Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sella" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  en escena, adv
  • es  en escena
  • fr  sur scène
  • it  sulla scena
  • en  on-stage
  • de  zur Mitte

<Arts > Teatre>

encenedor de rella encenedor de rella

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  encenedor de rella, n m
  • fr  charrue à feu

<Utillatge de cuina>

Definició
Encenedor compost d'una barra de fusta i d'una fusta plana amb solcs sobre els quals frega la barra.
enclova enclova

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enclova, n f
  • ca  sulla, n f sin. compl.
  • ca  coronada, n f alt. sin.
  • ca  esparceta roja, n f alt. sin.
  • ca  anclova, n f var. ling.
  • ca  clóver, n m var. ling.
  • ca  clòver, n m var. ling.
  • ca  enclóver, n m var. ling.
  • nc  Hedysarum coronarium L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enclova, n f
  • ca  sulla, n f sin. compl.
  • ca  coronada, n f alt. sin.
  • ca  esparceta roja, n f alt. sin.
  • ca  anclova, n f var. ling.
  • ca  clóver, n m var. ling.
  • ca  clòver, n m var. ling.
  • ca  enclóver, n m var. ling.
  • nc  Hedysarum coronarium L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

estaca-rossí estaca-rossí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estaca-rossí, n m
  • ca  estaca-rossí blanc, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí bord, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estaquera, n f alt. sin.
  • ca  sulla, n f alt. sin.
  • ca  cata-rossí, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí blanc, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí bord, n m var. ling.
  • nc  Hedysarum boveanum Basiner subsp. europaeum Guitt. et Kerguélen
  • nc  Hedysarum confertum Desf. var. ling.
  • nc  Hedysarum humile auct., non Loefl. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

estaca-rossí estaca-rossí

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estaca-rossí, n m
  • ca  estaca-rossí blanc, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí bord, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estaquera, n f alt. sin.
  • ca  sulla, n f alt. sin.
  • ca  cata-rossí, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí blanc, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí bord, n m var. ling.
  • nc  Hedysarum boveanum Basiner subsp. europaeum Guitt. et Kerguélen
  • nc  Hedysarum confertum Desf. var. ling.
  • nc  Hedysarum humile auct., non Loefl. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  estrella, n f
  • es  araña, n f
  • es  estrella, n f
  • fr  étoile, n f
  • fr  étoile de manivelle, n f
  • it  stella, n f
  • en  spider, n

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Peça rodona integrada en el pedaler d'una bicicleta que està formada per diversos braços i va subjectada a una de les bieles, a la qual es fixen els plats.
estrella de mar vermella estrella de mar vermella

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  estrella de mar vermella, n f
  • ca  estrella vermella, n f
  • ca  estrella roja, n f sin. compl.
  • es  equináster rojo
  • es  estrella espinosa roja
  • fr  étoile de mer rouge
  • it  stella rossa
  • en  red starfish
  • de  Roter Seestern
  • nc  Echinaster sepositus

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Estrella de mar d'uns 15 a 20 cm de diàmetre, de color vermell viu, que habita sobre fons de roca i en les praderies de fanerògames marines de la zona costanera, on és molt abundant.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foixarda, n f
  • ca  cogullada, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  cossiada, n f sin. compl.
  • ca  fusellada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociera, n f sin. compl.
  • ca  ullastró, n m sin. compl.
  • ca  alzineta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botó blau, n m alt. sin.
  • ca  cebollada, n f alt. sin.
  • ca  coroneta blava, n f alt. sin.
  • ca  fusellades, n f pl alt. sin.
  • ca  globulària, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  murtereta, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  pixina, n f alt. sin.
  • ca  ullastrí, n m alt. sin.
  • ca  alivereta, n f var. ling.
  • ca  asauhullà, n f var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  cebollà, n f var. ling.
  • ca  cebullà, n f var. ling.
  • ca  cebullada, n f var. ling.
  • ca  cegullà, n f var. ling.
  • ca  cegullada, n f var. ling.
  • ca  cibullaga, n f var. ling.
  • ca  cociada, n f var. ling.
  • ca  cociaga, n f var. ling.
  • ca  çocollada, n f var. ling.
  • ca  cocullada, n f var. ling.
  • ca  cogullà, n f var. ling.
  • ca  cosiada, n f var. ling.
  • ca  crogullada, n f var. ling.
  • ca  crucillada, n f var. ling.
  • ca  cruixades, n f pl var. ling.
  • ca  cruixillada, n f var. ling.
  • ca  cruixillarda, n f var. ling.
  • ca  cruixillata, n f var. ling.
  • ca  cubellada, n f var. ling.
  • ca  cuixarda, n f var. ling.
  • ca  cursillada, n f var. ling.
  • ca  deullà, n f var. ling.
  • ca  deullaga, n f var. ling.
  • ca  deüllaga, n f var. ling.
  • ca  elivereta, n f var. ling.
  • ca  escociarda, n f var. ling.
  • ca  escocillaga, n f var. ling.
  • ca  escorcellada, n f var. ling.
  • ca  escorciada, n f var. ling.
  • ca  escorciaga, n f var. ling.
  • ca  escorciana, n f var. ling.
  • ca  escorciata, n f var. ling.
  • ca  escorcillada, n f var. ling.
  • ca  escorsiada, n f var. ling.
  • ca  escorsiata, n f var. ling.
  • ca  escorxata, n f var. ling.
  • ca  escotxarda, n f var. ling.
  • ca  escruciata, n f var. ling.
  • ca  escuciarda, n f var. ling.
  • ca  escuixarda, n f var. ling.
  • ca  escuixiarda, n f var. ling.
  • ca  escurciada, n f var. ling.
  • ca  escurcillada, n f var. ling.
  • ca  escurcillarda, n f var. ling.
  • ca  escutxarda, n f var. ling.
  • ca  fuixarda, n f var. ling.
  • ca  goixarda, n f var. ling.
  • ca  grossillada, n f var. ling.
  • ca  martereta, n f var. ling.
  • ca  oastró, n m var. ling.
  • ca  puxarda, n f var. ling.
  • ca  regollada, n f var. ling.
  • ca  sagullà, n f var. ling.
  • ca  sagullada, n f var. ling.
  • ca  sahullada, n f var. ling.
  • ca  saüja, n f var. ling.
  • ca  saüllà, n f var. ling.
  • ca  saullada, n f var. ling.
  • ca  segollada, n f var. ling.
  • ca  segullada, n f var. ling.
  • ca  sevillana, n f var. ling.
  • ca  socollada, n f var. ling.
  • ca  socolloada, n f var. ling.
  • ca  sogullà, n f var. ling.
  • ca  sucullada, n f var. ling.
  • ca  sullà, n f var. ling.
  • nc  Globularia alypum L.

<Botànica > globulariàcies>

Nota

  • La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.
foixarda foixarda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foixarda, n f
  • ca  cogullada, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  cossiada, n f sin. compl.
  • ca  fusellada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociera, n f sin. compl.
  • ca  ullastró, n m sin. compl.
  • ca  alzineta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botó blau, n m alt. sin.
  • ca  cebollada, n f alt. sin.
  • ca  coroneta blava, n f alt. sin.
  • ca  fusellades, n f pl alt. sin.
  • ca  globulària, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  murtereta, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  pixina, n f alt. sin.
  • ca  ullastrí, n m alt. sin.
  • ca  alivereta, n f var. ling.
  • ca  asauhullà, n f var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  cebollà, n f var. ling.
  • ca  cebullà, n f var. ling.
  • ca  cebullada, n f var. ling.
  • ca  cegullà, n f var. ling.
  • ca  cegullada, n f var. ling.
  • ca  cibullaga, n f var. ling.
  • ca  cociada, n f var. ling.
  • ca  cociaga, n f var. ling.
  • ca  çocollada, n f var. ling.
  • ca  cocullada, n f var. ling.
  • ca  cogullà, n f var. ling.
  • ca  cosiada, n f var. ling.
  • ca  crogullada, n f var. ling.
  • ca  crucillada, n f var. ling.
  • ca  cruixades, n f pl var. ling.
  • ca  cruixillada, n f var. ling.
  • ca  cruixillarda, n f var. ling.
  • ca  cruixillata, n f var. ling.
  • ca  cubellada, n f var. ling.
  • ca  cuixarda, n f var. ling.
  • ca  cursillada, n f var. ling.
  • ca  deullà, n f var. ling.
  • ca  deullaga, n f var. ling.
  • ca  deüllaga, n f var. ling.
  • ca  elivereta, n f var. ling.
  • ca  escociarda, n f var. ling.
  • ca  escocillaga, n f var. ling.
  • ca  escorcellada, n f var. ling.
  • ca  escorciada, n f var. ling.
  • ca  escorciaga, n f var. ling.
  • ca  escorciana, n f var. ling.
  • ca  escorciata, n f var. ling.
  • ca  escorcillada, n f var. ling.
  • ca  escorsiada, n f var. ling.
  • ca  escorsiata, n f var. ling.
  • ca  escorxata, n f var. ling.
  • ca  escotxarda, n f var. ling.
  • ca  escruciata, n f var. ling.
  • ca  escuciarda, n f var. ling.
  • ca  escuixarda, n f var. ling.
  • ca  escuixiarda, n f var. ling.
  • ca  escurciada, n f var. ling.
  • ca  escurcillada, n f var. ling.
  • ca  escurcillarda, n f var. ling.
  • ca  escutxarda, n f var. ling.
  • ca  fuixarda, n f var. ling.
  • ca  goixarda, n f var. ling.
  • ca  grossillada, n f var. ling.
  • ca  martereta, n f var. ling.
  • ca  oastró, n m var. ling.
  • ca  puxarda, n f var. ling.
  • ca  regollada, n f var. ling.
  • ca  sagullà, n f var. ling.
  • ca  sagullada, n f var. ling.
  • ca  sahullada, n f var. ling.
  • ca  saüja, n f var. ling.
  • ca  saüllà, n f var. ling.
  • ca  saullada, n f var. ling.
  • ca  segollada, n f var. ling.
  • ca  segullada, n f var. ling.
  • ca  sevillana, n f var. ling.
  • ca  socollada, n f var. ling.
  • ca  socolloada, n f var. ling.
  • ca  sogullà, n f var. ling.
  • ca  sucullada, n f var. ling.
  • ca  sullà, n f var. ling.
  • nc  Globularia alypum L.

<Botànica > globulariàcies>

Nota

  • La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.