Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca caputxa, n f
ca caputxet, n f sin. compl.
ca caputxó, n m sin. compl.
ca càvec, n m sin. compl.
ca clavell, n m sin. compl.
ca clavell morell, n m sin. compl.
ca clavellada, n f sin. compl.
ca morandell, n m sin. compl.
ca morell, n m sin. compl.
ca piscat, n m sin. compl.
ca rajada escrita, n f sin. compl.
ca rajada jaspiada, n f sin. compl.
ca romeguera, n f sin. compl.
es noriega
fr pocheteau gris
en skate
nc Raja (Dipturus) batis

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall petita, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca canella, n f alt. sin.
ca canudets, n m pl alt. sin.
ca canuts, n m pl alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cuadella, n f alt. sin.
ca equiset, n m alt. sin.
ca equiset arvense, n m alt. sin.
ca escuraplata, n f alt. sin.
ca estanyera, n f alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba presseguera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguet, n m alt. sin.
ca nusets, n m pl alt. sin.
ca piparrera, n f alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca coua d'egu, n f var. ling.
ca coua de cavall, n f var. ling.
ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
ca nudé, n m var. ling.
ca rabo de cavall, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall petita, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca canella, n f alt. sin.
ca canudets, n m pl alt. sin.
ca canuts, n m pl alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cuadella, n f alt. sin.
ca equiset, n m alt. sin.
ca equiset arvense, n m alt. sin.
ca escuraplata, n f alt. sin.
ca estanyera, n f alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba presseguera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguet, n m alt. sin.
ca nusets, n m pl alt. sin.
ca piparrera, n f alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca coua d'egu, n f var. ling.
ca coua de cavall, n f var. ling.
ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
ca nudé, n m var. ling.
ca rabo de cavall, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca eruga minadora del presseguer, n f
ca anàrsia, n f sin. compl.
es anarsia
fr petite mineuse du pêcher
en peach twig borer

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició

Lepidòpter gelèquid, Anarsia lineatella.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esbarzer, n m
ca bardissa, n f alt. sin.
ca esbarzerola, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca albarser, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barsé, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca gabarrer, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
nc Rubus vigoi Rosselló, Peris et Stübing
nc Rubus candicans auct. var. ling.
nc Rubus geniculatus auct. var. ling.
nc Rubus thyrsoideus auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esbarzer, n m
ca bardissa, n f alt. sin.
ca esbarzerola, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca albarser, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barsé, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca gabarrer, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
nc Rubus vigoi Rosselló, Peris et Stübing
nc Rubus candicans auct. var. ling.
nc Rubus geniculatus auct. var. ling.
nc Rubus thyrsoideus auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esbarzer, n m
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera glandulosa, n f alt. sin.
ca romaguera, n f var. ling.
nc Rubus ser. Glandulosi i (Wimm. et Grab.) Focke

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esbarzer, n m
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera glandulosa, n f alt. sin.
ca romaguera, n f var. ling.
nc Rubus ser. Glandulosi i (Wimm. et Grab.) Focke

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esbarzer, n m
ca abarta, n f sin. compl.
ca barça, n f sin. compl.
ca mora (fruit), n f sin. compl.
ca romeguer, n m sin. compl.
ca romeguera, n f sin. compl.
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca aristol, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzers, n m pl alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
ca abarsa, n f var. ling.
ca abarser, n m var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca asbraser, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca esbarger, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarser, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
nc Rubus L. subgen. Rubus

<Botànica > rosàcies>

Nota

La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esbarzer, n m
ca abarta, n f sin. compl.
ca barça, n f sin. compl.
ca mora (fruit), n f sin. compl.
ca romeguer, n m sin. compl.
ca romeguera, n f sin. compl.
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca aristol, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzers, n m pl alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
ca abarsa, n f var. ling.
ca abarser, n m var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca asbraser, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca esbarger, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarser, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
nc Rubus L. subgen. Rubus

<Botànica > rosàcies>

Nota

La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "rosseguera" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota