Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "salamandra" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de favetes i pernil de Salamanca amb oli de menta
- es ensalada de habitas y jamón de Salamanca con aceite de menta
- fr salade de fèves fines et de jambon de Salamanca à l'huile de menthe
- it insalata di favette e prosciutto di Salamanca con olio alla menta
- en salad of faby broad beans and cured ham from Salamanca with mint oil
- de Salat mit jungen Saubohnen und Schinken aus Salamanca mit Pfefferminzöl
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca banús de Coromandel, n m
- es ébano de Coromandel
- en calamander
- en calamander wood
<Ciència forestal>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bribri
- ca bribri-wak sin. compl.
- ca suuhtúk sin. compl.
- ca talamanca sin. compl.
- ca viceïta sin. compl.
- cod sé
- ar بريبرية
- cy Bribri
- cy Bribri-wak sin. compl.
- cy Suuhtúk sin. compl.
- cy Talamanca sin. compl.
- cy Viceíta sin. compl.
- de Bribri
- de Bribri-Wak sin. compl.
- de Suuhtúk sin. compl.
- de Talamanca sin. compl.
- de Viceita sin. compl.
- en Bribrí
- en Bribrí-Wak sin. compl.
- en Sé sin. compl.
- en Suuhtúk sin. compl.
- en Talamanca sin. compl.
- en Viceita sin. compl.
- es bribri
- es bribri-wak sin. compl.
- es suuhtúk sin. compl.
- es talamanca sin. compl.
- es viceíta sin. compl.
- eu bribriera
- eu bribri-wak sin. compl.
- eu suuhtuk sin. compl.
- eu talamanca sin. compl.
- eu viceita sin. compl.
- fr bribri
- fr bribri-wak sin. compl.
- fr suuhtúk sin. compl.
- fr talamanca sin. compl.
- fr viceita sin. compl.
- gn vrivri
- gn bribri-wak sin. compl.
- gn suuhtúk sin. compl.
- gn talamanca sin. compl.
- gn viceíta sin. compl.
- it bribri
- it bribri-wak sin. compl.
- it suuhtúk sin. compl.
- it talamanca sin. compl.
- it viceíta sin. compl.
- ja ブリブリ語
- ja ビセイタ語 sin. compl.
- ja スウトゥク語 sin. compl.
- ja タラマンカ語 sin. compl.
- ja ブリブリ・ワク語 sin. compl.
- nl Bribri
- nl Bribri-Wak sin. compl.
- nl Suuhtúk sin. compl.
- nl Talamanca sin. compl.
- nl Viceíta sin. compl.
- pt bribri
- pt bribri-wak sin. compl.
- pt suuhtúk sin. compl.
- pt talamanca sin. compl.
- pt viceíta sin. compl.
- ru Брибри
- ru Суутук sin. compl.
- ru Висеита sin. compl.
- ru Таламанка sin. compl.
- ru Брибри-уак sin. compl.
- zh 布里布里语
- zh 维塞塔 sin. compl.
- zh 塔拉曼卡 sin. compl.
- zh 苏乌图克 sin. compl.
- zh 布里布里－瓦科 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Txibtxa > Txibtxa A > Vice>, <Amèrica > Costa Rica>, <Amèrica > Panamà>
Definició
Tot i que parlen dues llengües diferents, els cabécar formen una sola ètnia amb els bribri, anomenada tradicionalment talamanqueña; comparteixen territori, sistema de clans, creences, etc.
Aquesta llengua consta de tres variants dialectals: salitre-cabagra, amubre-catsi i coroma. Les seves altres denominacions signifiquen el següent: sé ('nosaltres'), suuhtúk ('el nostre idioma') i bribri-wak ('els del clan de la muntanya').
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufalaga, n f
- ca herba de Montserrat, n f alt. sin.
- ca sanamunda, n f alt. sin.
- ca senet bord, n m alt. sin.
- ca siva de terra, n f alt. sin.
- ca brufalaga, n f var. ling.
- nc Thymelaea sanamunda All.
- nc Passerina thymelaea (L.) DC. var. ling.
<Botànica > timeleàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufalaga, n f
- ca herba de Montserrat, n f alt. sin.
- ca sanamunda, n f alt. sin.
- ca senet bord, n m alt. sin.
- ca siva de terra, n f alt. sin.
- ca brufalaga, n f var. ling.
- nc Thymelaea sanamunda All.
- nc Passerina thymelaea (L.) DC. var. ling.
<Botànica > timeleàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca calamarera, n f
- es guadaña
- es jibionera
- es potera
<Pesca>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colibrí de Talamanca, n m
- es colibrí de Talamanca
- fr colibri de la Talamanca
- en Talamanca hummingbird
- de Glitzerbrillantkolibri
- nc Eugenes spectabilis
<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colibrí de Talamanca, n m
- es colibrí de Talamanca
- fr colibri de la Talamanca
- en Talamanca hummingbird
- de Glitzerbrillantkolibri
- nc Eugenes spectabilis
<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coriandre, n m
- ca celiandre, n m sin. compl.
- ca gra, n m alt. sin.
- ca celiàndria, n f var. ling.
- ca celiendra, n f var. ling.
- ca cilandra, n f var. ling.
- ca cilandre, n m var. ling.
- ca gra xalandri, n m var. ling.
- ca graixalandrí, n m var. ling.
- ca paliandria, n f var. ling.
- ca saliandra, n f var. ling.
- ca saliandria, n f var. ling.
- ca salièndra, n f var. ling.
- ca xalandri, n m var. ling.
- ca xalandrí, n m var. ling.
- ca xelàndria, n f var. ling.
- nc Coriandrum sativum L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coriandre, n m
- ca celiandre, n m sin. compl.
- ca gra, n m alt. sin.
- ca celiàndria, n f var. ling.
- ca celiendra, n f var. ling.
- ca cilandra, n f var. ling.
- ca cilandre, n m var. ling.
- ca gra xalandri, n m var. ling.
- ca graixalandrí, n m var. ling.
- ca paliandria, n f var. ling.
- ca saliandra, n f var. ling.
- ca saliandria, n f var. ling.
- ca salièndra, n f var. ling.
- ca xalandri, n m var. ling.
- ca xalandrí, n m var. ling.
- ca xelàndria, n f var. ling.
- nc Coriandrum sativum L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
