Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca faldilla recta, n f
es falda recta

<Indumentària > Roba de carrer>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca forma recta, n f
es horma recta
fr forme droite
en straight last

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició

Forma de calçat que no té curvatura sota la planta del peu.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca forquilla recta, n f
es horquilla recta
fr fourche droite
en straight fork

<Transports > Transport per carretera > Bicicletes. Motocicletes>

Definició

Forquilla de tubs completament rectes que permet augmentar la facilitat de maniobra en fer disminuir la distància entre la roda del davant i la del darrere.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca fresa de fissura recta, n f
es fresa de fisura recta
fr fraise à fissure droite
en straight fissure bur

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca frontissa recta, n f
es bisagra recta, n f
fr charnière à bras droit, n f
fr charnière bras droit, n f
fr charnière pour porte en applique, n f
en full overlay hinge, n
en straight arm hinge, n
eu banda-zuzen, n
eu kaxola banda zuzen, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca fruita seca
es frutos secos
fr fruits secs
it frutta secca
en dried fruits and nuts
de Trockenfrüchte und Nüsse

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca gírgola d'om japonesa, n f
es hongo blanco del olmo
es ostra del olmo
es seta del olmo
es shirotamogitake
fr pleurote de l'orme
en elm leech
en elm oyster
en elm oyster mushroom
en elm pleurotus
en shirotamogidake
en shirotamogitake
en white elm mushroom
de Ulmenrasling
nc Hypsizygus ulmarius

<Botànica>

Definició

Bolet carnós comestible de la família de les tricolomatàcies, originari de l'est de l'Àsia, amb el barret estès, lleugerament convex i umbonat al centre, de color blanquinós o ocraci i sovint areolat, amb làmines blanques i amb la cama blanquinosa, corbada i sovint excèntrica, feltrada a la base, el qual creix a la tardor a la soca dels arbres de fusta dura, especialment de l'om.

Nota

La gírgola d'om japonesa és un bolet típic de la cuina del Japó.
La forma shirotamogitake, documentada en algunes llengües, és un manlleu del japonès; correspon a la forma transcrita segons el sistema de romanització Hepburn.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca gírgola groga, n f
ca gírgola de garrover, n f sin. compl.
es políporo azufrado, n m
es pollo del bosque, n m
es seta tornillo, n f
fr polypore sulfuré, n m
en chicken-of-the-woods, n
en crab-of-the-woods, n
en sulphur polypore, n
en sulphur shelf, n
de Schwefelporling, n
nc Laetiporus sulphureus

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició

Gírgola que creix als arbres planifolis vius, sobre els quals forma grans agregats de barrets vellutats en forma de ventall de color groc o ataronjat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba bormera, n f
ca ridorta, n f alt. sin.
ca ridorta forta, n f alt. sin.
ca vidalba, n f alt. sin.
ca vidalba recta, n f alt. sin.
ca vidiella, n f alt. sin.
ca virumbelles, n f pl alt. sin.
ca didorta, n f var. ling.
ca vidauba, n f var. ling.
nc Clematis recta L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba bormera, n f
ca ridorta, n f alt. sin.
ca ridorta forta, n f alt. sin.
ca vidalba, n f alt. sin.
ca vidalba recta, n f alt. sin.
ca vidiella, n f alt. sin.
ca virumbelles, n f pl alt. sin.
ca didorta, n f var. ling.
ca vidauba, n f var. ling.
nc Clematis recta L.

<Botànica > ranunculàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "secta" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició