Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca aproximació judicial, n f
es alquiler de juez, n m
es judicial appraisal, n m
es rent a judge, n m
es valoración judicial, n f
it noleggio di un giudice, n m
en judicial appraisal, n
en rent a judge, n

<Resolució alternativa de conflictes>

Definició

Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un jutge jubilat designat per les parts emet un dictamen sobre el cas objecte de controvèrsia, després d'examinar els fets i analitzar els arguments de cadascuna, amb la finalitat de donar a conèixer la sentència més probable si la qüestió arribés als tribunals.

Nota

En l'aproximació judicial les parts acorden, prèviament, la forma, l'extensió i el caràcter vinculant o no del dictamen.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

ca aproximació judicial, n f
es alquiler de juez, n m
es judicial appraisal, n m
es rent a judge, n m
es valoración judicial, n f
en judicial appraisal, n
en rent a judge, n

<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR>

Definició

Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un jutge jubilat designat per les parts emet un dictamen sobre el cas objecte de controvèrsia, després d'examinar els fets i analitzar els arguments de cadascuna, amb la finalitat de donar a conèixer la sentència més probable si la qüestió arribés als tribunals.

Nota

En l'aproximació judicial les parts acorden, prèviament, la forma, l'extensió i el caràcter vinculant o no del dictamen.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca assegurança de pèrdua de lloguers, n f
es seguro de pérdida de alquileres
en loss of rent insurance [GB]
en rent insurance [US]
en rental insurance [US]

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys>, <Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys > Assegurança d'incendis>

Definició

Assegurança complementària de l'assegurança d'incendis que cobreix els danys patrimonials de l'assegurat causats per la pèrdua de lloguers per incendi de l'edifici sobre el que es contracta i durant el temps que dura la reparació.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bitxer, n m
ca bitxera, n f alt. sin.
ca bitxo, n m alt. sin.
ca cirer bord, n m alt. sin.
ca coralera, n f alt. sin.
ca coralet (fruit), n m alt. sin.
ca coraletera, n f alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer, n m alt. sin.
ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebrera, n f alt. sin.
ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
ca pebrerera, n f alt. sin.
ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
ca pebretera, n f alt. sin.
ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
ca pebrinera, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
ca pebrot coent, n m alt. sin.
ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebroter, n m alt. sin.
ca pebrotera, n f alt. sin.
ca vit (fruit), n m alt. sin.
ca vitera, n f alt. sin.
ca vitet (fruit), n m alt. sin.
ca bitera, n f var. ling.
ca guindilla, n f var. ling.
ca pebre de Canyena, n m var. ling.
ca preba, n m var. ling.
ca prebe, n m var. ling.
nc Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bitxer, n m
ca bitxera, n f alt. sin.
ca bitxo, n m alt. sin.
ca cirer bord, n m alt. sin.
ca coralera, n f alt. sin.
ca coralet (fruit), n m alt. sin.
ca coraletera, n f alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer, n m alt. sin.
ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebrera, n f alt. sin.
ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
ca pebrerera, n f alt. sin.
ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
ca pebretera, n f alt. sin.
ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
ca pebrinera, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
ca pebrot coent, n m alt. sin.
ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebroter, n m alt. sin.
ca pebrotera, n f alt. sin.
ca vit (fruit), n m alt. sin.
ca vitera, n f alt. sin.
ca vitet (fruit), n m alt. sin.
ca bitera, n f var. ling.
ca guindilla, n f var. ling.
ca pebre de Canyena, n m var. ling.
ca preba, n m var. ling.
ca prebe, n m var. ling.
nc Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca bitxo, n m
ca cirereta, n f
ca pebrina, n f sin. compl.
ca pebrot coent, n m sin. compl.
ca pebrot picant, n m sin. compl.
es guindilla, n f
es pimiento de cerecilla, n m
es pimiento de las Indias, n m
es cerecilla, n f sin. compl.
fr piment rouge, n m
pt pimento vermelho, n m
en capsicum, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca bitxo, n m
ca cirereta, n f sin. compl.
ca citró, n m sin. compl.
ca coralet, n m sin. compl.
ca pebre coent, n m sin. compl.
ca pebre de banyeta, n m sin. compl.
ca pebre de cirereta, n m sin. compl.
ca pebre fort, n m sin. compl.
ca pebrina, n f sin. compl.
ca vitet, n m sin. compl.
ca vitxo, n m sin. compl.
es cerecilla, n f
es guindilla, n f
es pimiento de cerecilla, n m
es pimiento de las Indias, n m
fr piment rouge, n m
en capsicum, n

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició

Fruit de la bitxera (Capsicum annuum var. longum), prim i allargat en forma de corn, molt picant, al qual es donen diverses aplicacions culinàries.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca bitxo, n m
ca pebrot coent, n m sin. compl.
ca pebrot del morro de bou, n m sin. compl.
ca pebrot picant, n m sin. compl.
ca pebrotera, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Varietat de la pebrotera, els fruits de la qual constitueixen el pebre vermell, intensament picants a causa de llur alt contingut de capaïcina. Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant des de les varietats corrents al nostre país (Capsicum annuum) com d'altres de semblants conreuades a l'Amèrica tropical, com les de Caiena (pebre de Caiena, Capsicum frutescens), de Tabasco (febre de Tabasco, Capsicum annuum varietat conoides), de Louisiana (pebre llarg de Louisiana, Capsicum annuum varietat longum), l'agí, i les conreades al subcontinent indi. Tenen propietats estimulants de la digestió i carminatives. En forma de tintura han esta emprades com a rubefaent, contra dolors reumàtics.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca cànon, n m
ca regalia, n f
es canon
en rent
en royalty

<Empresa > Comptabilitat>

Definició

Quantitat que una empresa ha de pagar a una altra per l'ús d'una propietat industrial, d'una patent, d'una marca registrada, la cessió de tecnologies, etc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca cànon, n m
ca regalia, n f
es canon
en rent

Definició

Quantitat que una empresa ha de pagar a una altra per l'ús d'una propietat industrial, d'una patent, d'una marca registrada, la cessió de tecnologies, etc.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "roent" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició