Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "senyor" dins totes les àrees temàtiques

digital digital

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  digital, n f
  • ca  boca de llop, n f sin. compl.
  • ca  didalera, n f sin. compl.
  • ca  didals, n m pl sin. compl.
  • ca  digital purpúria, n f sin. compl.
  • ca  guantera, n f sin. compl.
  • ca  herba didalera, n f sin. compl.
  • ca  bragues de cucut, n f pl alt. sin.
  • ca  didal, n m alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  guant de Nostra Dona, n m alt. sin.
  • ca  guantelet, n m alt. sin.
  • ca  guants de Maria, n m pl alt. sin.
  • ca  guants de Nostra Senyora, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  purpúria guantera, n f alt. sin.
  • nc  Digitalis purpurea L.

<Botànica > escrofulariàcies>

donzella donzella

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  julivia, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girelle
  • en  rainbow wrasse
  • nc  Coris julis

<Peixos>

Definició
Peix osteïcti de l'ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d'un 25 cm de llargària, amb els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals.
donzella donzella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  donzella femella, n f sin. compl.
  • ca  donzella mascle, n f sin. compl.
  • ca  donzella rei, n f sin. compl.
  • ca  donzelló [petit], n m sin. compl.
  • ca  fava, n f sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  guiula [femella], n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyora [mascle], n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  vera, n f sin. compl.
  • ca  doncella, n f var. ling.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  doncella mascle, n f var. ling.
  • ca  doncella rei, n f var. ling.
  • ca  doncellas, n f pl var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  donzellas, n f pl var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  giula, n f var. ling.
  • ca  gúiola, n f var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiules, n f pl var. ling.
  • ca  jodriola, n f var. ling.
  • ca  judriola, n f var. ling.
  • ca  julia, n f var. ling.
  • ca  julibia, n f var. ling.
  • ca  julibria, n f var. ling.
  • ca  julioles, n f pl var. ling.
  • ca  julivia, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juribia, n f var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  senyoretas, n f pl var. ling.
  • nc  Coris julis
  • nc  Julis Gioffredi var. ling.
  • nc  Julis giofredi var. ling.
  • nc  Julis mediterraneus var. ling.
  • nc  Julis speciosus var. ling.
  • nc  Julis vulgaris var. ling.
  • nc  Labrus julis var. ling.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girele
  • fr  girelle
  • it  donzella
  • en  rainbow
  • en  rainbow wrasse
  • en  rainbow-wrass
  • de  Meerfunker
  • de  Meerjunker

<Peixos > Làbrids>

donzella donzella

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  donzella femella, n f sin. compl.
  • ca  donzella mascle, n f sin. compl.
  • ca  donzella rei, n f sin. compl.
  • ca  donzelló [petit], n m sin. compl.
  • ca  fava, n f sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  guiula [femella], n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyora [mascle], n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  vera, n f sin. compl.
  • ca  doncella, n f var. ling.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  doncella mascle, n f var. ling.
  • ca  doncella rei, n f var. ling.
  • ca  doncellas, n f pl var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  donzellas, n f pl var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  giula, n f var. ling.
  • ca  gúiola, n f var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiules, n f pl var. ling.
  • ca  jodriola, n f var. ling.
  • ca  judriola, n f var. ling.
  • ca  julia, n f var. ling.
  • ca  julibia, n f var. ling.
  • ca  julibria, n f var. ling.
  • ca  julioles, n f pl var. ling.
  • ca  julivia, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juribia, n f var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  senyoretas, n f pl var. ling.
  • nc  Coris julis
  • nc  Julis Gioffredi var. ling.
  • nc  Julis giofredi var. ling.
  • nc  Julis mediterraneus var. ling.
  • nc  Julis speciosus var. ling.
  • nc  Julis vulgaris var. ling.
  • nc  Labrus julis var. ling.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girele
  • fr  girelle
  • it  donzella
  • en  rainbow
  • en  rainbow wrasse
  • en  rainbow-wrass
  • de  Meerfunker
  • de  Meerjunker

<Peixos > Làbrids>

enciam bord enciam bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam boscà, n m alt. sin.
  • ca  enciam de bosc, n m alt. sin.
  • ca  enciam de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  enciam de senyora, n m alt. sin.
  • ca  enciamets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  encisam bord, n m alt. sin.
  • ca  encisam de carxofera, n m alt. sin.
  • ca  encisamet, n m alt. sin.
  • ca  encisamet bord, n m alt. sin.
  • ca  endívia, n f alt. sin.
  • ca  lletosa, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó lleter, n m alt. sin.
  • ca  lletuga, n f alt. sin.
  • ca  lletuga borda, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta borda, n f alt. sin.
  • ca  rascanovies, n f alt. sin.
  • ca  rascanúvies, n f alt. sin.
  • ca  rascanuvis, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de bosc, n f alt. sin.
  • ca  andívia, n f var. ling.
  • ca  llitsó d'estiu, n m var. ling.
  • ca  llitsó lleter, n m var. ling.
  • ca  rascanòvia, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria de bosc, n f var. ling.
  • nc  Lactuca serriola L.
  • nc  Lactuca scariola L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam boscà, n m alt. sin.
  • ca  enciam de bosc, n m alt. sin.
  • ca  enciam de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  enciam de senyora, n m alt. sin.
  • ca  enciamets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  encisam bord, n m alt. sin.
  • ca  encisam de carxofera, n m alt. sin.
  • ca  encisamet, n m alt. sin.
  • ca  encisamet bord, n m alt. sin.
  • ca  endívia, n f alt. sin.
  • ca  lletosa, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó lleter, n m alt. sin.
  • ca  lletuga, n f alt. sin.
  • ca  lletuga borda, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta borda, n f alt. sin.
  • ca  rascanovies, n f alt. sin.
  • ca  rascanúvies, n f alt. sin.
  • ca  rascanuvis, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de bosc, n f alt. sin.
  • ca  andívia, n f var. ling.
  • ca  llitsó d'estiu, n m var. ling.
  • ca  llitsó lleter, n m var. ling.
  • ca  rascanòvia, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria de bosc, n f var. ling.
  • nc  Lactuca serriola L.
  • nc  Lactuca scariola L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

eriçó eriçó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eriçó, n m
  • ca  coixí de frare, n m sin. compl.
  • ca  coixí de monja, n m sin. compl.
  • ca  coixí de senyora, n m sin. compl.
  • ca  gratacul, n m sin. compl.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  cadira de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cadira de senyora, n f alt. sin.
  • ca  cadireta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cadireta de pastoret, n f alt. sin.
  • ca  coixí de frares, n m alt. sin.
  • ca  coixí de pastor, n m alt. sin.
  • ca  coixinet de monja, n m alt. sin.
  • ca  coixinet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  coixinet de senyora, n m alt. sin.
  • ca  coixinets, n m pl alt. sin.
  • ca  coixins de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  coixins de senyora, n m pl alt. sin.
  • ca  cuixes de monja, n f pl alt. sin.
  • ca  cuixes de senyora, n f pl alt. sin.
  • ca  eriçons, n m pl alt. sin.
  • ca  eriçons de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  aliçons, n m pl var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  ariçó, n m var. ling.
  • ca  caïreta de pastor, n f var. ling.
  • nc  Erinacea anthyllis Link
  • nc  Erinacea hispanica Bubani var. ling.
  • nc  Erinacea pungens Boiss. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eriçó, n m
  • ca  coixí de frare, n m sin. compl.
  • ca  coixí de monja, n m sin. compl.
  • ca  coixí de senyora, n m sin. compl.
  • ca  gratacul, n m sin. compl.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  cadira de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cadira de senyora, n f alt. sin.
  • ca  cadireta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cadireta de pastoret, n f alt. sin.
  • ca  coixí de frares, n m alt. sin.
  • ca  coixí de pastor, n m alt. sin.
  • ca  coixinet de monja, n m alt. sin.
  • ca  coixinet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  coixinet de senyora, n m alt. sin.
  • ca  coixinets, n m pl alt. sin.
  • ca  coixins de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  coixins de senyora, n m pl alt. sin.
  • ca  cuixes de monja, n f pl alt. sin.
  • ca  cuixes de senyora, n f pl alt. sin.
  • ca  eriçons, n m pl alt. sin.
  • ca  eriçons de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  aliçons, n m pl var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  ariçó, n m var. ling.
  • ca  caïreta de pastor, n f var. ling.
  • nc  Erinacea anthyllis Link
  • nc  Erinacea hispanica Bubani var. ling.
  • nc  Erinacea pungens Boiss. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

escúter de mobilitat escúter de mobilitat

<Transports > Transport per carretera > Bicicletes. Motocicletes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  escúter de mobilitat, n m
  • es  escúter de movilidad, n m
  • es  scooter eléctrico, n m
  • fr  quadriporteur, n m
  • fr  scooter de mobilité, n m
  • fr  scooter électrique, n m
  • fr  scooter électrique de mobilité, n m
  • fr  scooter électrique senior, n m
  • en  electric mobility scooter, n
  • en  four-wheel electric scooter, n
  • en  mobility scooter, n
  • en  motorized mobility scooter, n

<Transports > Transport per carretera > Bicicletes. Motocicletes>

Definició
Vehicle elèctric de tres o quatre rodes, amb manillar, un sol seient regulable proveït de respatller i braços, i una base per a posar-hi els peus, destinat a persones amb mobilitat reduïda.
escúter de mobilitat escúter de mobilitat

<Sociologia > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  escúter de mobilitat, n m
  • es  escúter de movilidad, n m
  • es  scooter eléctrico, n m
  • fr  quadriporteur, n m
  • fr  scooter de mobilité, n m
  • fr  scooter électrique, n m
  • fr  scooter électrique de mobilité, n m
  • fr  scooter électrique senior, n m
  • en  electric mobility scooter, n
  • en  four-wheel electric scooter, n
  • en  mobility scooter, n
  • en  motorized mobility scooter, n

<Sociologia > Serveis socials>

Definició
Vehicle elèctric de tres o quatre rodes, amb manillar, un sol seient regulable proveït de respatller i braços, i una base per a posar-hi els peus, destinat a persones amb mobilitat reduïda.