Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "salsa" dins totes les àrees temàtiques

pingüí salta-roques meridional pingüí salta-roques meridional

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  pingüí salta-roques meridional, n m
  • ca  pingüí salta-roques, n m sin. compl.
  • es  pingüino saltarrocas meridional
  • fr  gorfou sauteur
  • en  Southern rockhopper penguin
  • de  Südfelsenpinguin
  • nc  Eudyptes chrysocome

<00 Fitxa il·lustrada>, <18.01 Ocells > Esfenisciformes > Esfeníscids>

pinyolada pinyolada

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pinyolada, n f
  • ca  flàvia, n f sin. compl.
  • ca  nuïls, n m pl sin. compl.
  • ca  pinyola, n f sin. compl.
  • ca  rull, n m sin. compl.
  • ca  rullol, n m sin. compl.
  • ca  sansa, n f sin. compl.

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Residu pastós de l'oliva després d'haver-la premsada per extreure'n l'oli.
pinyolada pinyolada

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  pinyolada, n f
  • ca  pinyola, n f sin. compl.
  • ca  sansa, n f sin. compl.
  • es  borujo
  • es  orujo
  • en  dregs of olives

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició
Residu pastós de l'oliva després de premsar-la per extreure'n l'oli, del qual encara se'n fa una segona extracció.

Nota

  • La pinyolada forma tortós oleaginosos.
pinyolada pinyolada

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  pinyolada, n f
  • ca  pinyola, n f sin. compl.
  • ca  sansa, n f sin. compl.
  • es  borujo
  • es  orujo
  • en  dregs of olives

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició
Residu pastós de l'oliva després de premsar-la per extreure'n l'oli, del qual encara se'n fa una segona extracció.

Nota

  • La pinyolada forma tortós oleaginosos.
quetsémper quetsémper

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  quetsémper, n m
  • ca  boixacriades, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  llangardaix, n m sin. compl.
  • ca  moll d'ombra, n m sin. compl.
  • ca  peix de Sant Francesc, n m sin. compl.
  • ca  saltabardisses, n m sin. compl.
  • ca  saltabarques, n m sin. compl.
  • ca  saltamurades, n m sin. compl.
  • ca  sorell, n m sin. compl.
  • ca  boixatriades, n m var. ling.
  • ca  cap-sempa, n m var. ling.
  • ca  capsampé, n m var. ling.
  • ca  capsamper, n m var. ling.
  • ca  capsempa, n m var. ling.
  • ca  capsempe, n m var. ling.
  • ca  hermano, n m var. ling.
  • ca  peix de San Francesch, n m var. ling.
  • ca  peix de San Franch, n m var. ling.
  • ca  peix de Sant Franc, n m var. ling.
  • ca  peix de Sant Francesch, n m var. ling.
  • ca  salta-barcas, n m var. ling.
  • ca  salta-bardissas, n m var. ling.
  • ca  salta-muradas, n m var. ling.
  • ca  soréll, n m var. ling.
  • nc  Synodus saurus
  • nc  Salmo saurus var. ling.
  • nc  Saurus lacerta var. ling.
  • nc  Synodus cynereus var. ling.
  • es  peix de S. Franch
  • es  pez de San Francisco
  • fr  poisson-lézard de l'Atlantique
  • en  Atlantic lizardfish

<Peixos > Sinodòntids>

quetsémper quetsémper

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  quetsémper, n m
  • ca  boixacriades, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  llangardaix, n m sin. compl.
  • ca  moll d'ombra, n m sin. compl.
  • ca  peix de Sant Francesc, n m sin. compl.
  • ca  saltabardisses, n m sin. compl.
  • ca  saltabarques, n m sin. compl.
  • ca  saltamurades, n m sin. compl.
  • ca  sorell, n m sin. compl.
  • ca  boixatriades, n m var. ling.
  • ca  cap-sempa, n m var. ling.
  • ca  capsampé, n m var. ling.
  • ca  capsamper, n m var. ling.
  • ca  capsempa, n m var. ling.
  • ca  capsempe, n m var. ling.
  • ca  hermano, n m var. ling.
  • ca  peix de San Francesch, n m var. ling.
  • ca  peix de San Franch, n m var. ling.
  • ca  peix de Sant Franc, n m var. ling.
  • ca  peix de Sant Francesch, n m var. ling.
  • ca  salta-barcas, n m var. ling.
  • ca  salta-bardissas, n m var. ling.
  • ca  salta-muradas, n m var. ling.
  • ca  soréll, n m var. ling.
  • nc  Synodus saurus
  • nc  Salmo saurus var. ling.
  • nc  Saurus lacerta var. ling.
  • nc  Synodus cynereus var. ling.
  • es  peix de S. Franch
  • es  pez de San Francisco
  • fr  poisson-lézard de l'Atlantique
  • en  Atlantic lizardfish

<Peixos > Sinodòntids>

ràfega de color ràfega de color

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  ràfega de color, n f
  • ca  salva de color, n f sin. compl.
  • es  ráfaga de color
  • es  salva de color sin. compl.
  • en  color burst
  • en  burst signal sin. compl.

<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>

Definició
Senyal de durada curta que s'insereix en el senyal de televisió amb l'objectiu de recuperar el sincronisme de la portadora de color en la recepció i poder així separar correctament els dos senyals de cromitància que són modulats en fase i quadratura. En el sistema ^PAL^, la ràfega de color està formada per 10 (+/- 1) cicles de ^subportadora^ i es troba després de l'impuls de sincronisme horitzontal. En el sistema ^NTSC^, està formada per 9 cicles, aproximadament, de la subportadora de 3,6 MHz.
rai rai

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rai, n m
  • ca  barca solera, n f sin. compl.
  • es  almadía
  • es  balsa
  • es  jangada
  • fr  radeau
  • en  raft

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Barca formada per un conjunt de trams o lligats de troncs o bigues, subjectats paral·lelament els uns amb els altres amb redortes, que navega en els corrents d'aigua.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rata, n f
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  rat, n m sin. compl.
  • ca  rata de mar, n f sin. compl.
  • ca  rata marina, n f sin. compl.
  • ca  saltabardissa, n m sin. compl.
  • ca  saltabardisses, n m pl sin. compl.
  • ca  uranoscopi, n m sin. compl.
  • ca  xauet, n m sin. compl.
  • ca  xavec, n m sin. compl.
  • ca  salsabardissa, n m var. ling.
  • ca  salsaperdissa, n m var. ling.
  • ca  salta perdira, n m var. ling.
  • ca  saltabardises, n m var. ling.
  • ca  saltabardissas, n m var. ling.
  • ca  saltaberdissa, n m var. ling.
  • ca  saltapardissa, n m var. ling.
  • ca  saltaperdisa, n m var. ling.
  • ca  sapo, n m var. ling.
  • ca  uranoscopio, n m var. ling.
  • ca  uránoscopo, n m var. ling.
  • nc  Uranoscopus scaber
  • es  miracielo
  • es  rata
  • es  rata de mar
  • fr  rascasse blanche
  • fr  uranoscope
  • fr  uranoscope de l'Atlantique
  • en  Atlantic stargazer
  • en  stargazer

<Peixos > Uranoscòpids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rata, n f
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  rat, n m sin. compl.
  • ca  rata de mar, n f sin. compl.
  • ca  rata marina, n f sin. compl.
  • ca  saltabardissa, n m sin. compl.
  • ca  saltabardisses, n m pl sin. compl.
  • ca  uranoscopi, n m sin. compl.
  • ca  xauet, n m sin. compl.
  • ca  xavec, n m sin. compl.
  • ca  salsabardissa, n m var. ling.
  • ca  salsaperdissa, n m var. ling.
  • ca  salta perdira, n m var. ling.
  • ca  saltabardises, n m var. ling.
  • ca  saltabardissas, n m var. ling.
  • ca  saltaberdissa, n m var. ling.
  • ca  saltapardissa, n m var. ling.
  • ca  saltaperdisa, n m var. ling.
  • ca  sapo, n m var. ling.
  • ca  uranoscopio, n m var. ling.
  • ca  uránoscopo, n m var. ling.
  • nc  Uranoscopus scaber
  • es  miracielo
  • es  rata
  • es  rata de mar
  • fr  rascasse blanche
  • fr  uranoscope
  • fr  uranoscope de l'Atlantique
  • en  Atlantic stargazer
  • en  stargazer

<Peixos > Uranoscòpids>