Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rossellona" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botó d'or, n m
- nc Ranunculus paludosus Poiret subsp. barceloi (Grau) L. Sáez, Rosselló et N. Torres
- nc Ranunculus barceloi Grau sin. compl.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botó d'or, n m
- nc Ranunculus paludosus Poiret subsp. barceloi (Grau) L. Sáez, Rosselló et N. Torres
- nc Ranunculus barceloi Grau sin. compl.
<Botànica > ranunculàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca botifarra amb rovellons
- es butifarra con níscalos
- fr botifarra aux lactaires (longue saucisse de porc catalane)
- it botifarra con lattaioli (grossa salsiccia di maiale catalana)
- en botifarra with wild mushrooms (large Catalan pork sausage)
- de Botifarra mit Reizkern (große katalanische Bratwurst)
<Plats a la carta. Carn>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca camperol, n m
- ca carlet, n m
- ca cogoma, n f
- ca rovellol, n m
- ca rovellola, n f
- ca rubiol, n m
- ca rubiola, n f
- es champiñón de prado, n m
- es champiñón silvestre, n m
- fr agaric champêtre, n m
- fr rosé des prés, n m
- en field mushroom, n
- en meadow mushroom, n
- nc Agaricus campestris
<Botànica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canya farda, n f
- ca canya tofa, n f alt. sin.
- ca canya vana, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyís, n m alt. sin.
- ca canyís del Rosselló, n m alt. sin.
- ca canyó, n m alt. sin.
- ca falles, n f pl alt. sin.
- ca senill, n m alt. sin.
- ca senill de marjal, n m alt. sin.
- ca senill ver, n m alt. sin.
- ca seniller, n m alt. sin.
- ca senillera, n f alt. sin.
- ca senilló, n m alt. sin.
- ca faies, n f pl var. ling.
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin. subsp. chrysanthus (Mabille) Kerguélen
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin. subsp. altissimus (Benth.) Clayton var. ling.
- nc Phragmites communis Trin. subsp. isiacus auct. catal. var. ling.
- nc Phragmites maximus (Forssk.) Chiov. var. ling.
- nc Phragmites ruscinonensis Mabille var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canya farda, n f
- ca canya tofa, n f alt. sin.
- ca canya vana, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyís, n m alt. sin.
- ca canyís del Rosselló, n m alt. sin.
- ca canyó, n m alt. sin.
- ca falles, n f pl alt. sin.
- ca senill, n m alt. sin.
- ca senill de marjal, n m alt. sin.
- ca senill ver, n m alt. sin.
- ca seniller, n m alt. sin.
- ca senillera, n f alt. sin.
- ca senilló, n m alt. sin.
- ca faies, n f pl var. ling.
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin. subsp. chrysanthus (Mabille) Kerguélen
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin. subsp. altissimus (Benth.) Clayton var. ling.
- nc Phragmites communis Trin. subsp. isiacus auct. catal. var. ling.
- nc Phragmites maximus (Forssk.) Chiov. var. ling.
- nc Phragmites ruscinonensis Mabille var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca català
- ca alguerès sin. compl.
- ca valencià sin. compl.
- cod català
- ar الكتالانية
- cy Catalaneg
- cy Baleareg sin. compl.
- cy Falenseg sin. compl.
- de Katalanisch
- de Balearisch sin. compl.
- de Valencianisch sin. compl.
- en Catalan
- en Balearic sin. compl.
- en Valencian sin. compl.
- es catalán
- es balear sin. compl.
- es valenciano sin. compl.
- eu katalana
- eu valenciano sin. compl.
- fr catalan
- fr valencien sin. compl.
- gl catalán
- gl balear sin. compl.
- gl rosellonés sin. compl.
- gl tortosino sin. compl.
- gl valenciano sin. compl.
- gn katalan
- gn valear sin. compl.
- gn valensiáno sin. compl.
- it catalano
- it baleare sin. compl.
- it valenziano sin. compl.
- ja カタルーニャ語
- ja バレンシア語、バレアレス語、ロセリョン語、トルトサ語 sin. compl.
- nl Catalaans
- nl Baleaars sin. compl.
- nl Valenciaans sin. compl.
- oc catalan
- oc balear sin. compl.
- oc valencian sin. compl.
- pt catalão
- pt rossilhonês tortosino sin. compl.
- pt valenciano balear sin. compl.
- ru Каталанский язык
- ru Балеарский sin. compl.
- ru Валенсийский sin. compl.
- sw Kikatalani
- sw Balearic sin. compl.
- sw Valencian sin. compl.
- tmh Takatalant
- tmh Sya sin. compl.
- tmh tigzirin tibaliyarin sin. compl.
- zh 加泰罗尼亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Andorra>, <Europa > Espanya>, <Europa > França>, <Europa > Itàlia>
Definició
A la baixa edat mitjana, l'idioma va atènyer la plenitud d'ús i es feia servir normalment com a llengua oficial i de cultura arreu dels Països Catalans, que constituïen, juntament amb l'Aragó, la corona catalanoaragonesa. Aquesta situació encara es va perllongar fins al començament de l'edat moderna. Al segle XVI, però, el castellà va començar a penetrar cada cop amb més força en la vida cultural i social catalana.
El 1659, la Catalunya del Nord va ser incorporada a França en virtut del tractat dels Pirineus, i les noves autoritats hi van engegar de seguida un fort procés de francesització. A la resta dels Països Catalans, llevat d'Andorra i, durant unes quantes dècades de domini britànic, de Menorca, la creació de l'Estat espanyol absolutista i centralista va comportar una utilització creixent del castellà ja no solament com a llengua de cultura sinó també com a llengua oficial.
El desmantellament de la corona catalanoaragonesa va fer també que s'accentuessin una sèrie de fenòmens relacionats entre ells ja apareguts abans: l'afebliment dels lligams entre els diversos territoris de parla catalana, el reforçament de la visió compartimentada de la llengua i la dialectalització de la llengua escrita, la qual, malgrat tot, continuava existint. Al llarg del segle XIX, la castellanització del país va augmentar, ja que la imposició oficial del castellà en cada cop més camps de la vida pública va fer que una gran part de la població esdevingués bilingüe.
El català estàndard actual es va començar a formar a la fi del s. XIX i va restar definitivament fixat a les primeres dècades del XX, amb l'establiment de l'ortografia moderna (1913 i 1917) i la publicació de la gramàtica (1918) i del diccionari (1932) normatius. La proximitat que hi ha entre els diversos parlars catalans va permetre que la varietat estàndard, que admet variacions regionals de detall, es basés en tots els grans dialectes de la llengua i no només en un de sol, tot i un cert predomini del dialecte central per raons de pes demogràfic i cultural, i per això es va adoptar no solament a tot el Principat, on va tenir el suport de les institucions d'autogovern de l'època, sinó també a la resta dels Països Catalans.
La instauració, després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), de la llarga dictadura franquista va representar un cop molt fort per a la vitalitat del català: la prohibició absoluta en l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les associacions, la literatura, etc., de la utilització pública de la llengua, tolerada sols en la vida privada, va estroncar totalment el procés de normalització lingüística que s'havia iniciat i va castellanitzar el país.
Avui dia, la situació de la llengua catalana a l'Estat espanyol és la següent: tot i que el reconeixement legal de què gaudeix és important, és menor que el que té el castellà (que, a diferència del català, és de coneixement obligat i, a més, és oficial fora del seu domini lingüístic). L'eficàcia de la política lingüística duta a terme als Països Catalans, bastant poc coordinats en aquest aspecte, es ressent d'aquesta inferioritat legal i de l'actitud de les autoritats estatals, desfavorable a la diversitat lingüística, però també de les mancances de l'actuació de les diverses administracions (importants sobretot al País Valencià).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coixinet de monja, n m
- ca eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
- nc Teucrium marum L. subsp. occidentale Mus, Mayol et Rosselló
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coixinet de monja, n m
- ca eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
- nc Teucrium marum L. subsp. occidentale Mus, Mayol et Rosselló
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ensopegall de la serra d'Irta, n m
- nc Limonium perplexum L. Sáez et Rosselló
<Botànica > plumbaginàcies>