Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "samarr�" dins totes les àrees temàtiques

dret d'amarratge dret d'amarratge

<Dret>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dret d'amarratge, n m
  • es  derecho de amarre
  • fr  droit d'amarrage

<Dret>

Definició
Quantitat pagada als ports pel fet de tenir-hi amarrat un vaixell.
dret d'amarratge dret d'amarratge

<Dret>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dret d'amarratge, n m
  • es  derecho de amarre
  • fr  droit d'amarrage

<Dret>

Definició
Quantitat pagada als ports per la feina d'amarrar un vaixell.
espring espring

<Esport > Esports nàutics > Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  espring, n m
  • es  esprín
  • es  spring
  • fr  amarre
  • en  spring

<Esport > Esports nàutics > Vela>

Definició
Amarra que, donada cap a proa si el punt ferm a bord és a popa i cap a popa si el punt ferm a bord és a proa, té la funció principal d'impedir que una embarcació es mogui en el sentit longitudinal.
espring espring

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  espring, n m
  • es  esprín
  • es  spring
  • fr  amarre
  • en  spring

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Amarra donada cap a proa si el punt ferm a bord és a popa i cap a popa si el punt ferm a bord és a proa, que s'utilitza per a impedir que una embarcació es mogui en sentit longitudinal.
falsa amarra falsa amarra

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  falsa amarra, n f
  • ca  frenell, n m sin. compl.
  • es  barloa
  • es  cabo
  • es  falsa amarra
  • fr  faux-bras
  • fr  rapporteur
  • en  preventer brace

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Amarra destinada a subjectar-hi embarcacions menors.
fartet fartet

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fartet, n m
  • ca  samaruc, n m
  • ca  fartonet, n m sin. compl.
  • ca  peix de sequiol, n m sin. compl.
  • ca  peixet de sequiol, n m sin. compl.
  • ca  peixet del prat, n m sin. compl.
  • nc  Aphanius iberus
  • nc  Cyprinodon iberus var. ling.
  • es  fartet
  • fr  aphanius d'Espagne
  • en  Iberian killifish
  • en  Spanish pupfish
  • en  Spanish toothcarp

<Peixos > Ciprinodòntids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fartet, n m
  • ca  samaruc, n m
  • ca  fartonet, n m sin. compl.
  • ca  peix de sequiol, n m sin. compl.
  • ca  peixet de sequiol, n m sin. compl.
  • ca  peixet del prat, n m sin. compl.
  • nc  Aphanius iberus
  • nc  Cyprinodon iberus var. ling.
  • es  fartet
  • fr  aphanius d'Espagne
  • en  Iberian killifish
  • en  Spanish pupfish
  • en  Spanish toothcarp

<Peixos > Ciprinodòntids>

gambúsia gambúsia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gambúsia, n f
  • ca  menjamosquits, n m sin. compl.
  • ca  samaruc, n m sin. compl.
  • ca  menja mosquits, n m var. ling.
  • ca  tomba-navios, n m var. ling.
  • nc  Gambusia holbrooki
  • nc  Gambusia affinis holbroocki var. ling.

<Peixos > Pecílids>

gambúsia gambúsia

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gambúsia, n f
  • ca  menjamosquits, n m sin. compl.
  • ca  samaruc, n m sin. compl.
  • ca  menja mosquits, n m var. ling.
  • ca  tomba-navios, n m var. ling.
  • nc  Gambusia holbrooki
  • nc  Gambusia affinis holbroocki var. ling.

<Peixos > Pecílids>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gramalla, n f
  • ca  samarra, n f sin. compl.
  • es  gramalla

<Indumentària>

Definició
Túnica llarga fins als peus.

Nota

  • Usat antigament.