Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "roman" dins totes les àrees temàtiques

agrelles agrelles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrelles, n f pl
  • ca  cama-roja bona, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja vera, n f alt. sin.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella conglomerada, n f alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romàs roig, n m alt. sin.
  • ca  agrelles de sapo, n f pl var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • nc  Rumex conglomeratus Murray

<Botànica > poligonàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació agrelles de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrelles, n f pl
  • ca  cama-roja bona, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja vera, n f alt. sin.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella conglomerada, n f alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romàs roig, n m alt. sin.
  • ca  agrelles de sapo, n f pl var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • nc  Rumex conglomeratus Murray

<Botànica > poligonàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació agrelles de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
alçacoll alçacoll

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  alçacoll, n m
  • ca  collet de capellà, n m
  • es  alzacuello, n m
  • es  alzacuellos, n m
  • fr  col romain, n m
  • en  clerical collar, n

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Coll postís que usen els capellans.
botja blanca botja blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja blanca, n f
  • ca  botja raspallera, n f alt. sin.
  • ca  heliantem lavandifoli, n m alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  romaní, n m alt. sin.
  • ca  romaní blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blau, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerí, n m alt. sin.
  • nc  Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.
  • nc  Helianthemum lavandulifolium auct. var. ling.
  • nc  Helianthemum racemosum auct. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

botja blanca botja blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja blanca, n f
  • ca  botja raspallera, n f alt. sin.
  • ca  heliantem lavandifoli, n m alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  romaní, n m alt. sin.
  • ca  romaní blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blau, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerí, n m alt. sin.
  • nc  Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.
  • nc  Helianthemum lavandulifolium auct. var. ling.
  • nc  Helianthemum racemosum auct. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

croman croman

<Bioquímica i biologia molecular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  croman, n m

<Bioquímica i biologia molecular>

Definició
3,4-dihidro-2H-1-benzopiran, unitat fonamental dels tocoferols.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dona, n f
  • es  mujer
  • en  woman
  • de  Frau

<Filosofia>

duc d'Aràbia duc d'Aràbia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  duc d'Aràbia, n m
  • es  buho árabe
  • fr  grand-duc d'Oman
  • en  Arabian eagle-owl
  • de  Arabienuhu
  • nc  Bubo milesi

<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>

duc d'Aràbia duc d'Aràbia

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  duc d'Aràbia, n m
  • es  buho árabe
  • fr  grand-duc d'Oman
  • en  Arabian eagle-owl
  • de  Arabienuhu
  • nc  Bubo milesi

<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>

entrepelat entrepelat

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races porcines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  entrepelat
  • es  entrepelado
  • fr  rouan
  • en  Parti-colored
  • en  Pied

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races porcines>

Definició
Dit de la vaca que té el pelatge vermell amb pèls negres que dominen sobre els blancs, cosa que li dona un to gris fosc, amb alguna àrea blanca.