Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rosella" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bolletes del Bon Jesús, n f pl
- ca bufera, n f alt. sin.
- ca bufera arbustiva, n f alt. sin.
- ca bufera somnífera, n f alt. sin.
- ca bufeta que adorm, n f alt. sin.
- ca capseta, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- nc Withania somnifera (L.) Dunal in DC.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bolletes del Bon Jesús, n f pl
- ca bufera, n f alt. sin.
- ca bufera arbustiva, n f alt. sin.
- ca bufera somnífera, n f alt. sin.
- ca bufeta que adorm, n f alt. sin.
- ca capseta, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- nc Withania somnifera (L.) Dunal in DC.
<Botànica > solanàcies>
<Indústria del suro>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca botella, n m
- es botella
- fr bouteille
- en bottle
<Indústria > Indústria del suro>
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca botella, n f
- es botella
- fr bouteille
- en bottle
- en flask
<Utillatge de cuina>
Definició
<10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca botella, n f
- es botella de aire comprimido
- fr bouteille d'air comprimé
- en compressed-air cylinder
<Esport > 10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>
Definició
Nota
- Les botelles es classifiquen, segons el nombre necessari per a cada escafandre autònom, en monobotelles i bibotelles.
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>
- ca cànem de Guinea, n m
- ca hibisc, n m
- es aleluya
- es flor de Jamaica
- es rosa de Jamaica
- fr oseille de Guinée
- fr oseille rouge
- en roselle
- en sorrel
- nc Hibiscus sabdariffa
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cànem de Guinea, n m
- ca hibisc, n m
- es aleluya
- es flor de Jamaica
- es rosa de Jamaica
- fr oseille de Guinée
- fr oseille rouge
- en roselle
- en sorrel
- nc Hibiscus sabdariffa
<Botànica>
Nota
- Planta de la família de les malvàcies.
<Energia > Energia elèctrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca caixa terminal, n f
- es botella
- es caja terminal
- es manguito terminal
- fr boîte d'extrémité
- en dividing box
- en pothead
- de Kabelendverschluss
<Energia elèctrica>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca fura, n f sin. compl.
- ca fura blanca, n f sin. compl.
- ca fura negra, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca mollereta, n f sin. compl.
- ca mostel, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca oliana, n f sin. compl.
- ca palaió, n m sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca capellan, n m var. ling.
- ca mollareta, n f var. ling.
- ca mollera borda, n f var. ling.
- ca mollera inglesa, n f var. ling.
- ca palayó, n m var. ling.
- nc Gaidropsarus mediterraneus
- nc Motella fusca var. ling.
- nc Motella maculata var. ling.
- nc Motella mediterranea var. ling.
- es barbada
- es bertorella
- fr motelle de Méditerranée
- en shore rockling
<Peixos > Gàdids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca fura, n f sin. compl.
- ca fura blanca, n f sin. compl.
- ca fura negra, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca mollereta, n f sin. compl.
- ca mostel, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca oliana, n f sin. compl.
- ca palaió, n m sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca capellan, n m var. ling.
- ca mollareta, n f var. ling.
- ca mollera borda, n f var. ling.
- ca mollera inglesa, n f var. ling.
- ca palayó, n m var. ling.
- nc Gaidropsarus mediterraneus
- nc Motella fusca var. ling.
- nc Motella maculata var. ling.
- nc Motella mediterranea var. ling.
- es barbada
- es bertorella
- fr motelle de Méditerranée
- en shore rockling
<Peixos > Gàdids>