Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "serralada" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca melmelada, n f
- ca melada, n f sin. compl.
- es mermelada, n f
- fr marmelade, n f
- pt geleia, n f
- en jam, n
- en marmalade, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>
<Física>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca mestralada, n f
- es mistral fuerte
<Física>
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mestralada, n f
<Navegació tradicional>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca mousse de formatge amb melmelada
- es mousse de queso con mermelada
- fr mousse au fromage et à la confiture
- it mousse al formaggio con marmellata
- en cheese mousse with jam
- de Käsemousse mit Marmelade
<Plats a la carta. Postres>
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca nou del pany, n f
- es nuez de cerradura
- fr foliot d'une serrure
- it caviglia d'una serratura
- en boltstumpf
- de Schlosstourstift
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ortiga petita, n f
- ca ortiga barragana, n f sin. compl.
- ca estrígol, n m alt. sin.
- ca estrígols, n m pl alt. sin.
- ca guardià, n m alt. sin.
- ca guardiana, n f alt. sin.
- ca guardians, n m pl alt. sin.
- ca herba d'ortigues, n f alt. sin.
- ca herba piquera, n f alt. sin.
- ca ortiga, n f alt. sin.
- ca ortiga menor, n f alt. sin.
- ca ortiga menuda, n f alt. sin.
- ca ortiga senzilla, n f alt. sin.
- ca ortiga xicoteta, n f alt. sin.
- ca ortigó, n m alt. sin.
- ca ortigola, n f alt. sin.
- ca ortigons, n m pl alt. sin.
- ca ortigues, n f pl alt. sin.
- ca ortigues barraganes, n f pl alt. sin.
- ca ortigues d'hort, n f pl alt. sin.
- ca ortigues petites, n f pl alt. sin.
- ca picacama, n f alt. sin.
- ca xiripia, n f alt. sin.
- ca astrigol, n m var. ling.
- ca ortigres, n f pl var. ling.
- ca ortise, n f var. ling.
- ca patos, n m pl var. ling.
- ca pica pato, n m var. ling.
- ca pica-mato, n m var. ling.
- ca picapato, n m var. ling.
- ca ultriga, n f var. ling.
- ca urdigues, n f pl var. ling.
- ca urtiga berragana, n f var. ling.
- ca viltiga-viltiga, n f var. ling.
- ca vírtiga-vírtiga, n f var. ling.
- ca xurdiga, n f var. ling.
- ca xurdigues, n f pl var. ling.
- nc Urtica urens L.
<Botànica > urticàcies>
Nota
- Vírtiga-vírtiga és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) bértiga.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ortiga petita, n f
- ca ortiga barragana, n f sin. compl.
- ca estrígol, n m alt. sin.
- ca estrígols, n m pl alt. sin.
- ca guardià, n m alt. sin.
- ca guardiana, n f alt. sin.
- ca guardians, n m pl alt. sin.
- ca herba d'ortigues, n f alt. sin.
- ca herba piquera, n f alt. sin.
- ca ortiga, n f alt. sin.
- ca ortiga menor, n f alt. sin.
- ca ortiga menuda, n f alt. sin.
- ca ortiga senzilla, n f alt. sin.
- ca ortiga xicoteta, n f alt. sin.
- ca ortigó, n m alt. sin.
- ca ortigola, n f alt. sin.
- ca ortigons, n m pl alt. sin.
- ca ortigues, n f pl alt. sin.
- ca ortigues barraganes, n f pl alt. sin.
- ca ortigues d'hort, n f pl alt. sin.
- ca ortigues petites, n f pl alt. sin.
- ca picacama, n f alt. sin.
- ca xiripia, n f alt. sin.
- ca astrigol, n m var. ling.
- ca ortigres, n f pl var. ling.
- ca ortise, n f var. ling.
- ca patos, n m pl var. ling.
- ca pica pato, n m var. ling.
- ca pica-mato, n m var. ling.
- ca picapato, n m var. ling.
- ca ultriga, n f var. ling.
- ca urdigues, n f pl var. ling.
- ca urtiga berragana, n f var. ling.
- ca viltiga-viltiga, n f var. ling.
- ca vírtiga-vírtiga, n f var. ling.
- ca xurdiga, n f var. ling.
- ca xurdigues, n f pl var. ling.
- nc Urtica urens L.
<Botànica > urticàcies>
Nota
- Vírtiga-vírtiga és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) bértiga.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca ous ferrats amb patates fregides i sobrassada
- es huevos estrellados con patatas fritas y sobrasada
- fr oeufs sur le plat aux frites et à la soubressade (charcuterie au paprika typique de Majorque)
- it uova strapazzate con patate fritte e sobrassada (insaccato di maiale con paprica tipico di Maiorca)
- en fried eggs with chips and sobrassada (Majorcan cured pork sausage with paprika)
- de gebratene Eier mit Pommes frites und Sobrassada (mallorquinische luftgetrocknete Paprikawurst vom Schwein)
<Plats a la carta. Plats combinats>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca ous ferrats amb sobrassada
- es huevos fritos con sobrasada
- fr oeufs sur le plat à la soubressade (charcuterie au paprika typique de Majorca)
- it uova fritte con sobrassada (insaccato di maiale con paprica tipico di Maiorca)
- en fried eggs with sobrassada (Majorcan cured pork sausage with paprika)
- de Spiegeleier mit Sobrassada (mallorquinische luftgetrocknete Paprikawurst vom Schwein)
<Plats a la carta. Ous>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca ous remenats amb espàrrecs i sobrassada
- es huevos revueltos con espárragos y sobrasada
- fr oeufs brouillés aux asperges et à la soubressade (charcuterie au paprika typique de Majorca)
- it uova strapazzate con asparagi e sobrassada (insaccato di maiale con paprica tipico di Maiorca)
- en scrambled eggs with asparagus and sobrassada (Majorcan cured pork sausage with paprika)
- de Rührei mit Spargel und Sobrassada (mallorquinische luftgetrocknete Paprikawurst vom Schwein)
<Plats a la carta. Ous>
