Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "serralada" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca llesca amb formatge gratinat i sobrassada
- es pan de payés con queso gratinado y sobrasada
- fr pain de campagne au fromage gratiné et à la soubressade (charcuterie au paprika typique de Majorque)
- it pane toscano con formaggio gratinato e sobrassada (insaccato di maiale con paprica tipico di Maiorca)
- en peasant's bread with cheese au gratin and sobrassada (Majorcan cured pork sausage with paprika)
- de Bauernbrot mit gratiniertem Käse und Sobrassada (mallorquinische luftgetrocknete Paprikawurst vom Schwein)
<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca llesca de sobrassada amb mel
- es pan de payés con sobrasada y miel
- fr pain de campagne à la soubressade et au miel (charcuterie au paprika typique de Majorque)
- it pane toscano con sobrassada al miele (insaccato di maiale con paprica tipico di Maiorca)
- en peasant's bread with sobrassada and honey (Majorcan cured pork sausage with paprika)
- de Bauernbrot mit Sobrassada und Honig (mallorquinische luftgetrocknete Paprikawurst vom Schwein)
<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lletsó d'hort, n m
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca lletissó, n m alt. sin.
- ca lletissons, n m pl alt. sin.
- ca lletissons grans, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó d'espasa, n m alt. sin.
- ca lletsó de bancal, n m alt. sin.
- ca lletsó de burrer, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca lletsó de camp, n m alt. sin.
- ca lletsó de canya, n m alt. sin.
- ca lletsó fi, n m alt. sin.
- ca lletsó groc, n m alt. sin.
- ca lletsó gros, n m alt. sin.
- ca lletsó oleraci, n m alt. sin.
- ca lletsons, n m pl alt. sin.
- ca lletsons dels grossos, n m pl alt. sin.
- ca lletsons grossos, n m pl alt. sin.
- ca mastegueres, n f pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca serralla, n f alt. sin.
- ca alletsó, n m var. ling.
- ca card munjoni, n m var. ling.
- ca laxó, n m var. ling.
- ca llacsó, n m var. ling.
- ca llacsons, n m pl var. ling.
- ca llantaïm, n m var. ling.
- ca llatissons, n m pl var. ling.
- ca llecsó, n m var. ling.
- ca llecsons dels grossos, n m pl var. ling.
- ca llecsons grossos, n m pl var. ling.
- ca llensó, n m var. ling.
- ca llensó de canya, n m var. ling.
- ca llenteïn, n m var. ling.
- ca llenteïns, n m pl var. ling.
- ca lletaïns, n m pl var. ling.
- ca llicció, n m var. ling.
- ca llicsió, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- ca llicsó d'espasa, n m var. ling.
- ca llicsó de bancal, n m var. ling.
- ca llicsó de burrero, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llicsó groc, n m var. ling.
- ca llicsomia, n f var. ling.
- ca llicxó, n m var. ling.
- ca llinsó, n m var. ling.
- ca llinsó d'ase, n m var. ling.
- ca llipsó, n m var. ling.
- ca llipsons, n m pl var. ling.
- ca lliscó, n m var. ling.
- ca llitsó, n m var. ling.
- ca llitsó de camp, n m var. ling.
- ca llitsons, n m pl var. ling.
- ca llixó, n m var. ling.
- nc Sonchus oleraceus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació card munjoni, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone/bundzone.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lletsó d'hort, n m
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca lletissó, n m alt. sin.
- ca lletissons, n m pl alt. sin.
- ca lletissons grans, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó d'espasa, n m alt. sin.
- ca lletsó de bancal, n m alt. sin.
- ca lletsó de burrer, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca lletsó de camp, n m alt. sin.
- ca lletsó de canya, n m alt. sin.
- ca lletsó fi, n m alt. sin.
- ca lletsó groc, n m alt. sin.
- ca lletsó gros, n m alt. sin.
- ca lletsó oleraci, n m alt. sin.
- ca lletsons, n m pl alt. sin.
- ca lletsons dels grossos, n m pl alt. sin.
- ca lletsons grossos, n m pl alt. sin.
- ca mastegueres, n f pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca serralla, n f alt. sin.
- ca alletsó, n m var. ling.
- ca card munjoni, n m var. ling.
- ca laxó, n m var. ling.
- ca llacsó, n m var. ling.
- ca llacsons, n m pl var. ling.
- ca llantaïm, n m var. ling.
- ca llatissons, n m pl var. ling.
- ca llecsó, n m var. ling.
- ca llecsons dels grossos, n m pl var. ling.
- ca llecsons grossos, n m pl var. ling.
- ca llensó, n m var. ling.
- ca llensó de canya, n m var. ling.
- ca llenteïn, n m var. ling.
- ca llenteïns, n m pl var. ling.
- ca lletaïns, n m pl var. ling.
- ca llicció, n m var. ling.
- ca llicsió, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- ca llicsó d'espasa, n m var. ling.
- ca llicsó de bancal, n m var. ling.
- ca llicsó de burrero, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llicsó groc, n m var. ling.
- ca llicsomia, n f var. ling.
- ca llicxó, n m var. ling.
- ca llinsó, n m var. ling.
- ca llinsó d'ase, n m var. ling.
- ca llipsó, n m var. ling.
- ca llipsons, n m pl var. ling.
- ca lliscó, n m var. ling.
- ca llitsó, n m var. ling.
- ca llitsó de camp, n m var. ling.
- ca llitsons, n m pl var. ling.
- ca llixó, n m var. ling.
- nc Sonchus oleraceus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació card munjoni, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone/bundzone.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llistó, n m
- ca gerber, n m sin. compl.
- ca cerver, n m alt. sin.
- ca cerverol, n m alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal cerverol, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs cerver, n m alt. sin.
- ca fenàs de botgeta, n m alt. sin.
- ca fenàs llistó, n m alt. sin.
- ca fenàs rull, n m alt. sin.
- ca fenàs rullet, n m alt. sin.
- ca fenasset, n m alt. sin.
- ca fenassó, n m alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca pallenc, n m alt. sin.
- ca rostoll, n m alt. sin.
- ca serrallet, n m alt. sin.
- ca fanal cerverol, n m var. ling.
- ca fenàs reüll, n m var. ling.
- ca fenàs rutllet, n m var. ling.
- ca serrello, n m var. ling.
- ca server, n m var. ling.
- ca servero, n m var. ling.
- nc Brachypodium retusum (Pers.) P. Beauv.
- nc Brachypodium plukenetii P. Beauv. var. ling.
- nc Brachypodium ramosum Roem. et Schult. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llistó, n m
- ca gerber, n m sin. compl.
- ca cerver, n m alt. sin.
- ca cerverol, n m alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal cerverol, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs cerver, n m alt. sin.
- ca fenàs de botgeta, n m alt. sin.
- ca fenàs llistó, n m alt. sin.
- ca fenàs rull, n m alt. sin.
- ca fenàs rullet, n m alt. sin.
- ca fenasset, n m alt. sin.
- ca fenassó, n m alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca pallenc, n m alt. sin.
- ca rostoll, n m alt. sin.
- ca serrallet, n m alt. sin.
- ca fanal cerverol, n m var. ling.
- ca fenàs reüll, n m var. ling.
- ca fenàs rutllet, n m var. ling.
- ca serrello, n m var. ling.
- ca server, n m var. ling.
- ca servero, n m var. ling.
- nc Brachypodium retusum (Pers.) P. Beauv.
- nc Brachypodium plukenetii P. Beauv. var. ling.
- nc Brachypodium ramosum Roem. et Schult. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca màquina de serrar juntures, n f
- ca tallador de juntures, n m sin. compl.
- es serradora de juntas
<Construcció > Obres públiques>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mansegueta, n f
- nc Carex flacca Schreb. subsp. erytrostachys (Hoppe) Holub
- nc Carex flacca Schreb. subsp. serrulata (Biv.) Greuter var. ling.
<Botànica > ciperàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mansegueta, n f
- nc Carex flacca Schreb. subsp. erytrostachys (Hoppe) Holub
- nc Carex flacca Schreb. subsp. serrulata (Biv.) Greuter var. ling.
<Botànica > ciperàcies>
<Làctics>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca mantega semisalada, n f
- es mantequilla semisalada, n f
- fr beurre demi-sel, n m
- en half-salted butter, n
<Làctics>