Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rodar" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca màquina de brodar, n f
- es máquina de bordar
- en embroidery machine
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Definició
<Confecció industrial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca màquina de brodar, n f
- es máquina de bordar
- fr machine à broder
- en embroidery machine
<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Confecció industrial>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melgó d'estormia, n m
- ca roda, n f sin. compl.
- ca acordions, n m pl alt. sin.
- ca borró, n m alt. sin.
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca melgó d'acordions, n m alt. sin.
- ca melgó de rodes, n m alt. sin.
- ca rodes, n f pl alt. sin.
- ca trèvol d'estormia, n m alt. sin.
- ca trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
- ca trèvol de rodet, n m alt. sin.
- ca trèvol d'esturmia, n m var. ling.
- ca trèvol de llepassa, n m var. ling.
- nc Medicago orbicularis (L.) Bartal.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melgó d'estormia, n m
- ca roda, n f sin. compl.
- ca acordions, n m pl alt. sin.
- ca borró, n m alt. sin.
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca melgó d'acordions, n m alt. sin.
- ca melgó de rodes, n m alt. sin.
- ca rodes, n f pl alt. sin.
- ca trèvol d'estormia, n m alt. sin.
- ca trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
- ca trèvol de rodet, n m alt. sin.
- ca trèvol d'esturmia, n m var. ling.
- ca trèvol de llepassa, n m var. ling.
- nc Medicago orbicularis (L.) Bartal.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca merla roquera del Cap, n f
- es roquero de El Cabo
- fr monticole rocar
- en Cape rock-thrush
- de Klippenrötel
- nc Monticola rupestris
<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca merla roquera del Cap, n f
- es roquero de El Cabo
- fr monticole rocar
- en Cape rock-thrush
- de Klippenrötel
- nc Monticola rupestris
<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca microones, n f pl
- ca radar 2, n m sin. compl.
- es microondas
- es radar sin. compl.
- en microwaves
- en radar band sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>
Definició
Les microones es troben compreses entre les regions espectrals IRl i les radiofreqüències, i se subdivideixen, segons la definició de l'IEEE, en les següents bandes espectrals: HF (3-30 MHz; 100-10 m), VHF (30-300 MHz; 10-1 m), UHF (300-1000 MHz; 1-0.3 m), banda L (1-2 GHz; 30-15 cm), banda S (2-4 GHz; 15-7.5 cm), banda C (4-8 GHz; 7.5-3.75 cm), banda X (8-12 GHz; 3.75-2.5 cm), banda Ku (12-18 GHz; 2.5-1.67 cm), banda K (18-27 GHz; 1.67-1.11 cm), banda Ka (27-40 GHz; 1.11-0.75 cm), banda V (40-75 GHz; 0.75-0.4 cm), banda W (75-110 GHz; 0.4-0.275 cm), banda mil·limètrica (110-300 GHz; 2.75-1 mm) i banda submil·limètrica (300-3000 GHz; 1-0.1 mm), si bé altres definicions també inclouen dins aquesta regió de l'espectre altres bandes espectrals. Per exemple, la classificació de l'ASPRS hi inclou la banda P (0.22-0.39 GHz; 136-77 cm) i l'UHF (0.3-1 GHz; 100-30 cm) i la classificació de l'RSGB hi inclou la banda Q (33- 50 GHz; 0.91-0.6 cm) i la banda U (40-60 GHz; 0.75-0.5 cm).
Les microones s'utilitzen en teledetecció perquè les seves propietats suposen alguns avantatges respecte d'altres regions espectrals. D'una banda, permeten la detecció a través de núvols i, per tant, són aptes, a diferència de les regions espectrals del VIS i l'IR, per a l'observació de regions ennuvolades de manera molt continuada, com per exemple les regions tropicals de la Terra. Atès que el Sol no proporciona irradiància en aquesta regió espectral, les microones s'utilitzen tant amb sensors passius, aprofitant-ne l'emissió terrestre (tot i que el seu senyal natural feble obliga a emprar resolucions espacials molt grolleres) com amb sensors actius (aprofitant la reflexió del senyal enviat) i, per tant, és possible la seva utilització nocturna o amb pluja o a partir de dades de generació molt controlada, que han permès aplicacions de gran èxit com la interferometria. Així mateix, la seva capacitat de penetrar en les capes superiors del sòl i la vegetació també pot aportar dades eventualment útils.
Sovint s'utilitza el terme radar com a sinònim de microones, si bé estrictament el radar és el sensor actiu de microones, mentre que la denominació radiòmetre de microones és la preferent per a denominar el sensor passiu de microones.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca microones, n f pl
- ca radar 2, n m sin. compl.
- es microondas
- es radar sin. compl.
- en microwaves
- en radar band sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>
Definició
Les microones es troben compreses entre les regions espectrals IRl i les radiofreqüències, i se subdivideixen, segons la definició de l'IEEE, en les següents bandes espectrals: HF (3-30 MHz; 100-10 m), VHF (30-300 MHz; 10-1 m), UHF (300-1000 MHz; 1-0.3 m), banda L (1-2 GHz; 30-15 cm), banda S (2-4 GHz; 15-7.5 cm), banda C (4-8 GHz; 7.5-3.75 cm), banda X (8-12 GHz; 3.75-2.5 cm), banda Ku (12-18 GHz; 2.5-1.67 cm), banda K (18-27 GHz; 1.67-1.11 cm), banda Ka (27-40 GHz; 1.11-0.75 cm), banda V (40-75 GHz; 0.75-0.4 cm), banda W (75-110 GHz; 0.4-0.275 cm), banda mil·limètrica (110-300 GHz; 2.75-1 mm) i banda submil·limètrica (300-3000 GHz; 1-0.1 mm), si bé altres definicions també inclouen dins aquesta regió de l'espectre altres bandes espectrals. Per exemple, la classificació de l'ASPRS hi inclou la banda P (0.22-0.39 GHz; 136-77 cm) i l'UHF (0.3-1 GHz; 100-30 cm) i la classificació de l'RSGB hi inclou la banda Q (33- 50 GHz; 0.91-0.6 cm) i la banda U (40-60 GHz; 0.75-0.5 cm).
Les microones s'utilitzen en teledetecció perquè les seves propietats suposen alguns avantatges respecte d'altres regions espectrals. D'una banda, permeten la detecció a través de núvols i, per tant, són aptes, a diferència de les regions espectrals del VIS i l'IR, per a l'observació de regions ennuvolades de manera molt continuada, com per exemple les regions tropicals de la Terra. Atès que el Sol no proporciona irradiància en aquesta regió espectral, les microones s'utilitzen tant amb sensors passius, aprofitant-ne l'emissió terrestre (tot i que el seu senyal natural feble obliga a emprar resolucions espacials molt grolleres) com amb sensors actius (aprofitant la reflexió del senyal enviat) i, per tant, és possible la seva utilització nocturna o amb pluja o a partir de dades de generació molt controlada, que han permès aplicacions de gran èxit com la interferometria. Així mateix, la seva capacitat de penetrar en les capes superiors del sòl i la vegetació també pot aportar dades eventualment útils.
Sovint s'utilitza el terme radar com a sinònim de microones, si bé estrictament el radar és el sensor actiu de microones, mentre que la denominació radiòmetre de microones és la preferent per a denominar el sensor passiu de microones.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca microones, n f pl
- ca radar 2, n m sin. compl.
- es microondas
- es radar sin. compl.
- en microwaves
- en radar band sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>
Definició
Les microones es troben compreses entre les regions espectrals IRl i les radiofreqüències, i se subdivideixen, segons la definició de l'IEEE, en les següents bandes espectrals: HF (3-30 MHz; 100-10 m), VHF (30-300 MHz; 10-1 m), UHF (300-1000 MHz; 1-0.3 m), banda L (1-2 GHz; 30-15 cm), banda S (2-4 GHz; 15-7.5 cm), banda C (4-8 GHz; 7.5-3.75 cm), banda X (8-12 GHz; 3.75-2.5 cm), banda Ku (12-18 GHz; 2.5-1.67 cm), banda K (18-27 GHz; 1.67-1.11 cm), banda Ka (27-40 GHz; 1.11-0.75 cm), banda V (40-75 GHz; 0.75-0.4 cm), banda W (75-110 GHz; 0.4-0.275 cm), banda mil·limètrica (110-300 GHz; 2.75-1 mm) i banda submil·limètrica (300-3000 GHz; 1-0.1 mm), si bé altres definicions també inclouen dins aquesta regió de l'espectre altres bandes espectrals. Per exemple, la classificació de l'ASPRS hi inclou la banda P (0.22-0.39 GHz; 136-77 cm) i l'UHF (0.3-1 GHz; 100-30 cm) i la classificació de l'RSGB hi inclou la banda Q (33- 50 GHz; 0.91-0.6 cm) i la banda U (40-60 GHz; 0.75-0.5 cm).
Les microones s'utilitzen en teledetecció perquè les seves propietats suposen alguns avantatges respecte d'altres regions espectrals. D'una banda, permeten la detecció a través de núvols i, per tant, són aptes, a diferència de les regions espectrals del VIS i l'IR, per a l'observació de regions ennuvolades de manera molt continuada, com per exemple les regions tropicals de la Terra. Atès que el Sol no proporciona irradiància en aquesta regió espectral, les microones s'utilitzen tant amb sensors passius, aprofitant-ne l'emissió terrestre (tot i que el seu senyal natural feble obliga a emprar resolucions espacials molt grolleres) com amb sensors actius (aprofitant la reflexió del senyal enviat) i, per tant, és possible la seva utilització nocturna o amb pluja o a partir de dades de generació molt controlada, que han permès aplicacions de gran èxit com la interferometria. Així mateix, la seva capacitat de penetrar en les capes superiors del sòl i la vegetació també pot aportar dades eventualment útils.
Sovint s'utilitza el terme radar com a sinònim de microones, si bé estrictament el radar és el sensor actiu de microones, mentre que la denominació radiòmetre de microones és la preferent per a denominar el sensor passiu de microones.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca navalla de podar, n f
- es navaja de podar
<Bricolatge > Ferreteria>
