Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sense" dins totes les àrees temàtiques

temps absolut temps absolut

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  temps absolut, n m
  • ca  temps actual, n m sin. compl.
  • ca  temps díctic, n m sin. compl.
  • es  tiempo absoluto
  • fr  temps absolu
  • en  absolute tense

<Lingüística>

Definició
Temps que assenyala que l'esdeveniment oracional és anterior, simultani o posterior a l'acte de parla.

Nota

  • Són absoluts el present, el passat, el perfet i el futur simple. S'oposa a temps relatiu.
temps compost temps compost

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  temps compost, n m
  • es  tiempo compuesto
  • fr  temps composé
  • en  compound tense

<Lingüística>

Definició
Temps que es conjuga amb un verb auxiliar.
temps compost temps compost

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  temps compost, n m
  • es  tiempo compuesto
  • fr  temps composé
  • en  compound tense

<Lingüística>

Definició
Temps verbal format mitjançant l'auxiliar haver i el participi del verb conjugat.

Nota

  • Pel seu valor aspectual, els temps compostos també es denominen temps de perfet. Per exemple, el futur perfet o el condicional perfet. En sentit estricte, també són compostos els verbs formats per l'auxiliar va i l'infinitiu del verb conjugat, però, per diferenciar-los dels anteriors, en aquest cas se sol parlar de temps perifràstics. S'oposa a temps simple.
temps in esse [in esse: la] temps in esse [in esse: la]

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  temps in esse [in esse: la], n m
  • es  tiempo in esse
  • fr  temps in esse
  • en  tense in esse

<Lingüística>

Definició
En psicomecànica, estadi inicial de la cronogènesi, que presenta una imatge-temps totalment virtual.
temps in fieri [in fieri: la] temps in fieri [in fieri: la]

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  temps in fieri [in fieri: la], n m
  • es  tiempo in fieri
  • fr  temps in fieri
  • en  tense in fieri

<Lingüística>

Definició
En psicomecànica, estadi intermedi de la cronogènesi, que presenta una imatge-temps en formació en què ja comencen a delimitar-se les divisions temporals.
temps in posse [in posse: la] temps in posse [in posse: la]

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  temps in posse [in posse: la], n m
  • es  tiempo in posse
  • fr  temps in posse
  • en  tense in posse

<Lingüística>

Definició
En psicomecànica, estadi final de la cronogènesi, que presenta una imatge-temps totalment actualitzada i amb totes les subdivisions temporals establides.
temps operatiu temps operatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  temps operatiu, n m
  • es  tiempo operativo
  • fr  temps opératif
  • en  operative tense

<Lingüística>

Definició
En psicomecànica, temps molt breu durant el qual el sistema lingüístic s'actualitza en el discurs.
temps perifràstic temps perifràstic

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  temps perifràstic, n m
  • es  tiempo perifrástico
  • fr  temps périphrastique
  • en  periphrastic tense

<Lingüística>

Definició
Temps verbal format mitjançant l'auxiliar va, que històricament procedeix del verb anar, i l'infinitiu del verb conjugat.

Nota

  • Són temps perifràstics el passat perifràstic d'indicatiu i el de subjuntiu.
temps relatiu temps relatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  temps relatiu, n m
  • ca  temps anafòric, n m sin. compl.
  • ca  temps inactual, n m sin. compl.
  • es  tiempo relativo
  • fr  temps relatif
  • en  relative tense

<Lingüística>

Definició
Temps que assenyala que l'esdeveniment oracional és anterior, simultani o posterior a un altre esdeveniment del discurs.

Nota

  • Són relatius l'imperfet, el passat anterior, el plusquamperfet, el condicional simple, el condicional perfet i el futur perfet. S'oposa a temps absolut.
temps simple temps simple

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  temps simple, n m
  • es  tiempo simple
  • fr  temps simple
  • en  simple tense

<Lingüística>

Definició
Temps que es conjuga sense un verb auxiliar.