Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rodar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca altimetria de radar, n f
- es altimetría de radar
- en radar altimetry
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
Un altímetre de radar emet microones i les analitza després de ser reflectides per la superfície.
En el cas de l'aplicació oceànica, a més del nivell del mar, permet conèixer l'altitud de les onades a partir de la forma del pols de radar d'eco de l'altímetre de radar, així com la velocitat del vent en la superfície del mar a partir de l'amplitud i la forma de l'ona reflectida. Una mar tranquil·la produeix un pols d'eco fort, mentre que una mar arrissada tendeix a dispersar el pols i retornar-lo més dèbil. La dificultat d'aquesta metodologia rau en l'obtenció d'una exactitud de centímetres, malgrat les pertorbacions que pateix l'ona de radar. La mesura d'aquests efectes pertorbadors, a través d'instruments annexos o mitjançant l'ús de diverses freqüències, o la seva estimació a través de models, permet corregir les mesures altimètriques.
El concepte d'usar un altímetre de radar espacioportat per a mesurar la topografia dels oceans va ser formulat al final de 1960, amb el satèl·lit SeaSat (1978), seguit pel GEOSAT (1985-1989). La tècnica actual dels altímetres de radar ha arribat a través dels satèl·lits de la missió TOPEX-Poseidon (des de 1992 fins a l'època actual). TOPEX-Poseidon ha demostrat que la variació temporal de la topografia dels oceans es pot determinar amb una precisió i una exactitud de pocs centímetres, un ordre de magnitud que millora substancialment els valors dels seus predecessors i ha permès l'elaboració de nous models de circulació oceànica que són aplicats a una àmplia gamma de camps de recerca.
Diverses freqüències s'utilitzen per als altímetres de radar, i l'elecció depèn de la normativa internacional, dels objectius de la missió i de les limitacions tècniques. Cada banda de freqüències té avantatges i desavantatges: la banda Ku (13.6 GHz) és la més utilitzada (TOPEX-Poseidon, Jason-1, Envisat, ERS, etc.), ja que és el millor compromís entre les capacitats de la tecnologia (relacionada amb la potència emesa), l'amplada de banda disponible (determinada per les normes internacionals per a aplicacions específiques), la sensibilitat a les pertorbacions atmosfèriques i la pertorbació pels electrons de la ionosfera. En canvi, la banda C (5.3 GHz) és més sensible que la banda Ku a la pertorbació ionosfèrica i menys sensible als efectes d'aigua líquida atmosfèrica, i la seva funció principal és permetre la correcció del retard ionosfèric en combinació amb les mesures de la banda Ku. La banda S (3.2 GHz) també s'utilitza en combinació amb les mesures de la banda Ku per les mateixes raons que en el cas de la banda C. La banda Ka (35 GHz), en canvi, permet una observació millor del gel, la pluja, les zones costaneres, les masses de terra (boscos, etc.) i l'altitud de les onades. No obstant això, l'atenuació causada per l'aigua o el vapor d'aigua a la troposfera és alta, la qual cosa significa que no es poden obtenir dades quan la precipitació és superior a 1.5 mm/h.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca altimetria de radar, n f
- es altimetría de radar
- en radar altimetry
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
Un altímetre de radar emet microones i les analitza després de ser reflectides per la superfície.
En el cas de l'aplicació oceànica, a més del nivell del mar, permet conèixer l'altitud de les onades a partir de la forma del pols de radar d'eco de l'altímetre de radar, així com la velocitat del vent en la superfície del mar a partir de l'amplitud i la forma de l'ona reflectida. Una mar tranquil·la produeix un pols d'eco fort, mentre que una mar arrissada tendeix a dispersar el pols i retornar-lo més dèbil. La dificultat d'aquesta metodologia rau en l'obtenció d'una exactitud de centímetres, malgrat les pertorbacions que pateix l'ona de radar. La mesura d'aquests efectes pertorbadors, a través d'instruments annexos o mitjançant l'ús de diverses freqüències, o la seva estimació a través de models, permet corregir les mesures altimètriques.
El concepte d'usar un altímetre de radar espacioportat per a mesurar la topografia dels oceans va ser formulat al final de 1960, amb el satèl·lit SeaSat (1978), seguit pel GEOSAT (1985-1989). La tècnica actual dels altímetres de radar ha arribat a través dels satèl·lits de la missió TOPEX-Poseidon (des de 1992 fins a l'època actual). TOPEX-Poseidon ha demostrat que la variació temporal de la topografia dels oceans es pot determinar amb una precisió i una exactitud de pocs centímetres, un ordre de magnitud que millora substancialment els valors dels seus predecessors i ha permès l'elaboració de nous models de circulació oceànica que són aplicats a una àmplia gamma de camps de recerca.
Diverses freqüències s'utilitzen per als altímetres de radar, i l'elecció depèn de la normativa internacional, dels objectius de la missió i de les limitacions tècniques. Cada banda de freqüències té avantatges i desavantatges: la banda Ku (13.6 GHz) és la més utilitzada (TOPEX-Poseidon, Jason-1, Envisat, ERS, etc.), ja que és el millor compromís entre les capacitats de la tecnologia (relacionada amb la potència emesa), l'amplada de banda disponible (determinada per les normes internacionals per a aplicacions específiques), la sensibilitat a les pertorbacions atmosfèriques i la pertorbació pels electrons de la ionosfera. En canvi, la banda C (5.3 GHz) és més sensible que la banda Ku a la pertorbació ionosfèrica i menys sensible als efectes d'aigua líquida atmosfèrica, i la seva funció principal és permetre la correcció del retard ionosfèric en combinació amb les mesures de la banda Ku. La banda S (3.2 GHz) també s'utilitza en combinació amb les mesures de la banda Ku per les mateixes raons que en el cas de la banda C. La banda Ka (35 GHz), en canvi, permet una observació millor del gel, la pluja, les zones costaneres, les masses de terra (boscos, etc.) i l'altitud de les onades. No obstant això, l'atenuació causada per l'aigua o el vapor d'aigua a la troposfera és alta, la qual cosa significa que no es poden obtenir dades quan la precipitació és superior a 1.5 mm/h.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arrencadora, n f
- es arrancadora
- fr arracheuse
- it brucatore
- en lifter
- en stripper
- de Pflücker
- de Roder
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Maquinària agrícola>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca arrencadora, n f
- es arrancadora
- fr arracheuse
- it brucatore
- en lifter
- en stripper
- de Pflücker
- de Roder
<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arrencadora arrengleradora, n f
- es arrancadora-hileradora
- fr arracheuse-aligneuse
- it estirpandanatrice
- en lifter-windrower
- de Roder und Schwadleger
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Maquinària agrícola>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca arrencadora arrengleradora, n f
- es arrancadora-hileradora
- fr arracheuse-aligneuse
- it estirpandanatrice
- en lifter-windrower
- de Roder und Schwadleger
<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assentar-se, v intr pron
- es asentarse, v intr pron
- fr roder, v intr
- en wear-in, to, v intr
- en work-in, v intr
- de setzen, sich, v intr pron
<Enginyeria>
<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>, <25 Esports adaptats>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bàsquet amb cadira de rodes, n m
- es baloncesto en silla de ruedas, n m
- fr basket-ball en fauteuil roulant, n m
- it pallacanestro in carrozzina, n m
- pt basquetebol em cadeira de rodas, n m
- en wheelchair basketball, n
<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>, <Esport > 25 Esports adaptats>
Definició
Nota
- 1. La puntuació dels jugadors varia entre 1 (més grau de discapacitat, per exemple per tetraplegia) i 4,5 (menys grau de discapacitat, per exemple per amputació) i el límit és de 14,5 per equip sumant els cinc jugadors en pista.
- 2. Per analogia amb el bàsquet, en el bàsquet amb cadira de rodes no es permet aixecar-se de la cadira de rodes, avançar sense botar després de dos impulsos a les rodes, aixecar les dues rodes posteriors tenint el control de la pilota ni subjectar la cadira d'un adversari.
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca bàsquet amb cadira de rodes, n m
- es baloncesto en silla de ruedas, n m
- fr basket-ball en fauteuil roulant, n m
- it pallacanestro in carrozzina, n m
- pt basquetebol em cadeira de rodas, n m
- en wheelchair basketball, n
<Bàsquet > 01 Conceptes generals>
Definició
Nota
- 1. La puntuació dels jugadors varia entre 1 (més grau de discapacitat, per exemple per tetraplegia) i 4,5 (menys grau de discapacitat, per exemple per amputació) i el límit és de 14,5 per equip sumant els cinc jugadors en pista.
- 2. Per analogia amb les regles generals del bàsquet, en el bàsquet amb cadira de rodes no es permet aixecar-se de la cadira de rodes, avançar sense botar després de dos impulsos a les rodes, aixecar les dues rodes posteriors tenint el control de la pilota ni subjectar la cadira d'un adversari.
<Esport > Esports de combat > Lluita>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de lluita. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 85 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 17)
ISBN 84-7739-235-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca braç rodat, n m
- es brazo rodado
- fr bras roulé
- fr manchette
- en flying mare
- en twisting take-down
<Esport > Esports de combat > Lluita>
