Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "resseguir" dins totes les àrees temàtiques

càncer del presseguer càncer del presseguer

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  càncer del presseguer, n m
  • ca  xancre del presseguer, n m sin. compl.

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció de les branques i del tronc del presseguer (Prunus persica [L.] Batsch) produïda per Cytospora chrysosperma (Pers.) Fr., forma mitospòrica de Valsa sordida Nitschke.
càncer del presseguer càncer del presseguer

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  càncer del presseguer, n m
  • ca  brot sec del presseguer, n m sin. compl.

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció dels branquillons del presseguer (Prunus persica [L.] Batsch) produïda per Fusicoccum amygdali Delacr.
càncer del presseguer càncer del presseguer

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  càncer del presseguer, n m
  • ca  xancre del presseguer, n m sin. compl.

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció del presseguer (Prunus persica [L.] Batsch) produïda pel bacteri Pseudomonas syringae van Hall pv. morsprunorum (Wordmal) Young et al.
campaneta blava campaneta blava

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campaneta blava, n f
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de fulles de melicotoner, n f alt. sin.
  • ca  campaneta persicifòlia, n f alt. sin.
  • ca  campaneta presseguera, n f alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  campanetes blaves, n f pl alt. sin.
  • ca  campanetes de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  campànula grossa, n f alt. sin.
  • nc  Campanula persicifolia L.

<Botànica > campanulàcies>

campaneta blava campaneta blava

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campaneta blava, n f
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de fulles de melicotoner, n f alt. sin.
  • ca  campaneta persicifòlia, n f alt. sin.
  • ca  campaneta presseguera, n f alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  campanetes blaves, n f pl alt. sin.
  • ca  campanetes de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  campànula grossa, n f alt. sin.
  • nc  Campanula persicifolia L.

<Botànica > campanulàcies>

comissió de reassegurança comissió de reassegurança

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  comissió de reassegurança, n f
  • es  comisión de reaseguro
  • en  reinsurance commission

<Assegurances > Entitat asseguradora > Producció>

Definició
Comissió que cobra la cedent del reassegurador per compensar-li les comissions que ha pagat als mediadors i les despeses d'adquisició i administració.
conducta de perseguir-se la cua conducta de perseguir-se la cua

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  conducta de perseguir-se la cua, n f
  • es  conducta de perseguirse la cola
  • fr  comportement d'être poursuivi la ligne
  • en  tail chasing behavior

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Definició
Estereotípia consistent a moure's ràpidament, els gossos i els gats, sobre si mateixos, fent cercles com si volguessin atrapar-se l'extrem de la cua, de vegades fins a l'autolesió.

Nota

  • Pot ser una manifestació d'una alteració orgànica, com ara epilèpsia, o bé pot indicar una manca d'activitat física.
conducta de perseguir-se la cua conducta de perseguir-se la cua

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  conducta de perseguir-se la cua, n f
  • es  conducta de perseguirse la cola
  • fr  comportement d'être poursuivi la ligne
  • en  tail chasing behavior

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Definició
Estereotípia consistent a moure's ràpidament, els gossos i els gats, sobre si mateixos, fent cercles com si volguessin atrapar-se l'extrem de la cua, de vegades fins a l'autolesió.

Nota

  • Pot ser una manifestació d'una alteració orgànica, com ara epilèpsia, o bé pot indicar una manca d'activitat física.
conducta de perseguir-se la cua conducta de perseguir-se la cua

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  conducta de perseguir-se la cua, n f
  • es  conducta de perseguirse la cola
  • fr  comportement d'être poursuivi la ligne
  • en  tail chasing behavior

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Definició
Estereotípia consistent a moure's ràpidament, els gossos i els gats, sobre si mateixos, fent cercles com si volguessin atrapar-se l'extrem de la cua, de vegades fins a l'autolesió.

Nota

  • Pot ser una manifestació d'una alteració orgànica, com ara epilèpsia, o bé pot indicar una manca d'activitat física.
cua de cavall petita cua de cavall petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  canella, n f alt. sin.
  • ca  canudets, n m pl alt. sin.
  • ca  canuts, n m pl alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall petita, n f alt. sin.
  • ca  coa de fardatxo, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cuadella, n f alt. sin.
  • ca  equiset, n m alt. sin.
  • ca  equiset arvense, n m alt. sin.
  • ca  escuraplata, n f alt. sin.
  • ca  estanyera, n f alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba presseguera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  nusets, n m pl alt. sin.
  • ca  piparrera, n f alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  coua d'egu, n f var. ling.
  • ca  coua de cavall, n f var. ling.
  • ca  cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
  • ca  nudé, n m var. ling.
  • ca  rabo de cavall, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>