Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "retraure" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca retracte, n m
- es retracto, n m
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca retracte, n m
- es derecho de retracto
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- V. t.: dret de retracte n m
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca retracte convencional, n m
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca retracte de cohereus, n m
- es retracto de coherederos
<Dret civil>
Definició
Nota
-
La configuració de la comunitat hereditària en el dret civil de Catalunya segueix el model germànic, això és, atribueix quotes globals sobre l'herència deferida als cohereus, quotes que són alienables. En el cas que un cohereu alieni la seva quota, l'article 463-6.2 del Codi civil de Catalunya (CCCat) reconeix a la resta de cohereus els drets de tanteig i de retracte. El dret de retracte és un dret real d'adquisició preferent, que consisteix en el dret de subrogar-se en la posició de l'adquirent en condicions idèntiques, és a dir, a ocupar el lloc de l'adquirent —la seva posició contractual— en una transmissió ja consumada.
La tradició jurídica catalana era contrària als drets d'adquisició preferent, d'acord amb el dret romà, en el qual la Llei Dudum, dictada a l'època dels emperadors Valentinià, Teodosi i Arcadi, l'any 391, i incorporada al Codi de Justinià, 4.38.14, derogava la vigència del retracte gentilici i del retracte de comuners. Ara bé, la llei deixava oberta la possibilitat que, en lleis especials o per la voluntat expressada del testador segons la Glossa, de Francesco di Accursio, s'admetessin drets d'adquisició preferent. A partir d'aquí, hom declarà la prescripció de qualsevol forma de retracte en el dret català i assenyalà, amb caràcter general, com a única excepció la fadiga i, amb caràcter particular, la torneria a la Val d'Aran.
El punt i a part de la tradició jurídica catalana el representa la Sentència del jutjat de Vilafranca del Penedès del 18 de febrer de 1903, confirmada per l'Audiència de Barcelona en una sentència del 19 de desembre del mateix any, que rebutjava explícitament la vigència a Catalunya del retracte de cohereus i l'aplicació supletòria dels articles 1067 i 1522 del Codi civil espanyol (CC). No obstant això, el panorama va canviar de manera substancial a partir de la interpretació feta per la jurisprudència de la Llei de senyorius i de la Llei d'enjudiciament civil del 1855. D'aquesta manera, el Tribunal Suprem, mitjançant la Sentència del 20 d'octubre de 1858, per bé que és relativa a un cas de Navarra, declara l'abast general de la regulació del retracte. Amb la regulació del retracte al CCCat, el que originàriament era l'aplicació processal esdevé també l'aplicació substantiva, i els retractes s'apliquen amb caràcter general a Catalunya. Concretament, la Sentència del 14 de desembre de 1905 del Tribunal Suprem admet de manera taxativa l'aplicació dels retractes en el dret civil de Catalunya, d'acord amb la supletorietat del CCCat.
Segons l'article 463-6 del CCCat, es pot exercir el dret de retracte quan algun dels copartícips en la situació de comunitat hereditària ha transmès a títol onerós la quota a alguna persona estranya, és a dir, a algun no copartícip. Entre els negocis que permeten retraure hi ha la permuta, en el cas que la contraprestació sigui fungible. També es pot exercir el dret de retracte si s'aliena la quota amb reserva d'usdefruit, però només si s'atorga el dret d'usdefruit a una altra persona. No obstant això, els cohereus només poden fer ús del dret en dos casos: si el cohereu alienant no ha notificat la decisió de vendre, o ho ha fet fora del termini legal, de manera que no ha pogut exercir el dret de tanteig, o si les circumstàncies de la venda notificades no es corresponen amb les circumstàncies reals i efectives en què s'ha efectuat, cas en el qual es pot retraure en les condicions reals de la venda. Per tant, els cohereus que han estat notificats correctament, amb les condicions reals i dins el termini, i no han exercit el dret de tanteig, no poden fer ús del dret de retracte posteriorment, atesa la configuració subsidiària que regula l'article 463-6.2 del CCCat.
El termini previst per a exercir el dret de retracte pot representar algun problema. L'article 552-4.2 del CCCat estableix com a termini per a exercir-lo tres mesos des que s'assabenten de la venda. Amb aquesta previsió, l'òrgan legislador vol incloure el nombre més alt de casos a favor de la finalitat del precepte. No obstant això, la formulació legal implica condicionar el termini d'exercici del dret de retracte a un estat subjectiu, com ara tenir coneixement o assabentar-se d'una transmissió a títol onerós d'una quota o d'una part d'una quota hereditària, mitjançant la inscripció de la transmissió en el Registre de la Propietat.
Malgrat el silenci legal, hi ha un límit genèric a l'hora d'exercir els drets de tanteig i de retracte hereditaris. Atesa la ratio de la norma, que és evitar l'entrada d'estranys a la comunitat i afavorir la concentració de les quotes, l'exercici dels drets només és possible manente communione. Un cop extingida la comunitat, especialment si l'extinció és a causa de la partició hereditària, cessa l'aplicabilitat del tanteig i del retracte, perquè les titularitats són plenament individuals.
A fi d'exercir el dret de retracte, el copartícip ha de satisfer el preu real i total, i no només el que consta en l'escriptura negocial. En conseqüència, també cal abonar les quantitats que consten en documents privats, si escau. De la mateixa manera, si s'ha fixat en l'escriptura un preu més elevat del real per tal de dissuadir l'exercici del tanteig, atès que no hi ha hagut lleialtat en la notificació de les condicions de venda, es pot retraure prenent com a base la contraprestació real. Si són diversos els interessats a retraure, el conflicte se soluciona amb l'exercici segons la quota respectiva de participació en la comunitat. Tanmateix, això no significa que l'exercici del retracte sigui necessàriament col·lectiu; ben al contrari, es tracta d'un dret individual de cada cohereu. Excepte si hi ha hagut mala fe o actuació deslleial, si un cohereu ha exercit el dret de tanteig o el de retracte, els altres cohereus no el poden compel·lir a cedir-los la seva part, encara que li ofereixin la part proporcional en el preu satisfet per aquell. La ratio de la llei es compleix de la mateixa manera tant si la persona retractora és una sola persona com si en són diverses.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca retracte de confrontats, n m
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Matemàtiques>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca retracte de deformació, n m
- es retracto de deformación
- en deformation retract
<Matemàtiques>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca retracte gentilici, n m
- es retracto gentilicio, n m
- es retracto de sangre, n m sin. compl.
<Dret civil>
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca retracte legal, n m
- es retracto legal
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca retracte legal, n m
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca retracte voluntari, n m
- es retracto voluntario
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
