Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sala" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boga, n f
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
- ca boganyó [petit], n m sin. compl.
- ca bogarró, n m sin. compl.
- ca bogarró [cria], n m sin. compl.
- ca bogarró [juvenil], n m sin. compl.
- ca bogó [petit], n m sin. compl.
- ca bogues, n f pl sin. compl.
- ca boguet, n m sin. compl.
- ca boguet [petit], n m sin. compl.
- ca madrilla, n f sin. compl.
- ca maire, n f sin. compl.
- ca salpa, n f sin. compl.
- ca virador, n m sin. compl.
- ca bóga, n f var. ling.
- ca boga ravell, n m var. ling.
- ca bogarro, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca vóga, n f var. ling.
- ca vòga, n f var. ling.
- nc Boops boops
- nc Box boops var. ling.
- nc Box vulgaris var. ling.
- nc Sparus Boops var. ling.
- es boga
- fr bogue
- it buga
- en bogue
- de Gelbstriemen
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boga, n f
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
- ca boganyó [petit], n m sin. compl.
- ca bogarró, n m sin. compl.
- ca bogarró [cria], n m sin. compl.
- ca bogarró [juvenil], n m sin. compl.
- ca bogó [petit], n m sin. compl.
- ca bogues, n f pl sin. compl.
- ca boguet, n m sin. compl.
- ca boguet [petit], n m sin. compl.
- ca madrilla, n f sin. compl.
- ca maire, n f sin. compl.
- ca salpa, n f sin. compl.
- ca virador, n m sin. compl.
- ca bóga, n f var. ling.
- ca boga ravell, n m var. ling.
- ca bogarro, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca vóga, n f var. ling.
- ca vòga, n f var. ling.
- nc Boops boops
- nc Box boops var. ling.
- nc Box vulgaris var. ling.
- nc Sparus Boops var. ling.
- es boga
- fr bogue
- it buga
- en bogue
- de Gelbstriemen
<Peixos > Espàrids>
<19 Espeleologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bossa, n f
- es bolsa estanca
- es saca
- es saca de material
- fr kit bag
- en cave pack
- en tackle bag
<Esport > 19 Espeleologia>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca extracció, n f
- es saca, n f
- fr extraction, n f
- en haulage, n
<Enginyeria forestal>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca faldilla, n f
- es falda, n f
- fr jupe, n f
- pt saia, n f
- en skirt, n
<Grans Magatzems > Seccions > Roba>
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>
- ca fira, n f
- ca certamen, n m sin. compl.
- es certamen, n m
- es feria, n f
- fr foire, n f
- pt feira, n f
- pt salão, n m
- en exposition, n
- en fair, n
- en trade fair, n
- de Messe, n f
<Fires i congressos > Activitats firals>
Definició
Nota
- 1. En una fira se solen reservar uns dies per al públic general.
- 2. És habitual d'utilitzar fira per a referir-se a activitat firal.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatell, n m
- ca trencadella, n f sin. compl.
- ca gatelleta, n f alt. sin.
- ca gatsalze, n m alt. sin.
- ca gatsaule, n m alt. sin.
- ca salanca, n f alt. sin.
- ca salenca, n f alt. sin.
- ca salenca de riu, n f alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze de flor, n m alt. sin.
- ca salzera cendrenca, n f alt. sin.
- ca sarga, n f alt. sin.
- ca sarga cendrenca, n f alt. sin.
- ca sarga negra, n f alt. sin.
- ca sarguera de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca saula trencadella, n f alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca vimenera, n f alt. sin.
- ca vímet, n m alt. sin.
- ca gatsaula, n f var. ling.
- ca sàlser, n m var. ling.
- ca saula, n f var. ling.
- ca vimen, n m var. ling.
- ca vímen, n m var. ling.
- ca vímer, n m var. ling.
- nc Salix atrocinerea Brot.
- nc Salix catalaunica Sennen sin. compl.
- nc Salix cinerea L. subsp. oleifolia (Sm.) Macreight sin. compl.
- nc Salix acuminata auct. var. ling.
<Botànica > salicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatell, n m
- ca trencadella, n f sin. compl.
- ca gatelleta, n f alt. sin.
- ca gatsalze, n m alt. sin.
- ca gatsaule, n m alt. sin.
- ca salanca, n f alt. sin.
- ca salenca, n f alt. sin.
- ca salenca de riu, n f alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze de flor, n m alt. sin.
- ca salzera cendrenca, n f alt. sin.
- ca sarga, n f alt. sin.
- ca sarga cendrenca, n f alt. sin.
- ca sarga negra, n f alt. sin.
- ca sarguera de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca saula trencadella, n f alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca vimenera, n f alt. sin.
- ca vímet, n m alt. sin.
- ca gatsaula, n f var. ling.
- ca sàlser, n m var. ling.
- ca saula, n f var. ling.
- ca vimen, n m var. ling.
- ca vímen, n m var. ling.
- ca vímer, n m var. ling.
- nc Salix atrocinerea Brot.
- nc Salix catalaunica Sennen sin. compl.
- nc Salix cinerea L. subsp. oleifolia (Sm.) Macreight sin. compl.
- nc Salix acuminata auct. var. ling.
<Botànica > salicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatsalze, n m
- ca sàlic, n m alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze triandre, n m alt. sin.
- ca sarga blanca, n f alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca vimenera, n f alt. sin.
- ca salit, n m var. ling.
- ca sàlit, n m var. ling.
- ca sàlits, n m pl var. ling.
- ca salsa, n f var. ling.
- ca salsèr, n m var. ling.
- ca salzer, n m var. ling.
- ca salzèr, n m var. ling.
- ca sarges, n f pl var. ling.
- ca saula, n f var. ling.
- nc Salix triandra L.
- nc Salix amygdalina L. var. ling.
<Botànica > salicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatsalze, n m
- ca sàlic, n m alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze triandre, n m alt. sin.
- ca sarga blanca, n f alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca vimenera, n f alt. sin.
- ca salit, n m var. ling.
- ca sàlit, n m var. ling.
- ca sàlits, n m pl var. ling.
- ca salsa, n f var. ling.
- ca salsèr, n m var. ling.
- ca salzer, n m var. ling.
- ca salzèr, n m var. ling.
- ca sarges, n f pl var. ling.
- ca saula, n f var. ling.
- nc Salix triandra L.
- nc Salix amygdalina L. var. ling.
<Botànica > salicàcies>