Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "risc�s" dins totes les àrees temàtiques

fenificadora de rodes dentades fenificadora de rodes dentades

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fenificadora de rodes dentades, n f
  • es  henificadora de discos
  • fr  faneuse à disques soleil
  • it  voltafieno a ruote stellari
  • it  voltafieno a stelle
  • en  finger-wheel rake
  • en  finger-wheel tedder
  • de  Rad-Rechwender
  • de  Sternrad-Rechwender

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Fenificadora de poc pes proveïda de dos a sis discs verticals, aproximadament d'1,30 m de diàmetre, disposats obliquament a la marxa del tractor i dotats de dents llargues i molt elàstiques.
fisc [pl: fiscos o fiscs] fisc [pl: fiscos o fiscs]

<Dret financer i tributari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fisc [pl: fiscos o fiscs], n m
  • es  fisco, n m

<Dret financer i tributari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  fiscus, n m
  • ca  fisc, n m
  • es  fisco, n m
  • fr  fisc, n m
  • it  fisco, n m

<Dret romà>

flux viscós flux viscós

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  flux viscós, n m
  • fr  suintement muqueux
  • en  slime flux

<Botànica>

Definició
Exsudació líquida i espessa que surt dels troncs dels arbres a causa d'una ferida i que està formada per saba infectada per fongs o bacteris.
galga de rosques galga de rosques

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  galga de rosques, n f
  • es  galga de fileteado
  • es  galga de roscas

<Construcció>

Definició
Palnxeta d'acer amb la vora ranurada segons un pas de rosca determinat.
galga de rosques galga de rosques

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  galga de rosques, n f
  • es  galga de roscas, n f
  • fr  jauge de filetage, n f
  • en  screw pitch gauge, n
  • en  thread pitch gauge, n
  • de  Gewindelehre, n f

<Enginyeria>

galzeran galzeran

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de Betlem, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  galleran, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  mataaranyes, n f sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m alt. sin.
  • ca  brusc punxenc, n m alt. sin.
  • ca  bruscol, n m alt. sin.
  • ca  búfol, n m alt. sin.
  • ca  cirer de Betlem, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guinda, n m alt. sin.
  • ca  cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes guindes, n f pl alt. sin.
  • ca  coeta, n f alt. sin.
  • ca  cuetes de tro, n f pl alt. sin.
  • ca  gallerans, n m pl alt. sin.
  • ca  galzeran petit, n m alt. sin.
  • ca  galzerans, n m pl alt. sin.
  • ca  gamó tronador, n m alt. sin.
  • ca  guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  herba erisipelera, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata marina, n f alt. sin.
  • ca  picaaranyes, n f alt. sin.
  • ca  picapuces, n m/f alt. sin.
  • ca  rusc, n m alt. sin.
  • ca  brusca, n f var. ling.
  • ca  brusco, n m var. ling.
  • ca  ciderer de betlem, n m var. ling.
  • ca  cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  cideretes guindes, n f pl var. ling.
  • ca  cirerer de guinga, n m var. ling.
  • ca  cireretes gringues, n f pl var. ling.
  • ca  cireretes guingues, n f pl var. ling.
  • ca  datzerà, n m var. ling.
  • ca  galceran, n m var. ling.
  • ca  gallagans, n m pl var. ling.
  • ca  gallaran, n m var. ling.
  • ca  gallaranc, n m var. ling.
  • ca  gallarancs, n m pl var. ling.
  • ca  galleranc, n m var. ling.
  • ca  galserà, n m var. ling.
  • ca  galseran, n m var. ling.
  • ca  galtzeran, n m var. ling.
  • ca  galzerà, n m var. ling.
  • ca  gamó tronaor, n m var. ling.
  • ca  garseran, n m var. ling.
  • ca  gaseran, n m var. ling.
  • ca  gassarà, n m var. ling.
  • ca  gasserà, n m var. ling.
  • ca  gatzeran, n m var. ling.
  • ca  guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la erisipela, n f var. ling.
  • ca  herba disipelera, n f var. ling.
  • ca  herba erisispelera, n f var. ling.
  • ca  mataranyes, n f var. ling.
  • ca  trebo, n m var. ling.
  • nc  Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de Betlem, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  galleran, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  mataaranyes, n f sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m alt. sin.
  • ca  brusc punxenc, n m alt. sin.
  • ca  bruscol, n m alt. sin.
  • ca  búfol, n m alt. sin.
  • ca  cirer de Betlem, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guinda, n m alt. sin.
  • ca  cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes guindes, n f pl alt. sin.
  • ca  coeta, n f alt. sin.
  • ca  cuetes de tro, n f pl alt. sin.
  • ca  gallerans, n m pl alt. sin.
  • ca  galzeran petit, n m alt. sin.
  • ca  galzerans, n m pl alt. sin.
  • ca  gamó tronador, n m alt. sin.
  • ca  guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  herba erisipelera, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata marina, n f alt. sin.
  • ca  picaaranyes, n f alt. sin.
  • ca  picapuces, n m/f alt. sin.
  • ca  rusc, n m alt. sin.
  • ca  brusca, n f var. ling.
  • ca  brusco, n m var. ling.
  • ca  ciderer de betlem, n m var. ling.
  • ca  cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  cideretes guindes, n f pl var. ling.
  • ca  cirerer de guinga, n m var. ling.
  • ca  cireretes gringues, n f pl var. ling.
  • ca  cireretes guingues, n f pl var. ling.
  • ca  datzerà, n m var. ling.
  • ca  galceran, n m var. ling.
  • ca  gallagans, n m pl var. ling.
  • ca  gallaran, n m var. ling.
  • ca  gallaranc, n m var. ling.
  • ca  gallarancs, n m pl var. ling.
  • ca  galleranc, n m var. ling.
  • ca  galserà, n m var. ling.
  • ca  galseran, n m var. ling.
  • ca  galtzeran, n m var. ling.
  • ca  galzerà, n m var. ling.
  • ca  gamó tronaor, n m var. ling.
  • ca  garseran, n m var. ling.
  • ca  gaseran, n m var. ling.
  • ca  gassarà, n m var. ling.
  • ca  gasserà, n m var. ling.
  • ca  gatzeran, n m var. ling.
  • ca  guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la erisipela, n f var. ling.
  • ca  herba disipelera, n f var. ling.
  • ca  herba erisispelera, n f var. ling.
  • ca  mataranyes, n f var. ling.
  • ca  trebo, n m var. ling.
  • nc  Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

galzeran galzeran

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  galzeran, n m
  • ca  cirerer de betlem, n m sin. compl.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl sin. compl.
  • es  rusco, n m
  • fr  fragon épineux, n m
  • fr  fragon faux houx, n m
  • fr  petit houx, n m
  • en  butcher's broom, n
  • nc  Ruscus aculeatus

<Enginyeria forestal>

galzeran galzeran

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  datzerà, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  herba erisipela, n f sin. compl.
  • ca  llorer bord, n m sin. compl.
  • es  brusco
  • fr  fragon
  • nc  Ruscus aculeatus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, que creix especialment en alzinars, als obacs de la terra baixa i a zones de muntanya fins arribar als 1.000 m d'arreu dels Països Catalans. L'arrel en decocció, ha estat emprada com a diürètic.