Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "salvar" dins totes les àrees temàtiques
<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca joc salvat, n m
- es juego salvado
- fr match sauvegardé
- fr sauvetage
- en save
- en saved game
- en vultch
<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca karatxai-balkar
- ca balkar sin. compl.
- cod Къарачай-малкъар тил (Karatxai-malkar til)
- ar الكاراشانية
- cy Karachai
- cy Balkar sin. compl.
- cy Karachai-balkar sin. compl.
- de Karatschaisch
- de Balkarisch sin. compl.
- de Karatschai-Balkarisch sin. compl.
- de Karatschaiisch sin. compl.
- de Karatschaisch-Balkarisch sin. compl.
- en Karachay
- en Balkar sin. compl.
- en Karachay-Balkar sin. compl.
- es karachái
- es balkar sin. compl.
- es karachai-balkar sin. compl.
- eu karatxaiera
- eu balkarera sin. compl.
- eu karachayera sin. compl.
- eu karatxai-balkarera sin. compl.
- fr karatchaï
- fr balkar sin. compl.
- fr karatchaï-balkar sin. compl.
- gn karachái
- gn karachái-valkar sin. compl.
- gn valkar sin. compl.
- it karachay
- it balkar sin. compl.
- it karachay-balkar sin. compl.
- ja カラチャイ語
- ja バルカル語、カラチャイ・バルカル語 sin. compl.
- nl Karatsjai
- pt karachai
- ru Карачаево-балкарский язык
- ru Балкарский sin. compl.
- ru Карачаевский sin. compl.
- ru Горско-тюркский sin. compl.
- ru Горско-татарский sin. compl.
- ru Татарско-джагатайский sin. compl.
- tmh karatxai
- zh 卡拉查语
- zh 巴尔卡尔语 sin. compl.
- zh 卡拉查－巴尔卡尔语 sin. compl.
- scr Alfabet ciríl·lic
<Altaica > Turquesa > Occidental o kiptxak > Pontocaspià>, <Àsia > Geòrgia>, <Àsia > Rússia>
Definició
La llengua té dos dialectes principals: el karatxai i el balkar, pràcticament idèntics entre si. La llengua estàndard s'ha creat sobre la base del dialecte karatxai, però presenta la tendència a formar dues variants i alguns experts opinen que hi ha dos models estàndard de llengua. Els karatxais i els balkars es consideren un sol poble amb dos grups ètnics i una mateixa llengua.
La llengua no es troba amenaçada d'extinció gràcies, en bona part, a l'aïllament geogràfic de la majoria dels seus pobles, a grans altituds a les muntanyes del Caucas. Així, han pogut mantenir les tradicions, la divisió en clans i famílies, i la transmissió de la llengua de pares a fills.
Des de l'any 1991, el karatxai-balkar té presència a les escoles nacionals de les dues repúbliques on els balkars i els karatxais són nació titular (República dels Kabardins i dels Balkars, i República dels Karatxais i dels Txerquessos). La llengua també és present a la universitat.
Tot i que hi ha registres escrits en karatxai-balkar des del segle XVIII, les primeres publicacions periòdiques daten dels anys 1920. Durant la deportació ordenada per Stalin (1944-1957) totes les publicacions es van interrompre. S'han editat diccionaris, gramàtiques, obres literàries, manuals universitaris i llibres escolars, i s'han traduït obres del rus i del kabardí al karatxai-balkar, i viceversa.
Hi ha una diàspora balkar-karatxai que es va originar al segle XIX per l'annexió de l'Imperi rus dels territoris karatxais, la guerra del Caucas i la Gran Migració de 1860 cap a l'Imperi otomà. Aquests grups es troben actualment a Armènia, l'Azerbaidjan i Turquia (a Eskisehir, Ankara i altres ciutats), i també, en una segona emigració, a països occidentals com ara Alemanya i els EUA (Nova Jersey). El 1944 hi va haver una segona diàspora important, quan Stalin els va deportar a l'Àsia Central.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca malaiàlam
- cod മലയാളം (Malayāļam)
- ar مالايالامية
- cy Malaialam
- de Malayalam
- de Malajalam sin. compl.
- en Malayalam
- en Alealum sin. compl.
- en Malayalani sin. compl.
- en Malayali sin. compl.
- en Malean sin. compl.
- en Maliyad sin. compl.
- es malabar
- es malayalam sin. compl.
- eu malayalamera
- eu malaialam sin. compl.
- fr malayalam
- fr malayāḷaṃ ou malayî sin. compl.
- gl malaialam
- gl malayalam sin. compl.
- gn malavar
- gn malayalam sin. compl.
- it malayalam
- ja マラヤーラム語
- nl Malayalam
- nl Malayalam sin. compl.
- pt malayalam
- pt malaialam sin. compl.
- ru Малаялам
- ru Малаяльский sin. compl.
- zh 马拉巴语
- scr Alfabet malaiàlam
- num Sistema malaiàlam
<Dravídica > Meridional > Tàmil-kannada>, <Àsia > Índia>
Definició
Com a llengua literària i administrativa, el tàmil va influir notablement el desenvolupament primerenc del malaiàlam. Posteriorment, Kerala va experimentar una evolució cultural, econòmica i comercial específica, amb relacions comercials amb els àrabs i la invasió portuguesa, que van comportar l'assimilació d'elements lingüístics romànics i semítics en malaiàlam. A Kerala han conviscut comunitats religioses molt diverses (musulmans, cristians, jueus, jainistes i hindús), que han enriquit els registres i sociolectes del malaiàlam.
Els primers testimoniatges de malaiàlam, del segle IX dC, són epigràfics. A partir del segle XIV es va desenvolupar una literatura malaiàlam força variada, que comprèn motius de la tradició oral malaiàlam, de la literatura sànscrita i de la literatura tàmil. A partir del segle XIX i fins als nostres dies la literatura malaiàlam tendeix a basar-se en la llengua col·loquial en detriment dels termes literaris d'origen sànscrit. El malaiàlam ha forjat una escriptura pròpia basada en el sil·labari brahmi amb l'addició de grafemes dravídics.
Com que el malaiàlam es parla en un territori continu i la projecció pública de la llengua és normal i homogènia, no hi ha grans diferències dialectals. Les diferències sociolectals i de registre, en canvi, són grans, pel fet que, en primer lloc, en el registre estàndard i en el literari hi ha una forta influència sànscrita (menor a nivell col·loquial, molt proper al tàmil); en segon lloc, el judeomalaiàlam conté mots d'origen hebreu i arameu siríac; en tercer lloc, els parlants cristians usen mots de l'anglès, el portuguès i el grec; i, finalment, els musulmans usen mots d'origen àrab i persa.
Hi ha comunitats importants de parlants de malaiàlam als estats àrabs.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca mallar, v tr
<Pesca>
Definició
<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>
- ca mal·leal, adj
- ca mal·lear, adj
- es maleal
- es malear
- en malleal
- en mallear
<Otorinolaringologia > Otologia > Fisiologia>
Definició
<Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca mal·leal, adj
- ca mal·lear, adj sin. compl.
- es malear
- en malleal
- en mallear
<Otorrinolaringologia>
Definició
<Indústria > Indústria alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca maltar, v tr
- es maltear, v tr
- fr malter, v tr
- en malt, to, v tr
- de mälzen, v tr
<Indústria > Indústria alimentària>
Definició
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca malvar, n m
- es malvar
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mancar, v intr
- es faltar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Fou castigat per haver mancat a l'autoritat.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mancar, v intr
- es faltar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Va mancar al seu deure i el van obligar a dimitir.
