Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sen�" dins totes les àrees temàtiques
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca adreça el component actiu perquè se'n puguin llegir i definir les propietats
- en addresses the active component so that its properties can be read and set
<Localització > Fraseologia>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càssia, n f
- ca senet, n m alt. sin.
- ca senet bord, n m alt. sin.
- ca senet d'Alexandria, n m alt. sin.
- ca senet de l'Índia, n m alt. sin.
- ca sen, n m var. ling.
- nc Cassia acutifolia Delile
- nc Senna alexandrina Mill. sin. compl.
- nc Cassia angustifolia Vahl var. ling.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càssia, n f
- ca senet, n m alt. sin.
- ca senet bord, n m alt. sin.
- ca senet d'Alexandria, n m alt. sin.
- ca senet de l'Índia, n m alt. sin.
- ca sen, n m var. ling.
- nc Cassia acutifolia Delile
- nc Senna alexandrina Mill. sin. compl.
- nc Cassia angustifolia Vahl var. ling.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Esport > Esports de combat > Judo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de judo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 117 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 9)
ISBN 84-7739-227-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca contraatac, n m
- ca contra, n f sin. compl.
- ca gonosen, n m sin. compl.
- ca kaeshi, n m sin. compl.
- es contra
- es contraataque
- es go-no-sen
- es kaeshi
- fr contre
- fr contre-attaque
- fr contre-prise
- fr go-no-sen
- fr kaeshi
- en counter-attack
- en counter-move
- en go no sen
- en kaeshi
<Esport > Esports de combat > Judo>
Definició
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca contraatac, n m
- ca acció contraofensiva [ESGRIMA], n f sin. compl.
- ca cop de contraatac [ESP RAQUETA], n m sin. compl.
- ca gonosen [JUDO], n m sin. compl.
- ca kaeshi [JUDO], n m sin. compl.
- es acción contraofensiva [ESGRIMA], n f
- es contraataque, n m
- es go-no-sen [JUDO], n m
- es golpe de contraataque [ESP RAQUETA], n m
- es kaeshi [JUDO], n m
- fr action contre-offensive [ESGRIMA], n f
- fr contre-attaque, n m
- fr coup de contre-attaque [ESP RAQUETA], n m
- fr go-no-sen [JUDO], n m
- fr kaeshi [JUDO], n m
- it contrattacco, n m
- en breakaway, n
- en counterattack, n
- en fast break, n
- en go no sen [JUDO], n
- en kaeshi [JUDO], n
- en quick break, n
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
Nota
- 1. En esgrima, es considera que una acció ofensiva no pot ser una resposta a una acció de l'adversari, de manera que hi ha una oposició clara entre acció contraofensiva i acció ofensiva.
- 2. En els esports de combat, els contraatacs es classifiquen en contraatacs d'anticipació, contraatacs simultanis, contraatacs posteriors i contraatacs immediats segons el moment d'execució respecte de l'atac contrari; en handbol, es classifiquen en contraatacs individuals i contraatacs col·lectius segons el nombre de jugadors que hi participen, i, en tennis de taula, es classifiquen en contraatacs actius i contraatacs passius segons la velocitat impresa a la pilota. Finalment, en esgrima són accions contraofensives l'acció del ferro, l'arrest, l'arremesa, el contratemps, la passata di sotto, el recolliment, la represa, el temps d'intercepció i el temps d'oposició.
<08 Esports de combat > 03 Karate>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca encho-sen!, interj
- ca pròrroga!, n f sin. compl.
- es extensión
- fr prolongation
- en extension
<Esport > 08 Esports de combat > 03 Karate>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca necessitats educatives especials, n f pl
- ca NEE, n f pl sigla
- es necesidades educativas especiales
- es NEE sigla
- fr besoins éducatifs particuliers
- fr besoins éducatifs spéciaux
- en special educational needs
- en SEN sigla
<Educació > Educació especial > Necessitats educatives especials>
Definició
Nota
- Les necessitats educatives especials poden ser derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de malalties greus que interfereixen en el procés d'aprenentatge, de condicions personals de superdotació o de causes associades a la història educativa i escolar.
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca necessitats educatives especials, n f pl
- ca NEE, n f pl sigla
- es necesidades educativas especiales, n f pl
- es NEE, n f pl sigla
- fr besoins éducatifs spéciaux, n m pl
- en SEN, n pl
- en special educational needs, n pl
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca necessitats educatives especials, n f pl
- ca NEE, n f pl
- es necesidades educativas especiales, n f pl
- es NEE, n f pl
- fr besoins éducatifs spéciaux, n m pl
- en SEN, n pl
- en special educational needs, n pl
<Infermeria>
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca necessitats educatives especials, n f pl
- ca NEE, n f pl sigla
- es necesidades educativas especiales, n f pl
- es NEE, n f pl sigla
- fr besoins éducatifs particuliers, n m pl
- fr besoins éducatifs spéciaux, n m pl
- en special educational needs, n pl
- en SEN, n pl sigla
<Educació > Institucions educatives i tipus d'educació>
Definició
Nota
- Les necessitats educatives especials poden ser derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de malalties greus que interfereixen en el procés d'aprenentatge, de condicions personals de superdotació o de causes associades a la història educativa i escolar.
