.
- es bobal, n m
- es requena, n m
- fr bobal, n m
- pt boal, n m
<Vinificació. Enologia>
Definició
Nota
- 1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
- 2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca boval, n m
- ca requena, n m/f sin. compl.
- es bobal, n m
- es requena, n m
- fr bobal, n m
- pt boal, n m
<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>
Definició
Nota
- 1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
- 2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
<Agricultura > Vitivinicultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>
- ca boval, n m
- ca requena, n m/f sin. compl.
- es bobal, n m
- es requena, n m
- fr bobal, n m
- pt boal, n m
<Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra>
Definició
2. Raïm negre produït pel cep boval, menut i amb els grans mitjans o grossos.
3. Vi elaborat amb raïm boval, àcid, de color intens, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca i poc intensa, una mica rústega.
Nota
- 1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
- 2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
-
Criteris aplicats:
S'aproven la denominació boval (de l'adjectiu normatiu boval, derivat de bou) i el sinònim complementari requena (del topònim valencià Requena) pels motius següents:
·totes dues formes es documenten àmpliament en obres terminològiques i especialitzades del sector;
·són lingüísticament adequades: boval és una substantivació de l'adjectiu boval, derivat de bou; (1) requena és una lexicalització del topònim Requena, a la plana d'Utiel, on és habitual el conreu d'aquest cep, i segueix, doncs, el paral·lelisme de denominacions ja normatives, com ara borgonya o bordeus, també procedents de noms propis;
·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;
·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
Es descarta la forma bobal, documentada en algunes fonts (per exemple, a la llista varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè és inadequada en català des del punt de vista ortogràfic (és probablement una influència del castellà, llengua que devia adoptar bobal a partir del català boval).
Es descarta també la forma requeno (i igualment la variant gràfica raqueno), malgrat que té ús en algunes zones del País Valencià, perquè és un castellanisme innecessari.
Els especialistes corroboren, d'altra banda, que boval és una varietat negra i remarquen que boval blanc és una altra varietat, menys coneguda i diferent genèticament. El boval blanc no s'estudia en aquest document perquè no és una varietat esmentada en cap de les DO catalanes ni en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA).
(1) La motivació semàntica de boval no és clara, però és possible, segons Favà, que provingui de la idea de 'raïm apte per als bous', pel fet que és un cep molt productiu i, especialment, pel fet que el raïm és bast.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis de taula. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 77 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 7) ISBN 84-7739-223-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca canvi de pala, n m
- es cambio de raqueta
- fr changement de raquette
- en change of racket
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>
Definició
<09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 02 Tennis de taula>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca canvi de pala, n m
- es cambio de raqueta
- fr changement de raquette
- en change of racket
<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 02 Tennis de taula>
Definició
<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>, <09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca cara oberta, n f
- ca raqueta oberta, n f
- ca pala oberta [TENNIS TAULA], n f sin. compl.
- es cara abierta
- es raqueta abierta
- fr face ouverte
- fr raquette ouverte
- en open racket
- en open racket face
- eu alde ireki
- eu aurpegi ireki
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>, <Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta>
Definició
<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>, <09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca cara plana, n f
- ca raqueta plana, n f
- es cara plana
- es raqueta plana
- fr face à plat [PILOTA BAS]
- fr raquette plate
- en flat racket
- en flat racket face
- eu alde lau
- eu aurpegi lau
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>, <Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta>
