Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rull" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram, n m
  • ca  agropir mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de platja, n m alt. sin.
  • ca  gram prim, n m alt. sin.
  • ca  jull de platja, n m alt. sin.
  • nc  Elymus farctus (Viv.) Runemark ex Melderis
  • nc  Triticum farctum Viv. sin. compl.
  • nc  Agropyron junceum (L.) P. Beauv. var. ling.
  • nc  Triticum junceum L., non Elymus junceus Fisch. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

alcista alcista

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alcista, adj
  • es  alcista
  • fr  haussier
  • en  bull

<Auditoria i comptabilitat > Finances > Valors>

al·lel amorf al·lel amorf

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Al·lels>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  al·lel amorf, n m
  • ca  al·lel inactiu, n m sin. compl.
  • ca  al·lel nul, n m sin. compl.
  • ca  al·lel silenciós, n m sin. compl.
  • es  alelo amorfo, n m
  • es  alelo nulo, n m
  • fr  allèle amorphe, n m
  • fr  allèle nul, n m
  • en  null allele, n

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Al·lels>

Definició
Al·lel que no genera un producte detectable o funcional.
animal vell d'escorxador animal vell d'escorxador

<Ramaderia > Explotació animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  animal vell d'escorxador, n m
  • es  animal de desvieje
  • fr  animal réforme
  • en  cull
  • en  culling

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Animal vell separat del ramat que es du a l'escorxador per a ús alimentari.
apagat -ada apagat -ada

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  apagat -ada, adj
  • es  apagado -a, adj
  • es  mate, adj
  • fr  mat -e, adj
  • pt  fosco -a, adj
  • pt  mate, adj
  • en  dull, adj
  • en  matt, adj

<Grans Magatzems > Expressions útils > Colors>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argentís, n m pl
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa crespa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rulla, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  ajocasapos, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus crispus L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balançada, n f
  • es  balanceo, n m
  • fr  balancement, n m
  • en  roll, n
  • de  Schlingernbewegung, n f

<Enginyeria>

balanceig balanceig

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  balanceig, n m
  • es  alabeo
  • es  balanceo
  • en  roll

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Moviment de rotació d'una aeronau o d'una plataforma al voltant de l'eix de la direcció de vol, que dona lloc a una rotació ω en el sistema d'orientació angular ω-φ-κ.

Nota

  • En una aeronau el balanceig es produeix a causa del moviment de la part distal de les ales amunt o avall.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
balanceig balanceig

<TIC > Electrònica > Robòtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de [et al.]. Diccionari de robòtica industrial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/237/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balanceig, n m
  • es  balanceo
  • fr  pivot
  • fr  roulis
  • en  roll
  • en  sweep

<Robòtica industrial > Geometria i cinemàtica>

Definició
Moviment de rotació angular del puny al voltant d'un eix de rotació longitudinal a la pinça.
balanceig balanceig

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  balanceig, n m
  • es  balanceo
  • es  aleteo sin. compl.
  • en  roll
  • sbl  ω

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>

Definició
Rotació d'una plataforma, o d'algun dels sensors que porta, respecte de l'eix de vol i respecte del pla horitzontal.

L'angle de balanceig, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb ω.

La denominació balanceig també es pot aplicar per extensió a l'orientació d'imatges, com ara fotografies aèries.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6