Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "retentir" dins totes les àrees temàtiques

detenir detenir

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  detenir, v tr
  • es  detener
  • en  arrest, to

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Practicar una detenció.
detenir detenir

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  detenir, v tr
  • es  detener, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  detenir, v tr
  • es  detener

<Dret penal>

Definició
Retenir provisionalment {algú} privant-lo de llibertat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els Mossos d'Esquadra van detenir els imputats en el cas.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  detenir, v tr
  • es  retener

<Dret>

Definició
Algú, guardar o mantenir {alguna cosa} en la seva possessió.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El van acusar d'haver detingut béns de l'Estat il·legalment.
  • Ex.: Fa anys que deté un càrrec important a l'Ajuntament del seu municipi.
detentor | detenedora detentor | detenedora

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  detentor | detenedora, n m, f
  • es  detentador | detenedora, n m, f

<Dret civil>

dret de retenció dret de retenció

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  dret de retenció, n m
  • es  derecho de retención

<Dret civil > Drets reals>

Definició
Dret real de garantia possessòria que permet a una persona retenir un bé moble aliè i negar-se a restituir-lo al deutor o a qualsevol altra persona fins que no li hagin estat pagats totalment els deutes que han generat la retenció.
dret de retenció dret de retenció

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dret de retenció, n m
  • es  derecho de retención, n m

<Dret civil>

dret de retenció dret de retenció

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dret de retenció, n m
  • es  derecho de retención

<Dret civil>

Definició
Dret real de garantia possessòria que permet a una persona retenir un bé moble aliè i negar-se a restituir-lo al deutor, la deutora o a qualsevol altra persona, fins que no li hagin estat pagats totalment els deutes que han generat la retenció.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El dret de retenció és un dret real de garantia constituït per a assegurar el pagament d'un deute, que té per efecte el manteniment de la possessió del bé i la possibilitat de realització del valor d'aquest (art. 569-1 i 569-2 Codi civil de Catalunya [CCCat]).
    El dret de retenció pot ser constituït sobre un bé aliè, moble o immoble, pels posseïdors de bona fe que, tenint l'obligació de restituir-lo, no han vist satisfet el deute derivat del rescabalament de despeses necessàries de conservació i gestió del bé o de les despeses útils reemborsables; del rescabalament de danys ocasionats per la cosa; de la retribució de l'activitat de confecció o reparació del bé, sempre que, en cas de béns mobles, hi hagi un pressupost escrit i acceptat i, en cas de béns immobles, un acord exprés, i l'activitat sigui adequada al pressupost o pacte preexistent, i dels interessos meritats pels deutes esmentats des que es notifica notarialment la constitució del dret de retenció (art. 569-3 i 569-4 CCCat).
    Per a la constitució vàlida del dret de retenció, en cal notificar notarialment l'exercici als deutors i als titulars de drets reals sobre el bé. La notificació notarial ha d'expressar la decisió de retenir, la liquidació del deute i l'import complet de l'obligació de la qual es derivi. Deutors i titulars d'algun dret real es poden oposar judicialment a la retenció en un termini de dos mesos des que són notificats. Un cop notificada la retenció, el retenidor o la retenidora d'una finca o d'un dret inscrit sobre la finca pot exigir als titulars l'atorgament d'escriptura pública de reconeixement del dret de retenció per a inscriure-la en el Registre de la Propietat (art. 569-5 CCCat).
    La possessió del bé retingut es prolonga fins que el deute que originà la retenció és completament satisfet. No obstant això, el dret de retenció s'extingeix si el retenidor o la retenidora retorna voluntàriament el bé moble al propietari o la propietària o cancel·la la inscripció del bé immoble. Mentre duri la possessió del bé retingut, el retenidor o la retenidora té l'obligació de conservar el bé amb la diligència necessària, sense poder-ne fer un altre ús més enllà del merament conservatiu (art. 569-6 CCCat).
    Un cop transcorreguts dos mesos des de la notificació de la retenció sense que s'hagi produït l'oposició judicial, els retenidors poden realitzar el valor del bé retingut per alienació directa amb l'acord del propietari o la propietària o, si no hi ha acord, per subhasta pública notarial, d'acord amb les prescripcions legals per als béns mobles (art. 569-7 CCCat) i per als béns immobles (art. 569-8 CCCat). L'import de l'alienació es destina, en primer lloc, a pagar les despeses d'alienació i, després, a satisfer el deute, incloent-hi les despeses de conservació. El romanent es destina a pagar els titulars de càrregues inscrites o els creditors amb millor dret posteriors al deute que va donar lloc a la retenció. En darrer terme, la resta de romanent es lliura al propietari o la propietària del bé. A manca d'acord entre el propietari o la propietària i els creditors posteriors amb relació al romanent, el notari l'ha de consignar judicialment (art. 569-9, 569-10.4 i 569-21 CCCat).
    Si el dret de retenció s'exerceix sobre un bé moble de valor inferior a l'import de tres mesos del salari mínim interprofessional i el deute garantit deriva de la retribució d'una activitat acomplerta per encàrrec dels posseïdors legítims, el retenidor o la retenidora pot notificar la retenció per mitjà de notificació fefaent, no notarial, i pot disposar lliurement del bé si en el termini d'un mes el deute no ha estat satisfet i ni el deutor o la deutora ni el propietari o la propietària s'han oposat d'una manera fefaent a la retenció. En aquest cas les càrregues preexistents subsisteixen, llevat la inscripció registral de limitacions de la facultat de disposició o de reserves de domini, però el propietari té dret al romanent del preu en cas de venda, una vegada deduïts l'import del crèdit i les despeses de conservació i d'alienació del bé retingut (art. 569-10 CCCat).
electroimant de retenció electroimant de retenció

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  electroimant de retenció, n m
  • es  electroimán de retención

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  embargar, v tr
  • ca  emparar, v tr sin. compl.
  • ca  retenir, v tr sin. compl.
  • ca  travar, v tr sin. compl.
  • es  embargar
  • es  trabar

<Dret>

Definició
Quedar-se {una cosa} per embargament.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Tenia tants deutes que li han embargat tots els béns.

    Ex.: El secretari judicial ha dictat un decret en què mana que els travin els béns.

    Ex.: Han retingut el 70 % dels béns de la condemnada.

    Ex.: El banc li ha emparat la casa perquè no podia pagar-ne la hipoteca.