Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "safan�ria" dins totes les àrees temàtiques

mim cellaclar mim cellaclar

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  mim cellaclar, n m
  • es  sinsonte calandria
  • fr  moqueur plombé
  • en  chalk-browed mockingbird
  • de  Camposspottdrossel
  • nc  Mimus saturninus

<36.098 Ocells > Passeriformes > Mímids>

mim cellaclar mim cellaclar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  mim cellaclar, n m
  • es  sinsonte calandria
  • fr  moqueur plombé
  • en  chalk-browed mockingbird
  • de  Camposspottdrossel
  • nc  Mimus saturninus

<36.098 Ocells > Passeriformes > Mímids>

pastanaga pastanaga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pastanaga, n f
  • ca  bastanaga, n f sin. compl.
  • ca  bastanaga (arrel), n f sin. compl.
  • ca  carrota, n f sin. compl.
  • ca  pastanaga (arrel), n f sin. compl.
  • ca  safanòria, n f sin. compl.
  • ca  bastanaga cultivada, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrotes, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanaga vera, n f alt. sin.
  • ca  safanòria conreada, n f alt. sin.
  • ca  bastenaga, n f var. ling.
  • ca  bastenaga cultivada, n f var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bastunaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  safanària, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • ca  sanaòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pastanaga, n f
  • ca  bastanaga, n f sin. compl.
  • ca  bastanaga (arrel), n f sin. compl.
  • ca  carrota, n f sin. compl.
  • ca  pastanaga (arrel), n f sin. compl.
  • ca  safanòria, n f sin. compl.
  • ca  bastanaga cultivada, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrotes, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanaga vera, n f alt. sin.
  • ca  safanòria conreada, n f alt. sin.
  • ca  bastenaga, n f var. ling.
  • ca  bastenaga cultivada, n f var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bastunaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  safanària, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • ca  sanaòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

pastanaga borda pastanaga borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pastanaga borda, n f
  • ca  bufanaga, n f sin. compl.
  • ca  fonollassa, n f sin. compl.
  • ca  julivert bord, n m sin. compl.
  • ca  julivert de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  bastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  carrota borda, n f alt. sin.
  • ca  juliverdina, n f alt. sin.
  • ca  julivert de galipau, n m alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  safanòria borda, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  bastonaga borda, n f var. ling.
  • ca  carota, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • ca  safranòria borda, n f var. ling.
  • ca  sanaòria borda, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L. subsp. carota

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

pastanaga borda pastanaga borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pastanaga borda, n f
  • ca  bufanaga, n f sin. compl.
  • ca  fonollassa, n f sin. compl.
  • ca  julivert bord, n m sin. compl.
  • ca  julivert de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  bastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  carrota borda, n f alt. sin.
  • ca  juliverdina, n f alt. sin.
  • ca  julivert de galipau, n m alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  safanòria borda, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  bastonaga borda, n f var. ling.
  • ca  carota, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • ca  safranòria borda, n f var. ling.
  • ca  sanaòria borda, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L. subsp. carota

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

quil·laia quil·laia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  quil·laia, n f
  • ca  estella de sabó, n f sin. compl.
  • ca  estelles de rentar, n f pl alt. sin.
  • ca  llenya de rentar, n f alt. sin.
  • nc  Quillaja saponaria Molina

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  quil·laia, n f
  • ca  estella de sabó, n f sin. compl.
  • ca  estelles de rentar, n f pl alt. sin.
  • ca  llenya de rentar, n f alt. sin.
  • nc  Quillaja saponaria Molina

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  quil·laia, n f
  • es  árbol de corteza de jabón
  • es  jabón de palo
  • es  pacón
  • es  palo de jabón
  • es  quillai
  • es  quillaja
  • es  quillay
  • fr  arbre à savon
  • fr  bois de Panama
  • fr  quillai savoneux
  • en  Panama bark tree
  • en  quillai
  • en  quillaia
  • en  quillaja
  • en  quillaja bark tree
  • en  quillay
  • en  soap bush
  • en  soapbark
  • en  soapbark tree
  • nc  Quillaja saponaria

<Botànica>

Definició
Arbre o gran arbust de la família de les rosàcies, de fulles coriàcies, estretament oblongues i dentades, flors verdoses inconspícues i fruit format per cinc fol·licles, originari dels Andes centrals, d'escorça rica en saponina, emprada com a succedani del sabó.
quil·laia quil·laia

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  quil·laia, n f
  • es  palo de jabón
  • es  quilaya
  • nc  Quillaja saponaria

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta llenyosa de la família de les rosàcies, pròpia dels Andes xilens i peruans. La seva escorça és un important succedani del sabó, conegut amb el nom d'estella de sabó (castellà palo de jabón). També havia estat emprada com a esternutatòria, febrífuga i detergent.