Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "robar" dins totes les àrees temàtiques

emprovar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca emprovar, v tr
es probar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició

Posar a algú una peça de vestir per veure si li cau bé.

encarregat de guarda-roba | encarregada de guarda-roba

<Arts > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca encarregat de guarda-roba | encarregada de guarda-roba, n m, f
es encargado de guardarropa
fr préposé au vestiaire
en cloakroom attendant

<Arts > Ocupacions>

Definició

Persona que, en un local, agafa els abrics, bosses de mà i altres objectes de les persones en entrar, en té cura i els els retorna a la sortida.

encarregat de guarda-roba | encarregada de guarda-roba

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca encarregat de guarda-roba | encarregada de guarda-roba, n m, f
es encargado de guardarropa | encargada de guardarropa, n m, f
fr préposé au vestiaire | préposée au vestiaire, n m, f
en checkroom attendant, n
en cloakroom attendant, n
en coatroom attendant, n
en locker room attendant, n
de Garderobenmann | Garderobenfrau, n m, f

<Turisme > Allotjament>

Definició

Persona d'un local públic que s'ocupa d'agafar els abrics, les bosses de mà i altres objectes dels clients quan hi arriben, de tenir-ne cura i de retornar-los-els a la sortida.

esbrollar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca esbrollar, v tr
es desbrozar, v tr
es rozar, v tr
fr débroussailler, v tr

espernallac

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espernallac, n m
ca botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
ca botja fenollera, n f sin. compl.
ca capellà, n m sin. compl.
ca cordonet, n m sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba cuquera, n f sin. compl.
ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
ca abròtan, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca botgeta, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja conillera, n f alt. sin.
ca botja de Sant Pere, n f alt. sin.
ca botja dels conills, n f alt. sin.
ca botja groga, n f alt. sin.
ca botja pudent, n f alt. sin.
ca botja salada, n f alt. sin.
ca botja santjoanera, n f alt. sin.
ca botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
ca broida femella, n f alt. sin.
ca camamil·la, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla amarga, n f alt. sin.
ca camamilla blanca, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla botó groc, n f alt. sin.
ca camamilla de bosc, n f alt. sin.
ca camamilla de botó, n f alt. sin.
ca camamilla de botó groc, n f alt. sin.
ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de roc, n f alt. sin.
ca camamilla del botó, n f alt. sin.
ca camamilla del terme, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamil·la groga, n f alt. sin.
ca camamilla groga, n f alt. sin.
ca camamilla romana, n f alt. sin.
ca camamilla silvestre, n f alt. sin.
ca capellans, n m pl alt. sin.
ca cura de pastor, n f alt. sin.
ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
ca guarda-roba, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca mançanera, n f alt. sin.
ca ontina, n f alt. sin.
ca ontina de cabeceta, n f alt. sin.
ca santjoan, n m alt. sin.
ca santjoaneres, n f pl alt. sin.
ca santjoans, n m pl alt. sin.
ca santolina, n f alt. sin.
ca santperes, n m pl alt. sin.
ca asparllac, n m var. ling.
ca asparrallat, n m var. ling.
ca boja, n f var. ling.
ca botja pudenta, n f var. ling.
ca botxa, n f var. ling.
ca botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla amarga, n f var. ling.
ca camomil·la, n f var. ling.
ca esparnallac, n m var. ling.
ca esparnalles, n f pl var. ling.
ca esparnecat, n m var. ling.
ca esparnellà, n m var. ling.
ca esparnellat, n m var. ling.
ca espernallà, n m var. ling.
ca espernallat, n m var. ling.
ca espernellà, n m var. ling.
ca espernellac, n m var. ling.
ca espeternallac, n m var. ling.
ca espeternellac, n m var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
nc Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espernallac

<Ciències de la vida>

ca espernallac, n m
ca botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
ca botja fenollera, n f sin. compl.
ca capellà, n m sin. compl.
ca cordonet, n m sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba cuquera, n f sin. compl.
ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
ca abròtan, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca botgeta, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja conillera, n f alt. sin.
ca botja de Sant Pere, n f alt. sin.
ca botja dels conills, n f alt. sin.
ca botja groga, n f alt. sin.
ca botja pudent, n f alt. sin.
ca botja salada, n f alt. sin.
ca botja santjoanera, n f alt. sin.
ca botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
ca broida femella, n f alt. sin.
ca camamil·la, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla amarga, n f alt. sin.
ca camamilla blanca, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla botó groc, n f alt. sin.
ca camamilla de bosc, n f alt. sin.
ca camamilla de botó, n f alt. sin.
ca camamilla de botó groc, n f alt. sin.
ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de roc, n f alt. sin.
ca camamilla del botó, n f alt. sin.
ca camamilla del terme, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamil·la groga, n f alt. sin.
ca camamilla groga, n f alt. sin.
ca camamilla romana, n f alt. sin.
ca camamilla silvestre, n f alt. sin.
ca capellans, n m pl alt. sin.
ca cura de pastor, n f alt. sin.
ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
ca guarda-roba, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca mançanera, n f alt. sin.
ca ontina, n f alt. sin.
ca ontina de cabeceta, n f alt. sin.
ca santjoan, n m alt. sin.
ca santjoaneres, n f pl alt. sin.
ca santjoans, n m pl alt. sin.
ca santolina, n f alt. sin.
ca santperes, n m pl alt. sin.
ca asparllac, n m var. ling.
ca asparrallat, n m var. ling.
ca boja, n f var. ling.
ca botja pudenta, n f var. ling.
ca botxa, n f var. ling.
ca botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla amarga, n f var. ling.
ca camomil·la, n f var. ling.
ca esparnallac, n m var. ling.
ca esparnalles, n f pl var. ling.
ca esparnecat, n m var. ling.
ca esparnellà, n m var. ling.
ca esparnellat, n m var. ling.
ca espernallà, n m var. ling.
ca espernallat, n m var. ling.
ca espernellà, n m var. ling.
ca espernellac, n m var. ling.
ca espeternallac, n m var. ling.
ca espeternellac, n m var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
nc Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

estenedor de roba

<Bricolatge > Ferreteria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca estenedor de roba, n m
es tendedero de ropa

<Bricolatge > Ferreteria>

fer girar els dits

<Informàtica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca fer girar els dits, v intr
es girar los dedos, v intr
es hacer rotar los dedos, v intr
fr faire tourner les doigts, v intr
en rotate fingers, to, v intr

<Informàtica>

Definició

Moure circularment, en qualsevol direcció, la punta d'un dit o més situats sobre una zona de la pantalla, sense perdre el contacte amb la superfície.

Nota

Per exemple, es fan girar el dits sobre una imatge per fer-la girar en la mateixa direcció en què es fan girar els dits.

fer girar els dits

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia > Telefonia mòbil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica dels dispositius mòbils [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/171>

ca fer girar els dits, v intr
es girar los dedos, v intr
es hacer rotar los dedos, v intr
fr faire tourner les doigts, v intr
en rotate fingers, to, v intr

Definició

Moure circularment, en qualsevol direcció, la punta d'un dit o més situats sobre una zona de la pantalla, sense perdre el contacte amb la superfície.

Nota

Per exemple, es fan girar el dits sobre una imatge per fer-la girar en la mateixa direcció en què es fan girar els dits.

fer rodar

<Esport > Esports de combat > Judo>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de judo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 117 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 9)
ISBN 84-7739-227-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca fer rodar, v tr
es voltear
fr faire rouler
en roll over, to

<Esport > Esports de combat > Judo>

Definició

Fer, un judoka, un moviment de rotació a l'adversari sobre una part del seu cos actuant com a eix.