Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "serra" dins totes les àrees temàtiques
<Joieria. Orfebreria. Bijuteria>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca pèl de serra, n m
- es segueta
<Joieria. Orfebreria. Bijuteria>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pagell, n m
- ca auradella, n f sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca cotorrer, n m sin. compl.
- ca gurrama de pagellet, n f sin. compl.
- ca vaca serrà, n f sin. compl.
- ca able, n m var. ling.
- ca breca, n f var. ling.
- ca gurrama de pegellet, n m var. ling.
- ca pagel, n m var. ling.
- ca paigell, n m var. ling.
- ca pajell, n m var. ling.
- ca patgell, n m var. ling.
- ca patjell, n m var. ling.
- ca paxéll, n m var. ling.
- ca pegell, n m var. ling.
- ca peigell, n m var. ling.
- ca peixell, n m var. ling.
- ca pinzell, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca vaca serra, n f var. ling.
- nc Pagellus erythrinus
- nc Pagellus canariensis var. ling.
- nc Pagellus enythrinus var. ling.
- nc Sparus Erythrinus var. ling.
- nc Sparus erythriuns var. ling.
- es able
- es besuguete
- es breca
- es pagel
- fr pageau
- fr pagel
- fr pageot commun
- it fragolino
- en common pandora
- en pandora
- en sea bream
- de Meerbrassen
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pagell, n m
- ca auradella, n f sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca cotorrer, n m sin. compl.
- ca gurrama de pagellet, n f sin. compl.
- ca vaca serrà, n f sin. compl.
- ca able, n m var. ling.
- ca breca, n f var. ling.
- ca gurrama de pegellet, n m var. ling.
- ca pagel, n m var. ling.
- ca paigell, n m var. ling.
- ca pajell, n m var. ling.
- ca patgell, n m var. ling.
- ca patjell, n m var. ling.
- ca paxéll, n m var. ling.
- ca pegell, n m var. ling.
- ca peigell, n m var. ling.
- ca peixell, n m var. ling.
- ca pinzell, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca vaca serra, n f var. ling.
- nc Pagellus erythrinus
- nc Pagellus canariensis var. ling.
- nc Pagellus enythrinus var. ling.
- nc Sparus Erythrinus var. ling.
- nc Sparus erythriuns var. ling.
- es able
- es besuguete
- es breca
- es pagel
- fr pageau
- fr pagel
- fr pageot commun
- it fragolino
- en common pandora
- en pandora
- en sea bream
- de Meerbrassen
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca penegal, n m
- ca serrà imperial, n m sin. compl.
- ca serrà pelegal, n m sin. compl.
- ca serrà penegal, n m sin. compl.
- es gallineta
- fr rascasse de fond-chêvre
- fr rascasse du nord
- en rock fish-blue mouth
- en rockfish
- nc Helicolenus dactylopterus dactylopterus
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca penegal, n m
- ca escorpeta, n f sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca rascasseta roja, n f sin. compl.
- ca rufí de forària, n m sin. compl.
- ca rufina, n f sin. compl.
- ca serrà imperial, n m sin. compl.
- ca serrà penegal, n m sin. compl.
- ca panagal, n m var. ling.
- ca panagall, n m var. ling.
- ca panegal, n m var. ling.
- ca panegall, n m var. ling.
- ca panegals, n m pl var. ling.
- ca peragall, n m var. ling.
- ca rufi de furari, n m var. ling.
- ca serra imperial, n m var. ling.
- ca serrà palagal, n m var. ling.
- ca serra panegal, n m var. ling.
- ca serrà panegal, n m var. ling.
- ca serrà pelegal, n m var. ling.
- ca serrà-imperial, n m var. ling.
- nc Helycolenus dactylopterus
- nc Helicolenus dactylopterus dactylopterus var. ling.
- nc Helicolenus maderensis var. ling.
- nc Sebastes dactyloptera var. ling.
- nc Sebastes dactylopterus var. ling.
- nc Sebastes imperialis var. ling.
- es gallineta
- es polla
- fr rascasse de fond-chêvre
- fr rascasse de fons
- fr rascasse du nord
- fr sébaste
- en blue mouth
- en rock fish-blue mouth
- en rockfish
- de Blaumaul
<Peixos > Escorpènids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca penegal, n m
- ca escorpeta, n f sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca rascasseta roja, n f sin. compl.
- ca rufí de forària, n m sin. compl.
- ca rufina, n f sin. compl.
- ca serrà imperial, n m sin. compl.
- ca serrà penegal, n m sin. compl.
- ca panagal, n m var. ling.
- ca panagall, n m var. ling.
- ca panegal, n m var. ling.
- ca panegall, n m var. ling.
- ca panegals, n m pl var. ling.
- ca peragall, n m var. ling.
- ca rufi de furari, n m var. ling.
- ca serra imperial, n m var. ling.
- ca serrà palagal, n m var. ling.
- ca serra panegal, n m var. ling.
- ca serrà panegal, n m var. ling.
- ca serrà pelegal, n m var. ling.
- ca serrà-imperial, n m var. ling.
- nc Helycolenus dactylopterus
- nc Helicolenus dactylopterus dactylopterus var. ling.
- nc Helicolenus maderensis var. ling.
- nc Sebastes dactyloptera var. ling.
- nc Sebastes dactylopterus var. ling.
- nc Sebastes imperialis var. ling.
- es gallineta
- es polla
- fr rascasse de fond-chêvre
- fr rascasse de fons
- fr rascasse du nord
- fr sébaste
- en blue mouth
- en rock fish-blue mouth
- en rockfish
- de Blaumaul
<Peixos > Escorpènids>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca pernil serrà
- es jamón serrano
- fr jambon cru
- it prosciutto crudo
- en cured ham
- de Rohschinken
<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>
<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>
- ca Queijo Serra da Estrela [pt], n m
- es queso Sierra de la Estrella, n m
- fr Queijo Serra da Estrela, n m
- pt Queijo Serra da Estrela, n m
- en Serra da Estrela cheese, n
<Formatges > Formatges del món>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.
- ca reservori de gasos d'efecte hivernacle, n m
- es reservorio de gases de efecto invernadero
- fr réservoir de gaz à effet de serre
- it serbatoio di gas serra
- pt reservatório de gases com efeito de estufa
- pt reservatório de gases de efeito estufa
- en greenhouse gas reservoir
- de Treibhausgasspeicher
- cod 9.2.3
<Gestió ambiental>
Definició
Nota
- La massa total del carboni contingut en un reservori de GEH en un punt concret en el temps es pot anomenar dipòsit de carboni del reservori.
- Un reservori de GEH pot transferir GEH a un altre reservori de GEH.
- La captació de GEH d'una font de GEH abans que entrin a l'atmosfera i l'emmagatzematge de GEH capturats en un reservori de GEH es podria anomenar captura i emmagatzematge de GEH.
- [ISO 14064-1:2006]
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.
- ca reservori de gasos d'efecte hivernacle, n m
- es reservorio de gases de efecto invernadero
- fr réservoir de gaz à effet de serre
- it serbatoio di gas serra
- pt reservatório de gases com efeito de estufa
- pt reservatório de gases de efeito estufa
- en greenhouse gas reservoir
- de Treibhausgasspeicher
- cod 9.2.3
<Gestió ambiental>
Definició
Nota
- La massa total del carboni contingut en un reservori de GEH en un punt concret en el temps es pot anomenar dipòsit de carboni del reservori.
- Un reservori de GEH pot transferir GEH a un altre reservori de GEH.
- La captació de GEH d'una font de GEH abans que entrin a l'atmosfera i l'emmagatzematge de GEH capturats en un reservori de GEH es podria anomenar captura i emmagatzematge de GEH.
- [ISO 14064-1:2006]
