Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca acabacases, n m/f
ca centaura, n f alt. sin.
ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba centaura, n f alt. sin.
ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
ca herba del Pilar, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca pericó, n m alt. sin.
ca pericó fi, n m alt. sin.
ca pericó roig, n m alt. sin.
ca pericó vermell, n m alt. sin.
ca pericot, n m alt. sin.
ca pericot roig, n m alt. sin.
ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
ca caba-cases, n m/f var. ling.
ca centaula, n f var. ling.
ca centaurea, n f var. ling.
ca herba santaula, n f var. ling.
ca perico, n m var. ling.
ca perico roig, n m var. ling.
ca pericó rollo, n m var. ling.
ca sanpaula, n f var. ling.
ca santaula, n f var. ling.
ca santaura, n f var. ling.
ca sentaula, n f var. ling.
ca tintaurea, n f var. ling.
nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aixadetes, n f pl
ca arenària, n f alt. sin.
ca cotó, n m alt. sin.
ca herba berruguera, n f alt. sin.
ca linària espúria, n f alt. sin.
ca llinària, n f alt. sin.
ca llinària borda, n f alt. sin.
ca sabatetes de rostoll, n f pl alt. sin.
nc Kickxia spuria (L.) Dumort.
nc Linaria spuria (L.) Mill. sin. compl.
nc Elatinoides spuria (L.) Wettst. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aixadetes, n f pl
ca arenària, n f alt. sin.
ca cotó, n m alt. sin.
ca herba berruguera, n f alt. sin.
ca linària espúria, n f alt. sin.
ca llinària, n f alt. sin.
ca llinària borda, n f alt. sin.
ca sabatetes de rostoll, n f pl alt. sin.
nc Kickxia spuria (L.) Dumort.
nc Linaria spuria (L.) Mill. sin. compl.
nc Elatinoides spuria (L.) Wettst. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alcança, n f
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca melera, n f alt. sin.
ca raspadella blanca, n f alt. sin.
ca sabatetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca viperina, n f alt. sin.
nc Echium italicum L. subsp. pyrenaicum Rouy
nc Echium asperrimum Lam. sin. compl.
nc Echium pyrenaicum Desf. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alcança, n f
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca melera, n f alt. sin.
ca raspadella blanca, n f alt. sin.
ca sabatetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca viperina, n f alt. sin.
nc Echium italicum L. subsp. pyrenaicum Rouy
nc Echium asperrimum Lam. sin. compl.
nc Echium pyrenaicum Desf. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca cap de reina, n m alt. sin.
ca cendrosa, n f alt. sin.
ca collcolom, n m alt. sin.
ca colomets, n m pl alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària oficinal, n f alt. sin.
ca fumaterra, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumera, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca gallgallaret, n m alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca sang de Crist, n f alt. sin.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumilisterra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca fumisterre, n f var. ling.
ca fumisterri, n f var. ling.
ca fumulterra, n f var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gallgalleret, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca serri musteli, n m var. ling.
ca serri musterri, n m var. ling.
ca terri mus-terri, n m var. ling.
nc Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca cap de reina, n m alt. sin.
ca cendrosa, n f alt. sin.
ca collcolom, n m alt. sin.
ca colomets, n m pl alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària oficinal, n f alt. sin.
ca fumaterra, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumera, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca gallgallaret, n m alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca sang de Crist, n f alt. sin.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumilisterra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca fumisterre, n f var. ling.
ca fumisterri, n f var. ling.
ca fumulterra, n f var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gallgalleret, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca serri musteli, n m var. ling.
ca serri musterri, n m var. ling.
ca terri mus-terri, n m var. ling.
nc Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
ca cendrellosa, n f alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca fadristerns, n m pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària enfiladissa, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca herba dona, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca julivert de rata, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
ca felibusternis, n m pl var. ling.
ca ferri-busterri, n m var. ling.
ca ferri-musterri, n m var. ling.
ca ferribusterri, n m var. ling.
ca ferribustèrribus, n m var. ling.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gatamoro, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca juevert bord, n m var. ling.
ca orribustèrri, n m var. ling.
ca serri-musterri, n m var. ling.
ca terri musterri, n m var. ling.
ca terri-busterri, n m var. ling.
ca terri-musterri, n m var. ling.
nc Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
ca cendrellosa, n f alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca fadristerns, n m pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària enfiladissa, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca herba dona, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca julivert de rata, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
ca felibusternis, n m pl var. ling.
ca ferri-busterri, n m var. ling.
ca ferri-musterri, n m var. ling.
ca ferribusterri, n m var. ling.
ca ferribustèrribus, n m var. ling.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gatamoro, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca juevert bord, n m var. ling.
ca orribustèrri, n m var. ling.
ca serri-musterri, n m var. ling.
ca terri musterri, n m var. ling.
ca terri-busterri, n m var. ling.
ca terri-musterri, n m var. ling.
nc Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca balladores, n f pl
ca arracades, n f pl sin. compl.
ca balladors, n m pl sin. compl.
ca paltruc d'eruga, n m sin. compl.
ca arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca ballaruga, n f alt. sin.
ca ballarugues, n f pl alt. sin.
ca bellugadís, n m alt. sin.
ca bellugadís gros, n m alt. sin.
ca bellugadissa, n f alt. sin.
ca belluguet gros, n m alt. sin.
ca belluguets, n m pl alt. sin.
ca campanetes, n f pl alt. sin.
ca campanetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca escarabatons, n m pl alt. sin.
ca fanalets, n m pl alt. sin.
ca herba tremoluda, n f alt. sin.
ca sabatetes, n f pl alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca timbaleres, n f pl alt. sin.
ca timbals, n m pl alt. sin.
ca xinel·la de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca balleruga, n f var. ling.
ca poltre d'eruga, n m var. ling.
ca poltriu d'erugues, n m var. ling.
ca poltriu d'orugues, n m var. ling.
ca poltrú d'oruga, n m var. ling.
ca xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
nc Briza maxima L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "sabatasses" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota