Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "russia" dins totes les àrees temàtiques

broquetes de llom amb ensalada russa, ou dur i tomàquet verd broquetes de llom amb ensalada russa, ou dur i tomàquet verd

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  broquetes de llom amb ensalada russa, ou dur i tomàquet verd
  • es  pinchos de lomo de cerdo con ensaladilla rusa, huevo duro y tomate fresco
  • fr  brochettes de filet de porc à la salade russe, à l'oeuf dur et à la tomate fraîche
  • it  spiedino di lombata con insalata russa, uovo sodo e pomodoro verde
  • en  loin of pork brochettes with Russian salad, hard-boiled egg and fresh tomato
  • de  Schweinelendenspieße mit russischem Salat, hartgekochtem Ei und grünen Tomaten

<Plats a la carta. Plats combinats>

bruguerola bruguerola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruguerola, n f
  • ca  bronsa, n f sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  sap, n m sin. compl.
  • ca  brossa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc marí, n m alt. sin.
  • ca  bruc petets, n m alt. sin.
  • ca  brucal, n m alt. sin.
  • ca  brucs, n m pl alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrera, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  xipell, n m alt. sin.
  • ca  xipell brossa, n m alt. sin.
  • ca  brocal, n m var. ling.
  • ca  broncal, n m var. ling.
  • ca  bronza, n f var. ling.
  • ca  bruca, n f var. ling.
  • ca  brugarola, n f var. ling.
  • ca  bruiera, n f var. ling.
  • ca  brussa, n f var. ling.
  • ca  bruza, n f var. ling.
  • ca  carrasella, n f var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  xerpó, n m var. ling.
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull
  • nc  Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruguerola, n f
  • ca  bronsa, n f sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  sap, n m sin. compl.
  • ca  brossa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc marí, n m alt. sin.
  • ca  bruc petets, n m alt. sin.
  • ca  brucal, n m alt. sin.
  • ca  brucs, n m pl alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrera, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  xipell, n m alt. sin.
  • ca  xipell brossa, n m alt. sin.
  • ca  brocal, n m var. ling.
  • ca  broncal, n m var. ling.
  • ca  bronza, n f var. ling.
  • ca  bruca, n f var. ling.
  • ca  brugarola, n f var. ling.
  • ca  bruiera, n f var. ling.
  • ca  brussa, n f var. ling.
  • ca  bruza, n f var. ling.
  • ca  carrasella, n f var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  xerpó, n m var. ling.
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull
  • nc  Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

buc buc

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  buc, n m
  • ca  rusc rústic, n m sin. compl.
  • es  colmena fijista
  • fr  ruche fixe
  • en  fixed combe hive
  • en  log hive

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Rusc que consisteix en una cavitat, normalment un tronc d'arbre buidat o un recipient de suro, de fang o de canya, a les parets interiors del qual les abelles fabriquen les bresques, que són fixes i s'han de malmetre per a extreure'n la mel.

Nota

  • És un model de rusc tradicional, actualment en desús.
buc buc

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  buc, n m
  • ca  rusc rústic, n m sin. compl.
  • es  colmena fijista
  • fr  ruche fixe
  • en  fixed combe hive
  • en  log hive

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Rusc que consisteix en una cavitat, normalment un tronc d'arbre buidat o un recipient de suro, de fang o de canya, a les parets interiors del qual les abelles fabriquen les bresques, que són fixes i s'han de malmetre per a extreure'n la mel.

Nota

  • És un model de rusc tradicional, actualment en desús.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càssia, n f
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  senet d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  senet de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  sen, n m var. ling.
  • nc  Cassia acutifolia Delile
  • nc  Senna alexandrina Mill. sin. compl.
  • nc  Cassia angustifolia Vahl var. ling.

<Botànica > cesalpiniàcies>

càssia càssia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càssia, n f
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  senet d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  senet de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  sen, n m var. ling.
  • nc  Cassia acutifolia Delile
  • nc  Senna alexandrina Mill. sin. compl.
  • nc  Cassia angustifolia Vahl var. ling.

<Botànica > cesalpiniàcies>

cadastre rústic cadastre rústic

<Dret>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cadastre rústic, n m
  • es  catastro rústico
  • en  urban land registry

<Dret>

cafè rus cafè rus

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  cafè rus
  • es  café ruso
  • fr  café russe
  • it  caffè russo
  • en  Russian coffee
  • de  russischer Kaffee

<Plats a la carta. Cafès>

cafetera russa cafetera russa

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cafetera russa, n f
  • es  cafetera rusa
  • fr  cafetière russe
  • fr  percolateur
  • en  percolator

<Utillatge de cuina>

Definició
Cafetera en la qual l'aigua bullent puja del recipient inferior al superior a través d'un filtre que conté el cafè.