Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sense" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca compressió sense degradació, n f
- ca compressió sense pèrdua, n f
- es compresión sin degradación
- en lossless compression
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Processament de dades>
Definició
Nota
- La compressió sense pèrdues d'informació és, lògicament, reversible.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca compressió sense degradació, n f
- ca compressió sense pèrdua, n f
- es compresión sin pérdida
- en lossless compression
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Processament d'imatges>
Definició
La denominació compressió sense pèrdua pot ser aplicada en informàtica a qualsevol font de dades, no només imatges, per la qual cosa la denominació completa hauria de ser compressió d'imatges sense pèrdua, però en teledetecció aquesta forma tan llarga resulta poc pràctica i sense tradició. Entre les tècniques més usades en teledetecció o en els productes derivats (mapes categòrics, etc.), hi ha l'RLE i l'LZW, i és marginal l'ús d'estructures d'arbre quaternari. Els mètodes de compressió sense pèrdua no aconsegueixen habitualment tanta compressió com els de compressió amb pèrdua.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca compressió sense degradació, n f
- ca compressió sense pèrdua, n f
- es compresión sin pérdida
- en lossless compression
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Processament d'imatges>
Definició
La denominació compressió sense pèrdua pot ser aplicada en informàtica a qualsevol font de dades, no només imatges, per la qual cosa la denominació completa hauria de ser compressió d'imatges sense pèrdua, però en teledetecció aquesta forma tan llarga resulta poc pràctica i sense tradició. Entre les tècniques més usades en teledetecció o en els productes derivats (mapes categòrics, etc.), hi ha l'RLE i l'LZW, i és marginal l'ús d'estructures d'arbre quaternari. Els mètodes de compressió sense pèrdua no aconsegueixen habitualment tanta compressió com els de compressió amb pèrdua.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca compressió sense degradació, n f
- ca compressió sense pèrdua, n f
- es compresión sin pérdida
- en lossless compression
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Processament d'imatges>
Definició
La denominació compressió sense pèrdua pot ser aplicada en informàtica a qualsevol font de dades, no només imatges, per la qual cosa la denominació completa hauria de ser compressió d'imatges sense pèrdua, però en teledetecció aquesta forma tan llarga resulta poc pràctica i sense tradició. Entre les tècniques més usades en teledetecció o en els productes derivats (mapes categòrics, etc.), hi ha l'RLE i l'LZW, i és marginal l'ús d'estructures d'arbre quaternari. Els mètodes de compressió sense pèrdua no aconsegueixen habitualment tanta compressió com els de compressió amb pèrdua.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cumanagoto
- ar كوماناغوتو
- cy Cumanagoto
- de Cumanagoto
- en Cumanagoto
- es cumanagoto
- eu cumanagotoera
- fr cumanagoto
- gn kumanagoto
- it cumanagoto
- ja クマナゴト語
- nl Cumanagoto
- pt cumanagoto
- ru Куманагото
- zh 库马纳戈托语
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Carib>, <Amèrica > Veneçuela>
Definició
Els membres de la comunitat ja no s'identifiquen amb el terme cumanagoto. S'autodenominen indios i parlen espanyol. Alguns autors consideren que el chaima i el cumanagoto són varietats dialectals de la mateixa llengua, el carib costaner (vegeu Mosonyi i Pocaterra 2004). No obstant això, la majoria de fonts els consideren llengües diferenciades.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca curuaià
- ca kuruaya
- ca kuruaia sin. compl.
- ca kuruayá sin. compl.
- ar الكورواية
- cy Curuaiá
- cy Kuruaia sin. compl.
- cy Kuruaya sin. compl.
- cy Kuruayá sin. compl.
- de Kuruaya
- de Curuaiá sin. compl.
- de Kuruaya sin. compl.
- de Kuruayá sin. compl.
- en Kuruáya
- en Caravare sin. compl.
- en Curuaia sin. compl.
- en Kuruaia sin. compl.
- en Kuruaya sin. compl.
- en Kuruayá sin. compl.
- es curuaiá
- es kuruaia sin. compl.
- es kuruaya sin. compl.
- es kuruayá sin. compl.
- eu kuruayera
- eu kuruaia sin. compl.
- eu kuruaya sin. compl.
- eu kuruayá sin. compl.
- fr kuruaya
- fr curuaya sin. compl.
- fr kuruaia sin. compl.
- fr kuruayá sin. compl.
- gn kuruaia
- gn kuruaia sin. compl.
- gn kuruaya sin. compl.
- gn kuruayá sin. compl.
- it kuruaya
- it curuaia sin. compl.
- it curuaiá sin. compl.
- it kuruaia sin. compl.
- it kuruayá sin. compl.
- ja クルアイア語
- ja クルアヤ語 sin. compl.
- nl Curuaiá
- nl Kuruaia sin. compl.
- nl Kuruaya sin. compl.
- nl Kuruayá sin. compl.
- pt curuaia
- pt kuruaia sin. compl.
- pt kuruaya sin. compl.
- pt kuruayá sin. compl.
- ru Куруая
- zh 库鲁埃亚语
- zh 库拉雅 sin. compl.
- zh 库鲁埃亚 sin. compl.
- zh 库鲁阿亚 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Tupí > Mundurukú>, <Amèrica > Brasil>
Definició
Actualment, està gairebé extingida. L'única documentació existent sobre el curuaià consisteix en alguna llista de mots de principi del segle XX i alguna descripció parcial del sistema fonològic.
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Ciències de la salut > Semiologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca desmaiat -ada, adj
- ca estabornit -ida, adj sin. compl.
- ca sense sentits, adj sin. compl.
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Ciències de la salut > Semiologia>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desocupat | desocupada, adj
- ca aturat | aturada, adj sin. compl.
- ca parat | parada, adj sin. compl.
- ca sense feina, adj sin. compl.
- es desempleado | desempleada
- es desocupado | desocupada
- es parado | parada
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Els treballadors desocupats reben ajuts del Govern.
Ex.: Feia tres anys que estava sense feina.
Ex.: Les empreses tenen incentius fiscals si contracten persones parades.
Ex.: El nombre de persones aturades arriba al punt màxim dels darrers trenta anys.
<Esport > Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca direcció sense rosca, n f
- es dirección ahead
<Esport > Ciclisme>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dofí meridional, n m
- ca dofí sense aleta austral, n m sin. compl.
- nc Lissodelphis peronii
- auct (Lacépède 1804)
- cod RSW
- es delfín liso austral
- fr dauphin aptère austral
- en southern right whale dolphin
<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>
