Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "resplendent" dins totes les àrees temàtiques
<Esport > Esports de combat > Taekwondo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca hurigi, n m
- ca cop de peu circular descendent, n m sin. compl.
- ca furigi, n m sin. compl.
- es furigui
- es patada circular descendente
<Esport > Esports de combat > Taekwondo>
Definició
<08 Esports de combat > 04 Taekwondo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca hurigi, n m
- ca cop de peu circular descendent, n m sin. compl.
- ca furigi, n m sin. compl.
- es furigui
- es patada circular descendente
<Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>
Definició
<08 Esports de combat > 03 Karate>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca kakato-geri, n m
- ca cop de taló descendent, n m sin. compl.
- es patada con el talón
- fr coup du talon
- en heel kick
<Esport > 08 Esports de combat > 03 Karate>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca koelèria esplendent, n f
- nc Koeleria splendens C. Presl
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca koelèria esplendent, n f
- nc Koeleria splendens C. Presl
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca línia descendent, n f
- es línea descendente
<Dret civil > Dret de família>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca línia descendent, n f
- es línea descendente, n f
<Dret civil>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca línia esplendent, n f
- ca línia de Haller, n f sin. compl.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>
Definició
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca llamp núvol-terra, n m
- ca llamp descendent, n m sin. compl.
- ca NT, n m sigla
- es rayo descendiente, n m
- es rayo nube-tierra, n m
- es NT, n m sigla
- fr éclair nuage-sol, n m
- en cloud-to-ground flash, n
- en cloud-to-ground lightning, n
- en downward flash, n
- en downward lightning, n
- en CG, n sigla
<Física > Meteorologia>
Definició
Nota
- 1. Els llamps núvol-terra es poden compondre d'una única descàrrega o de més d'una; en aquest últim cas, totes les descàrregues d'un mateix llamp acostumen a ser de la mateixa polaritat (positiva o negativa), però també hi ha un petit percentatge de llamps amb múltiples descàrregues que tenen polaritats diferents. Segons la polaritat de les descàrregues (o de la primera descàrrega en cas que la polaritat de les diferents descàrregues no coincideixi), es distingeix entre llamps positius i llamps negatius; aquests últims són els més habituals, ja que els llamps positius només representen entre un 10% i un 20% del total dels llamps núvol-terra.
- 2. La detecció de llamps núvol-terra es fa majoritàriament amb sensors radioelèctrics que treballen en l'espectre de baixa freqüència o molt baixa freqüència. Aquest tipus de llamps han estat els més estudiats.
- 3. Un llamp núvol-terra es compon de diferents fenòmens seqüencials: el traçador descendent, el traçador ascendent, el procés de connexió i la descàrrega de retorn. A més, en llamps núvol-terra amb múltiples descàrregues també s'hi afegeixen altres fenòmens: el traçador ràpid i la descàrrega subsegüent.
- 4. En general els llamps núvol-terra són menys habituals que els llamps núvol-núvol.
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca llamp núvol-terra, n m
- ca llamp descendent, n m sin. compl.
- ca NT, n m sigla
- es rayo descendiente, n m
- es rayo nube-tierra, n m
- es NT, n m sigla
- fr éclair nuage-sol, n m
- en cloud-to-ground flash, n
- en cloud-to-ground lightning, n
- en downward flash, n
- en downward lightning, n
- en CG, n sigla
<Física > Meteorologia>
Definició
Nota
- 1. Els llamps núvol-terra es poden compondre d'una única descàrrega o de més d'una; en aquest últim cas, totes les descàrregues d'un mateix llamp acostumen a ser de la mateixa polaritat (positiva o negativa), però també hi ha un petit percentatge de llamps amb múltiples descàrregues que tenen polaritats diferents. Segons la polaritat de les descàrregues (o de la primera descàrrega en cas que la polaritat de les diferents descàrregues no coincideixi), es distingeix entre llamps positius i llamps negatius; aquests últims són els més habituals, ja que els llamps positius només representen entre un 10% i un 20% del total dels llamps núvol-terra.
- 2. La detecció de llamps núvol-terra es fa majoritàriament amb sensors radioelèctrics que treballen en l'espectre de baixa freqüència o molt baixa freqüència. Aquest tipus de llamps han estat els més estudiats.
- 3. Un llamp núvol-terra es compon de diferents fenòmens seqüencials: el traçador descendent, el traçador ascendent, el procés de connexió i la descàrrega de retorn. A més, en llamps núvol-terra amb múltiples descàrregues també s'hi afegeixen altres fenòmens: el traçador ràpid i la descàrrega subsegüent.
- 4. En general els llamps núvol-terra són menys habituals que els llamps núvol-núvol.
