Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ronya" dins totes les àrees temàtiques

carrasca de Sant Joan carrasca de Sant Joan

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carrasca de Sant Joan, n f
  • ca  cotonet de mar, n m alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de Bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de renegat, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de Trucadors, n f alt. sin.
  • ca  herba del renegat, n f alt. sin.
  • ca  perlerina de mar, n f alt. sin.
  • ca  perlina, n f alt. sin.
  • ca  perlina blanca, n f alt. sin.
  • ca  perlina marina, n f alt. sin.
  • nc  Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. et Link
  • nc  Diotis candidissima Desf. var. ling.
  • nc  Diotis maritima (L.) Desf. ex Cass. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

carrasca de Sant Joan carrasca de Sant Joan

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carrasca de Sant Joan, n f
  • ca  cotonet de mar, n m alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de Bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de renegat, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de Trucadors, n f alt. sin.
  • ca  herba del renegat, n f alt. sin.
  • ca  perlerina de mar, n f alt. sin.
  • ca  perlina, n f alt. sin.
  • ca  perlina blanca, n f alt. sin.
  • ca  perlina marina, n f alt. sin.
  • nc  Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. et Link
  • nc  Diotis candidissima Desf. var. ling.
  • nc  Diotis maritima (L.) Desf. ex Cass. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marxívol, n m
  • ca  manxiulot, n m sin. compl.
  • ca  ulierca, n f sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  eixorovius, n m pl alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  escampador de gel, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  escampadors de gel, n m pl alt. sin.
  • ca  escampall, n m alt. sin.
  • ca  herba clavera, n f alt. sin.
  • ca  lletera borda, n f alt. sin.
  • ca  lletrera borda, n f alt. sin.
  • ca  malbec, n m alt. sin.
  • ca  manxiula, n f alt. sin.
  • ca  manxiuler, n m alt. sin.
  • ca  manxiules, n f pl alt. sin.
  • ca  manxiulet, n m alt. sin.
  • ca  marcívol, n m alt. sin.
  • ca  marxívols, n m pl alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia blanca, n f alt. sin.
  • ca  peònia borda, n f alt. sin.
  • ca  planta pudent, n f alt. sin.
  • ca  púdols, n m pl alt. sin.
  • ca  ronya de gos, n f alt. sin.
  • ca  roser de Nadal, n m alt. sin.
  • ca  ulierques, n f pl alt. sin.
  • ca  flor navarra, n f var. ling.
  • ca  mansiblo, n m var. ling.
  • ca  mansiulo, n m var. ling.
  • ca  mansiulot, n m var. ling.
  • ca  manxiubuls, n m pl var. ling.
  • ca  manxíubuls, n m pl var. ling.
  • ca  manxiulo, n m var. ling.
  • ca  margívol, n m var. ling.
  • ca  margívols, n m pl var. ling.
  • ca  marxibuls, n m pl var. ling.
  • ca  marxíbuls, n m pl var. ling.
  • ca  marxígol, n m var. ling.
  • ca  marxigols, n m pl var. ling.
  • ca  marxígols, n m pl var. ling.
  • ca  monxiulots, n m pl var. ling.
  • ca  navarro, n m var. ling.
  • ca  olierca, n f var. ling.
  • ca  olierques, n f pl var. ling.
  • ca  paloni borda, n f var. ling.
  • ca  palònia, n f var. ling.
  • ca  palònia blanca, n f var. ling.
  • ca  palònia borda, n f var. ling.
  • ca  peloni borda, n f var. ling.
  • ca  sagüero, n m var. ling.
  • ca  sagüerro, n m var. ling.
  • ca  xerubius, n m pl var. ling.
  • nc  Helleborus foetidus L.

<Botànica > ranunculàcies>

marxívol marxívol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marxívol, n m
  • ca  manxiulot, n m sin. compl.
  • ca  ulierca, n f sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  eixorovius, n m pl alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  escampador de gel, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  escampadors de gel, n m pl alt. sin.
  • ca  escampall, n m alt. sin.
  • ca  herba clavera, n f alt. sin.
  • ca  lletera borda, n f alt. sin.
  • ca  lletrera borda, n f alt. sin.
  • ca  malbec, n m alt. sin.
  • ca  manxiula, n f alt. sin.
  • ca  manxiuler, n m alt. sin.
  • ca  manxiules, n f pl alt. sin.
  • ca  manxiulet, n m alt. sin.
  • ca  marcívol, n m alt. sin.
  • ca  marxívols, n m pl alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia blanca, n f alt. sin.
  • ca  peònia borda, n f alt. sin.
  • ca  planta pudent, n f alt. sin.
  • ca  púdols, n m pl alt. sin.
  • ca  ronya de gos, n f alt. sin.
  • ca  roser de Nadal, n m alt. sin.
  • ca  ulierques, n f pl alt. sin.
  • ca  flor navarra, n f var. ling.
  • ca  mansiblo, n m var. ling.
  • ca  mansiulo, n m var. ling.
  • ca  mansiulot, n m var. ling.
  • ca  manxiubuls, n m pl var. ling.
  • ca  manxíubuls, n m pl var. ling.
  • ca  manxiulo, n m var. ling.
  • ca  margívol, n m var. ling.
  • ca  margívols, n m pl var. ling.
  • ca  marxibuls, n m pl var. ling.
  • ca  marxíbuls, n m pl var. ling.
  • ca  marxígol, n m var. ling.
  • ca  marxigols, n m pl var. ling.
  • ca  marxígols, n m pl var. ling.
  • ca  monxiulots, n m pl var. ling.
  • ca  navarro, n m var. ling.
  • ca  olierca, n f var. ling.
  • ca  olierques, n f pl var. ling.
  • ca  paloni borda, n f var. ling.
  • ca  palònia, n f var. ling.
  • ca  palònia blanca, n f var. ling.
  • ca  palònia borda, n f var. ling.
  • ca  peloni borda, n f var. ling.
  • ca  sagüero, n m var. ling.
  • ca  sagüerro, n m var. ling.
  • ca  xerubius, n m pl var. ling.
  • nc  Helleborus foetidus L.

<Botànica > ranunculàcies>

oncocercosi oncocercosi

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  oncocercosi, n f
  • ca  ceguetat dels rius, n f sin. compl.
  • ca  mal morat, n m sin. compl.
  • ca  ronya filarial, n f sin. compl.
  • ca  volvulosi, n f sin. compl.

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Infestació per l'helmint Onchocerca volvulus, observada en alguns països africans i de l'Amèrica Central i del Sud. És transmesa de persona a persona a través de les mosques negres diürnes del gènere Simulium (S. damnosum, S. naevi, S. ochraceum). Les microfilàries es distribueixen per la pell de la persona infestada, mentre que els cucs adults ho fan pel teixit subcutani i també enquistats en nòduls fibrosos subcutanis, situats sobre prominències òssies (trocànter, còccix, cresta ilíaca, costelles) i anomenats oncocercomes. Les manifestacions dermatològiques consisteixen en lesions reactives, asteatòtiques, escatoses i liquenificades. Les microfilàries poden migrar fins als ulls i produir complicacions oculars del tipus de la queratitis, corioretinitis, iridociclitis, opacitat del cos vitri i pannus corneal, que condueixen a la ceguesa.

Nota

  • La denominació ronya filarial va ser encunyada per Montpellier i Lacroix a Algèria el 1920.
pinya de Sant Joan pinya de Sant Joan

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pinya de Sant Joan, n f
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  culleres de pastor, n f pl sin. compl.
  • ca  cullereta, n f sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyera, n f sin. compl.
  • ca  angelets, n m pl alt. sin.
  • ca  capça de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  capceta, n f alt. sin.
  • ca  capcetes, n f pl alt. sin.
  • ca  card daurat, n m alt. sin.
  • ca  card de gallineta, n m alt. sin.
  • ca  carlinara imperial, n f alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofetes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea pinyera, n f alt. sin.
  • ca  cigales, n f pl alt. sin.
  • ca  cullera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleres de llautó, n f pl alt. sin.
  • ca  cullereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleretes, n f pl alt. sin.
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  escarxofeta, n f alt. sin.
  • ca  espinavessa, n f alt. sin.
  • ca  gallines, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  guitarres, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarreta, n f alt. sin.
  • ca  guitarretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la carxofa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fics, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  musiqueta, n f alt. sin.
  • ca  musiquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  nyigo-nyigo, n m alt. sin.
  • ca  pa de conill, n m alt. sin.
  • ca  perdiuetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinya de Sant Magí, n f alt. sin.
  • ca  pinyes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyeta, n f alt. sin.
  • ca  pinyeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyoner, n m alt. sin.
  • ca  polla rossa, n f alt. sin.
  • ca  polles, n f pl alt. sin.
  • ca  polles rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  pollets, n m pl alt. sin.
  • ca  capsetes, n f pl var. ling.
  • ca  cardo santo, n m var. ling.
  • ca  carxofa per les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofeta de les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofetes d'almorranes, n f pl var. ling.
  • ca  centaura pinyera, n f var. ling.
  • ca  cullera de pastó, n f var. ling.
  • ca  herba d'almorranes, n f var. ling.
  • ca  polla rosa, n f var. ling.
  • ca  polles roses, n f pl var. ling.
  • ca  polletes roses, n f pl var. ling.
  • nc  Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  • nc  Centaurea conifera L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

pinya de Sant Joan pinya de Sant Joan

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pinya de Sant Joan, n f
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  culleres de pastor, n f pl sin. compl.
  • ca  cullereta, n f sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyera, n f sin. compl.
  • ca  angelets, n m pl alt. sin.
  • ca  capça de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  capceta, n f alt. sin.
  • ca  capcetes, n f pl alt. sin.
  • ca  card daurat, n m alt. sin.
  • ca  card de gallineta, n m alt. sin.
  • ca  carlinara imperial, n f alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofetes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea pinyera, n f alt. sin.
  • ca  cigales, n f pl alt. sin.
  • ca  cullera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleres de llautó, n f pl alt. sin.
  • ca  cullereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleretes, n f pl alt. sin.
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  escarxofeta, n f alt. sin.
  • ca  espinavessa, n f alt. sin.
  • ca  gallines, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  guitarres, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarreta, n f alt. sin.
  • ca  guitarretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la carxofa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fics, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  musiqueta, n f alt. sin.
  • ca  musiquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  nyigo-nyigo, n m alt. sin.
  • ca  pa de conill, n m alt. sin.
  • ca  perdiuetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinya de Sant Magí, n f alt. sin.
  • ca  pinyes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyeta, n f alt. sin.
  • ca  pinyeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyoner, n m alt. sin.
  • ca  polla rossa, n f alt. sin.
  • ca  polles, n f pl alt. sin.
  • ca  polles rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  pollets, n m pl alt. sin.
  • ca  capsetes, n f pl var. ling.
  • ca  cardo santo, n m var. ling.
  • ca  carxofa per les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofeta de les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofetes d'almorranes, n f pl var. ling.
  • ca  centaura pinyera, n f var. ling.
  • ca  cullera de pastó, n f var. ling.
  • ca  herba d'almorranes, n f var. ling.
  • ca  polla rosa, n f var. ling.
  • ca  polles roses, n f pl var. ling.
  • ca  polletes roses, n f pl var. ling.
  • nc  Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  • nc  Centaurea conifera L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

pruïja de la terra pruïja de la terra

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pruïja de la terra, n f
  • ca  pruïja dels minaires, n f sin. compl.
  • ca  ronya de la terra, n f sin. compl.
  • ca  ronya dels minaires, n f sin. compl.
  • es  usagre de los mineros
  • en  ground itch
  • en  water itch

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Dermatitis maculopapulosa pruent provocada per la penetració de larves filariformes d'uncinària, sobretot del necàtor americà.
pruïja dels adroguers pruïja dels adroguers

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pruïja dels adroguers, n f
  • ca  ronya dels adroguers, n f sin. compl.
  • es  prurito de los abaceros
  • fr  prurit des épiciers
  • en  grocer's itch

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Dermatitis pruent dels avantbraços i ocasionalment del tronc, com a conseqüència de la manipulació de figues, dàtils i prunes, quan és produïda per l'àcar Carpoglyphus passularum, o del contacte amb formatge infestat per l'àcar Pyemotes boylei.
ronya animal ronya animal

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ronya animal, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Veterinària>

Definició
Ronya produïda per diversos àcars que ataquen gossos, gats, aviram, ocells, camells i cavalls, i que poden transmetre's a l'home. Els paràsits dels animals no troben en la pell humana un ambient favorable, per la qual cosa els casos humans contrets d'aquesta forma tenen un curs més benigne.