Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "salvatge" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  collarets, n m pl
  • ca  collarets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  corals (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres, n m alt. sin.
  • ca  despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gardanes, n f pl alt. sin.
  • ca  garraus (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gratacul, n m alt. sin.
  • ca  grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  roser alpí, n m alt. sin.
  • ca  roser boscà, n m alt. sin.
  • ca  roser de marges, n m alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  roser salvatge, n m alt. sin.
  • ca  tapacul, n m alt. sin.
  • ca  corrals (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  cullerets, n m pl var. ling.
  • ca  empullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  garraves (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravines (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavarnera, n f var. ling.
  • ca  pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
  • nc  Rosa pendulina L.
  • nc  Rosa alpina L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

collarets collarets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  collarets, n m pl
  • ca  collarets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  corals (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres, n m alt. sin.
  • ca  despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gardanes, n f pl alt. sin.
  • ca  garraus (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gratacul, n m alt. sin.
  • ca  grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  roser alpí, n m alt. sin.
  • ca  roser boscà, n m alt. sin.
  • ca  roser de marges, n m alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  roser salvatge, n m alt. sin.
  • ca  tapacul, n m alt. sin.
  • ca  corrals (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  cullerets, n m pl var. ling.
  • ca  empullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  garraves (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravines (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavarnera, n f var. ling.
  • ca  pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
  • nc  Rosa pendulina L.
  • nc  Rosa alpina L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

cosconilla cosconilla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cosconilla, n f
  • ca  panconia, n f sin. compl.
  • ca  brescaconilla, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  conillera de bancal, n f alt. sin.
  • ca  conillera de marge, n f alt. sin.
  • ca  cosconilles, n f pl alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba dolça, n f alt. sin.
  • ca  herbabona, n f alt. sin.
  • ca  lletsònia, n f alt. sin.
  • ca  mamaconilla, n f alt. sin.
  • ca  morro de porcell, n m alt. sin.
  • ca  panellets, n m pl alt. sin.
  • ca  pesca, n f alt. sin.
  • ca  pescaconilla, n f alt. sin.
  • ca  pescaconillera, n f alt. sin.
  • ca  casconella, n f var. ling.
  • ca  casconia, n f var. ling.
  • ca  cascunilla, n f var. ling.
  • ca  cosconella, n f var. ling.
  • ca  cosconia, n f var. ling.
  • ca  cuscanella, n f var. ling.
  • ca  cuscanilles, n f pl var. ling.
  • ca  cuscunia, n f var. ling.
  • ca  cuscunies, n f pl var. ling.
  • ca  llacsònia, n f var. ling.
  • ca  llicsonia, n f var. ling.
  • ca  peixca, n f var. ling.
  • ca  peixcaconilla, n f var. ling.
  • ca  peixcaconillera, n f var. ling.
  • nc  Reichardia picroides (L.) Roth
  • nc  Picridium vulgare Desf. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cosconilla, n f
  • ca  panconia, n f sin. compl.
  • ca  brescaconilla, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  conillera de bancal, n f alt. sin.
  • ca  conillera de marge, n f alt. sin.
  • ca  cosconilles, n f pl alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba dolça, n f alt. sin.
  • ca  herbabona, n f alt. sin.
  • ca  lletsònia, n f alt. sin.
  • ca  mamaconilla, n f alt. sin.
  • ca  morro de porcell, n m alt. sin.
  • ca  panellets, n m pl alt. sin.
  • ca  pesca, n f alt. sin.
  • ca  pescaconilla, n f alt. sin.
  • ca  pescaconillera, n f alt. sin.
  • ca  casconella, n f var. ling.
  • ca  casconia, n f var. ling.
  • ca  cascunilla, n f var. ling.
  • ca  cosconella, n f var. ling.
  • ca  cosconia, n f var. ling.
  • ca  cuscanella, n f var. ling.
  • ca  cuscanilles, n f pl var. ling.
  • ca  cuscunia, n f var. ling.
  • ca  cuscunies, n f pl var. ling.
  • ca  llacsònia, n f var. ling.
  • ca  llicsonia, n f var. ling.
  • ca  peixca, n f var. ling.
  • ca  peixcaconilla, n f var. ling.
  • ca  peixcaconillera, n f var. ling.
  • nc  Reichardia picroides (L.) Roth
  • nc  Picridium vulgare Desf. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

crèspol crèspol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crèspol, n m
  • ca  ravenissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa tenuïfòlia, n f alt. sin.
  • ca  ruqueta, n f alt. sin.
  • ca  ruqueta salvatge, n f alt. sin.
  • ca  sisimbri tenuïfoli, n m alt. sin.
  • nc  Diplotaxis tenuifolia (L.) DC.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crèspol, n m
  • ca  ravenissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa tenuïfòlia, n f alt. sin.
  • ca  ruqueta, n f alt. sin.
  • ca  ruqueta salvatge, n f alt. sin.
  • ca  sisimbri tenuïfoli, n m alt. sin.
  • nc  Diplotaxis tenuifolia (L.) DC.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

creixen bord creixen bord

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creixen bord, n m
  • ca  creixenera, n f sin. compl.
  • ca  agret, n m alt. sin.
  • ca  api bord, n m alt. sin.
  • ca  api d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  api de síquia, n m alt. sin.
  • ca  creixen de bou, n m alt. sin.
  • ca  créixens, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens bords, n m pl alt. sin.
  • ca  galassa, n f alt. sin.
  • ca  porro salvatge, n m alt. sin.
  • ca  àbit d'aigua, n m var. ling.
  • ca  àbit de síquia, n m var. ling.
  • ca  àpit bord, n m var. ling.
  • ca  clenxot, n m var. ling.
  • ca  créixec bord, n m var. ling.
  • ca  créixem bord, n m var. ling.
  • ca  créixem de bou, n m var. ling.
  • ca  créixems, n m pl var. ling.
  • ca  créixems bords, n m pl var. ling.
  • ca  gallasa, n f var. ling.
  • ca  gallassa, n f var. ling.
  • ca  gréixols, n m pl var. ling.
  • ca  gréixoms, n m pl var. ling.
  • ca  gréixons, n m pl var. ling.
  • ca  greixos, n m pl var. ling.
  • ca  grénxol, n m var. ling.
  • nc  Apium nodiflorum (L.) Lag.
  • nc  Helosciadium nodiflorum (L.) Koch sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

creixen bord creixen bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creixen bord, n m
  • ca  creixenera, n f sin. compl.
  • ca  agret, n m alt. sin.
  • ca  api bord, n m alt. sin.
  • ca  api d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  api de síquia, n m alt. sin.
  • ca  creixen de bou, n m alt. sin.
  • ca  créixens, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens bords, n m pl alt. sin.
  • ca  galassa, n f alt. sin.
  • ca  porro salvatge, n m alt. sin.
  • ca  àbit d'aigua, n m var. ling.
  • ca  àbit de síquia, n m var. ling.
  • ca  àpit bord, n m var. ling.
  • ca  clenxot, n m var. ling.
  • ca  créixec bord, n m var. ling.
  • ca  créixem bord, n m var. ling.
  • ca  créixem de bou, n m var. ling.
  • ca  créixems, n m pl var. ling.
  • ca  créixems bords, n m pl var. ling.
  • ca  gallasa, n f var. ling.
  • ca  gallassa, n f var. ling.
  • ca  gréixols, n m pl var. ling.
  • ca  gréixoms, n m pl var. ling.
  • ca  gréixons, n m pl var. ling.
  • ca  greixos, n m pl var. ling.
  • ca  grénxol, n m var. ling.
  • nc  Apium nodiflorum (L.) Lag.
  • nc  Helosciadium nodiflorum (L.) Koch sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dent de ca, n f
  • ca  dent de gos, n f sin. compl.
  • ca  dents de gos, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta salvatge, n f alt. sin.
  • nc  Erythronium dens-canis L.

<Botànica > liliàcies>

dent de ca dent de ca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dent de ca, n f
  • ca  dent de gos, n f sin. compl.
  • ca  dents de gos, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta salvatge, n f alt. sin.
  • nc  Erythronium dens-canis L.

<Botànica > liliàcies>