Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "senyor" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca gent gran, n f
- es personas mayores
- en elderly people
- en senior citizens
<Serveis socials > Persones > Destinataris>
Definició
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca lletrat major | lletrada major, n m, f
- oc letrat major | letrada major, n m, f
- es letrado mayor | letrada mayor, n m, f
- fr secrétaire général adjoint | secrétaire générale adjointe, n m, f
- en chief counsel, n
- en senior legal counsel, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- El lletrat major és nomenat per la Mesa del Parlament d'entre els lletrats.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maleïda, n f
- ca flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca flor de Senyora, n f sin. compl.
- ca flor sense virtut, n f sin. compl.
- ca glopdeneu, n m sin. compl.
- ca herba santjoanera, n f sin. compl.
- ca herba sense virtut, n f sin. compl.
- ca blancafina, n f alt. sin.
- ca botgeta blanca, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja amarga, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja de la flor blanca, n f alt. sin.
- ca cabrera, n f alt. sin.
- ca enganyapastors, n m/f alt. sin.
- ca lli, n m alt. sin.
- ca lli armat, n m alt. sin.
- ca lli blanc, n m alt. sin.
- ca lli cabrer, n m alt. sin.
- ca lli de cabrera, n m alt. sin.
- ca lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca lli de mont, n m alt. sin.
- ca lli maleït, n m alt. sin.
- ca lli sufruticós, n m alt. sin.
- ca mantell de flors, n m alt. sin.
- ca mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca mantell de la Verge, n m alt. sin.
- ca verge blanca, n f alt. sin.
- ca enganya pastors, n m/f var. ling.
- ca glop-de-neu, n m var. ling.
- ca manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
- nc Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
- nc Linum suffruticosum L. sin. compl.
<Botànica > linàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maleïda, n f
- ca flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca flor de Senyora, n f sin. compl.
- ca flor sense virtut, n f sin. compl.
- ca glopdeneu, n m sin. compl.
- ca herba santjoanera, n f sin. compl.
- ca herba sense virtut, n f sin. compl.
- ca blancafina, n f alt. sin.
- ca botgeta blanca, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja amarga, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja de la flor blanca, n f alt. sin.
- ca cabrera, n f alt. sin.
- ca enganyapastors, n m/f alt. sin.
- ca lli, n m alt. sin.
- ca lli armat, n m alt. sin.
- ca lli blanc, n m alt. sin.
- ca lli cabrer, n m alt. sin.
- ca lli de cabrera, n m alt. sin.
- ca lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca lli de mont, n m alt. sin.
- ca lli maleït, n m alt. sin.
- ca lli sufruticós, n m alt. sin.
- ca mantell de flors, n m alt. sin.
- ca mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca mantell de la Verge, n m alt. sin.
- ca verge blanca, n f alt. sin.
- ca enganya pastors, n m/f var. ling.
- ca glop-de-neu, n m var. ling.
- ca manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
- nc Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
- nc Linum suffruticosum L. sin. compl.
<Botànica > linàcies>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca OPS, n m
- ca Optical Sensor, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit JERS-1 destinat majoritàriament a l'estudi de la geomorfologia i a l'elaboració d'MDE.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [520,600 nm; 630,690 nm], l'IRp [760,860 nm (dues bandes, una de les quals amb visió enrere)] i l'IRoc [1600,1710 nm; 2010,2120 nm; 2130,2250 nm; 2270,2400 nm], en 8 bandes. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i amb una resolució espacial al nadir de 18.3 m x 24.2 m i una cobertura territorial d'uns 75 km (dallada).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca OPS, n m
- ca Optical Sensor, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit JERS-1 destinat majoritàriament a l'estudi de la geomorfologia i a l'elaboració d'MDE.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [520,600 nm; 630,690 nm], l'IRp [760,860 nm (dues bandes, una de les quals amb visió enrere)] i l'IRoc [1600,1710 nm; 2010,2120 nm; 2130,2250 nm; 2270,2400 nm], en 8 bandes. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i amb una resolució espacial al nadir de 18.3 m x 24.2 m i una cobertura territorial d'uns 75 km (dallada).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca OPS, n m
- ca Optical Sensor, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit JERS-1 destinat majoritàriament a l'estudi de la geomorfologia i a l'elaboració d'MDE.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [520,600 nm; 630,690 nm], l'IRp [760,860 nm (dues bandes, una de les quals amb visió enrere)] i l'IRoc [1600,1710 nm; 2010,2120 nm; 2130,2250 nm; 2270,2400 nm], en 8 bandes. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i amb una resolució espacial al nadir de 18.3 m x 24.2 m i una cobertura territorial d'uns 75 km (dallada).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de senyora, n m
- nc Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubb. subsp. rigidum var. rigidum
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de senyora, n m
- nc Catapodium rigidum (L.) F.T. Hubb. subsp. rigidum var. rigidum
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca professor agregat | professora agregada, n m, f
- ca professor contractat doctor | professora contractada doctora, n m, f
- es profesor agregado | profesora agregada, n m, f
- es profesor contratado doctor | profesora contratada doctora, n m, f
- en associate professor, n
- en senior lecturer, n
<Gestió universitària > Personal / Personnel>
Nota
- L'acreditació de professor agregat o professora agregada l'atorga l'AQU; en canvi, l'acreditació de professor contractat doctor o professora contractada doctora l'atorga l'ANECA.
- Les denominacions que designen les figures, els càrrecs i els nivells de professorat tenen gran variació segons els sistemes legislatius i educatius de cada país. Les propostes d'equivalència d'aquesta fitxa no tenen, doncs, validesa legal oficial als efectes de l'establiment de la categoria professional d'un docent universitari.