Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sentida" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca òrgans dels sentits, n m pl
- es órganos de los sentidos
- en sense organs
- TA organa sensuum
<Anatomia>
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la a contrario sensu, adv
- la a sensu contrario, adv
- ca en sentit contrari, adv
- es a contrario sensu, adv
- es a sensu contrario, adv
- es en sentido contrario, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Expressió d'ús general. No és recomanable la forma sensu contrario, sense la preposició.
Exemple: Les dades de l'últim any diuen que el 81% de les empreses no han tingut cap accident; a contrario sensu, vol dir que el 19% són les que acumulen el cent per cent dels accidents.
Exemple: No obstant això, el fet que no es mencionés explícitament el referèndum no fou en cap cas un impediment per legislar sobre el referèndum local. En qualsevol cas, a sensu contrario, això significaria que el Tribunal Constitucional permetria els referèndums d'àmbit autonòmic.
<Agricultura > Química agrícola > Productes fitosanitaris>
La informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la llista andorrana de substàncies actives no permeses en els conreus, publicada en el Butlletí oficial del Principat d'Andorra el 19 de juny de 2013, amb els noms catalans revisats pel TERMCAT.
Les dades de partida han estat completades i validades pel TERMCAT.
- ca acetat de fentín, n m
- es acetato de fentina, n m
- es fentín-acetato, n m
- en fentin acetate, n
<Productes fitosanitaris>
<Arts > Música > Anàlisi musical>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:
ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acord de novena, n m
- ca acord de cinc sons, n m sin. compl.
- ca pèntada, n f sin. compl.
- es acorde de cinco sonidos, n m
- es acorde de novena, n m
- en ninth chord, n
- en pentad, n
<Anàlisi musical > Anàlisi harmònica>
Definició
Nota
- Exemple: Al «miserere» (c. 115122), l'entrada del tiple primer del segon cor fa un acord de novena sense preparar, retòricament es tracta d'una heterolepsis en atacar directament la dissonància -tractament que encetà una llarga polèmica a l'època-, la qual dramatitza la imprecació que s'està cantant.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anàfora de sentit, n f
- es anáfora de sentido
<Lingüística>
Definició
Nota
- Així, en l'oració "En Joan té dos cotxes i jo en tinc un" el pronom "en" es refereix a "cotxes", però correspon a referents diferents.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca anàfora de sentit, n f
- es anáfora de sentido
- fr anaphore de sens
- en sense anaphora
<Lingüística>
Definició
Nota
- En l'oració En Joan guarda les sabates al sabater, però jo les deixe sota el llit, el pronom feble les manté una relació anafòrica de sentit amb l'antecedent les sabates, ja que tenen una significació semblant però denoten objectes diferents.
<Història>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca asènida, n m, f
- es asénida
- fr Asénide
- en Asenid
<Història>
Definició
<Història>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca asènida, adj
- es asénida
- fr asénide
- en Asenid
<Història>
Definició
<Arts > Dansa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca asseguda, n f
- es sentada
<Arts > Dansa>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bona raó, n f
- es sentido común, n m
<Història del dret>
