Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "roc�s" dins totes les àrees temàtiques

herba de les set sagnies herba de les set sagnies

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les set sagnies, n f
  • ca  saxífraga pubescent, n f alt. sin.
  • ca  trenca-rocs, n f alt. sin.
  • nc  Saxifraga pubescens Pourr.
  • nc  Saxifraga mixta Lapeyr. p.p. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

herba de les set sagnies herba de les set sagnies

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les set sagnies, n f
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  saxífraga geranioide, n f alt. sin.
  • ca  trenca-rocs, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • nc  Saxifraga geranioides L.

<Botànica > saxifragàcies>

herba de les set sagnies herba de les set sagnies

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les set sagnies, n f
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  saxífraga geranioide, n f alt. sin.
  • ca  trenca-rocs, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • nc  Saxifraga geranioides L.

<Botànica > saxifragàcies>

herba prima herba prima

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba prima, n f
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  saxífraga, n f alt. sin.
  • ca  saxífraga granulada, n f alt. sin.
  • ca  saxífraga granulosa, n f alt. sin.
  • ca  trenca-rocs, n f alt. sin.
  • ca  salsafraga, n f var. ling.
  • ca  saxifraga, n f var. ling.
  • nc  Saxifraga granulata L. subsp. granulata

<Botànica > saxifragàcies>

Nota

  • BOUCH1971 fa extensiu el nom d'herba prima per a totes les espècies de Saxifraga que recull, a més de Saxifraga granulata subsp. granulata: S. aizoides, S. aspera, S. bryoides, S. costei, S. fastigiata, S. firmata, S. geranioides, S. jeanpertii, S. lecomtei, S. martyi, S. media subsp. media, S. oppositifolia subsp. oppositifolia, S. paniculata, S. pentadactylis subsp. pentadactylis, S. pubescens, S. obscura, S. rotundifolia, S. sennenii, S. stellaris subsp. robusta i S. verguinii.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba prima, n f
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  saxífraga, n f alt. sin.
  • ca  saxífraga granulada, n f alt. sin.
  • ca  saxífraga granulosa, n f alt. sin.
  • ca  trenca-rocs, n f alt. sin.
  • ca  salsafraga, n f var. ling.
  • ca  saxifraga, n f var. ling.
  • nc  Saxifraga granulata L. subsp. granulata

<Botànica > saxifragàcies>

Nota

  • BOUCH1971 fa extensiu el nom d'herba prima per a totes les espècies de Saxifraga que recull, a més de Saxifraga granulata subsp. granulata: S. aizoides, S. aspera, S. bryoides, S. costei, S. fastigiata, S. firmata, S. geranioides, S. jeanpertii, S. lecomtei, S. martyi, S. media subsp. media, S. oppositifolia subsp. oppositifolia, S. paniculata, S. pentadactylis subsp. pentadactylis, S. pubescens, S. obscura, S. rotundifolia, S. sennenii, S. stellaris subsp. robusta i S. verguinii.
illot rocós illot rocós

<Geografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  illot rocós, n m
  • fr  brisant
  • fr  écueil
  • en  skerry
  • de  Schäre

<Geografia>

Definició
Illot de relleu escarpat, generalment massa petit per a ser habitat.
illot rocós illot rocós

<Geografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  illot rocós, n m
  • fr  brisant
  • fr  écueil
  • en  skerry
  • de  Schäre

<Geografia>

Definició
Illot de relleu escarpat, generalment massa petit per a ser habitat.
injecció de roques injecció de roques

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  injecció de roques, n f
  • es  inyección de rocas
  • en  rock grouting

<Hidrologia subterrània>

jaciment de roca calenta seca jaciment de roca calenta seca

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jaciment de roca calenta seca, n m
  • es  campo de roca calienta seca
  • fr  champ à roche chaude sèche
  • en  hot dry rocks field
  • de  heisses Trockengesteinfeld

<Energia elèctrica > Producció > Central geotèrmica>

Definició
Jaciment geotèrmic en què l'aprofitament energètic s'ha de realitzar mitjançant la injecció d'aigua des de la superfície, ja que pròpiament no conté fluid.
jaciment de roca calenta seca jaciment de roca calenta seca

<Energia geotèrmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  jaciment de roca calenta seca, n m
  • es  campo de roca calienta seca
  • fr  champ à roche chaude sèche
  • en  hot-dry rocks field
  • de  heisses Trockengesteinfeld

<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia geotèrmica>