Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "roí" dins totes les àrees temàtiques

peu de rei peu de rei

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  peu de rei, n m
  • es  pie de rey, n m
  • fr  pied-de-roi, n m
  • en  sliding caliper, n

<Enginyeria forestal>

pi negre dels Balcans pi negre dels Balcans

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pi negre dels Balcans, n m
  • nc  Pinus mugo Turra subsp. mugo
  • nc  Pinus montana Du Roi var. ling.

<Botànica > pinàcies>

pi negre dels Balcans pi negre dels Balcans

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pi negre dels Balcans, n m
  • nc  Pinus mugo Turra subsp. mugo
  • nc  Pinus montana Du Roi var. ling.

<Botànica > pinàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pi roig, n m
  • ca  alaga, n f sin. compl.
  • ca  pi cerrut, n m sin. compl.
  • ca  pi melis, n m sin. compl.
  • ca  pi rojal, n m sin. compl.
  • ca  pi rojalet, n m sin. compl.
  • ca  pi ros, n m sin. compl.
  • ca  pi urgellenc, n m sin. compl.
  • ca  pi vermell, n m sin. compl.
  • ca  pinassa, n f sin. compl.
  • ca  rojalet, n m sin. compl.
  • ca  sebó, n m sin. compl.
  • ca  pi, n m alt. sin.
  • ca  pi alaga, n m alt. sin.
  • ca  pi blanc, n m alt. sin.
  • ca  pi blancal, n m alt. sin.
  • ca  pi bord, n m alt. sin.
  • ca  pi brancal, n m alt. sin.
  • ca  pi de Flandes, n m alt. sin.
  • ca  pi de gargalla, n m alt. sin.
  • ca  pi de la terra, n m alt. sin.
  • ca  pi femella, n m alt. sin.
  • ca  pi Flandes, n m alt. sin.
  • ca  pi mascle, n m alt. sin.
  • ca  pi mèlic, n m alt. sin.
  • ca  pi melicà, n m alt. sin.
  • ca  pi negral, n m alt. sin.
  • ca  pi negre, n m alt. sin.
  • ca  pi negret, n m alt. sin.
  • ca  pina, n f alt. sin.
  • ca  pirineus, n m alt. sin.
  • ca  pivet, n m alt. sin.
  • ca  sapí, n m alt. sin.
  • ca  trementina, n f alt. sin.
  • ca  pi albar, n m var. ling.
  • ca  pi rajolet, n m var. ling.
  • ca  pi roi, n m var. ling.
  • nc  Pinus sylvestris L.

<Botànica > pinàcies>

pi roig pi roig

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pi roig, n m
  • ca  alaga, n f sin. compl.
  • ca  pi cerrut, n m sin. compl.
  • ca  pi melis, n m sin. compl.
  • ca  pi rojal, n m sin. compl.
  • ca  pi rojalet, n m sin. compl.
  • ca  pi ros, n m sin. compl.
  • ca  pi urgellenc, n m sin. compl.
  • ca  pi vermell, n m sin. compl.
  • ca  pinassa, n f sin. compl.
  • ca  rojalet, n m sin. compl.
  • ca  sebó, n m sin. compl.
  • ca  pi, n m alt. sin.
  • ca  pi alaga, n m alt. sin.
  • ca  pi blanc, n m alt. sin.
  • ca  pi blancal, n m alt. sin.
  • ca  pi bord, n m alt. sin.
  • ca  pi brancal, n m alt. sin.
  • ca  pi de Flandes, n m alt. sin.
  • ca  pi de gargalla, n m alt. sin.
  • ca  pi de la terra, n m alt. sin.
  • ca  pi femella, n m alt. sin.
  • ca  pi Flandes, n m alt. sin.
  • ca  pi mascle, n m alt. sin.
  • ca  pi mèlic, n m alt. sin.
  • ca  pi melicà, n m alt. sin.
  • ca  pi negral, n m alt. sin.
  • ca  pi negre, n m alt. sin.
  • ca  pi negret, n m alt. sin.
  • ca  pina, n f alt. sin.
  • ca  pirineus, n m alt. sin.
  • ca  pivet, n m alt. sin.
  • ca  sapí, n m alt. sin.
  • ca  trementina, n f alt. sin.
  • ca  pi albar, n m var. ling.
  • ca  pi rajolet, n m var. ling.
  • ca  pi roi, n m var. ling.
  • nc  Pinus sylvestris L.

<Botànica > pinàcies>

regió d'interès regió d'interès

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  regió d'interès, n f
  • ca  regió característica, n f sin. compl.
  • es  región característica
  • es  región de interés
  • en  region of interest
  • en  salient region
  • en  ROI sigla

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Àrea distintiva d'una imatge que, tot i que és localment complexa, és globalment discriminant.

Nota

  • Atès que una regió d'interès té unes característiques diferenciades del seu veïnatge, la regió d'interès es pot detectar inequívocament, i la seva localització és potencialment útil en el procés de correspondència d'imatges.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
regió d'interès regió d'interès

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  regió d'interès, n f
  • ca  regió característica, n f sin. compl.
  • es  región característica
  • es  región de interés
  • en  region of interest
  • en  salient region
  • en  ROI sigla

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Àrea distintiva d'una imatge que, tot i que és localment complexa, és globalment discriminant.

Nota

  • Atès que una regió d'interès té unes característiques diferenciades del seu veïnatge, la regió d'interès es pot detectar inequívocament, i la seva localització és potencialment útil en el procés de correspondència d'imatges.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
regió d'interès regió d'interès

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  regió d'interès, n f
  • ca  regió característica, n f sin. compl.
  • es  región característica
  • es  región de interés
  • en  region of interest
  • en  salient region
  • en  ROI sigla

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Àrea distintiva d'una imatge que, tot i que és localment complexa, és globalment discriminant.

Nota

  • Atès que una regió d'interès té unes característiques diferenciades del seu veïnatge, la regió d'interès es pot detectar inequívocament, i la seva localització és potencialment útil en el procés de correspondència d'imatges.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  rei, n m
  • es  rey
  • fr  roi
  • en  king
  • de  König

<Esport > 22 Escacs>

Definició
Cadascuna de les dues peces principals del joc, una de blanca i una de negra, que es mouen amb un desplaçament d'una casella en línia recta o en diagonal, excepte en l'enroc.
rei | reina rei | reina

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  rei | reina, n m, f
  • es  rey | reina, n m, f
  • fr  roi | reine, n m, f
  • en  king [m] | queen [f], n

<Dret constitucional>

Definició
Persona que exerceix la sobirania d'una nació, ordinàriament per la vida i per successió hereditària.