Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "serrall" dins totes les àrees temàtiques

benjuí benjuí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  benjuí, n m
  • ca  encens, n m alt. sin.
  • ca  mirra, n f alt. sin.
  • ca  olíban, n m alt. sin.
  • nc  Boswellia serrata Roxb. ex Colebr.

<Botànica > burseràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  benjuí, n m
  • ca  encens, n m alt. sin.
  • ca  mirra, n f alt. sin.
  • ca  olíban, n m alt. sin.
  • nc  Boswellia serrata Roxb. ex Colebr.

<Botànica > burseràcies>

blanca celtibèrica blanca celtibèrica

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de cabres > Aptitud: carn>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  blanca celtibèrica
  • ca  serrana
  • es  blanca celtibérica
  • es  serrana
  • fr  blanche celtibère
  • fr  serrana
  • en  Celtiberian White
  • en  Serrana

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de cabres > Aptitud: carn>

Definició
Raça cabruna originària de Castella i València d'aptitud càrnia, medilínia i de perfil recte que es caracteritza per ser de color blanc, tenir les orelles llargues i caigudes, les mamelles poc desenvolupades, les banyes triangulars en espiral i disposar de perilla.
blanca celtibèrica blanca celtibèrica

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de cabres > Aptitud: carn>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  blanca celtibèrica
  • ca  serrana
  • es  blanca celtibérica
  • es  serrana
  • fr  blanche celtibère
  • fr  serrana
  • en  Celtiberian White
  • en  Serrana

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de cabres > Aptitud: carn>

Definició
Raça cabruna originària de Castella i València d'aptitud càrnia, medilínia i de perfil recte que es caracteritza per ser de color blanc, tenir les orelles llargues i caigudes, les mamelles poc desenvolupades, les banyes triangulars en espiral i disposar de perilla.
blaveta del serpoll blaveta del serpoll

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  blaveta del serpoll, n f
  • es  falso abencerraje, n m
  • es  valva estrecha, n f
  • fr  azuré du thym, n m
  • en  baton blue, n
  • nc  Pseudophilotes baton

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Licènids > Pseudophilotes
botó de pressió botó de pressió

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  botó de pressió, n m
  • ca  fermall de pressió, n m sin. compl.
  • es  botón de presión, n m
  • fr  bouton-pression, n m
  • pt  mola de pressão, n f
  • en  press-stud, n

<Grans Magatzems > Seccions > Merceria>

brida brida

<Indústria > Aconduïment. Embalatge>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  brida, n f
  • es  brida, n f
  • es  cincho, n m
  • es  corbata para cables, n f
  • es  fleje, n m
  • fr  collier de serrage en plastique, n m
  • fr  collier de serrage plastique, n m
  • fr  collier plastique
  • fr  serre-câble, n m
  • it  fascetta, n f
  • it  fascetta di serraggio, n f
  • it  fascetta stringicavo, n f
  • en  cable tie, n
  • en  zip tie, n

<Indústria > Aconduïment. Embalatge>

Definició
Sistema de fixació consistent en una cinta de plàstic dentat que permet unir i tancar cables, tubs o altres objectes de manera molt resistent.
brida de serratge brida de serratge

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  brida de serratge, n f
  • es  brida de sujeción, n f
  • fr  bride de serrage, n f
  • en  hold-down clamp, n
  • de  Befestigungsflansch, n m

<Enginyeria>

càlcul dental càlcul dental

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  càlcul dental, n m
  • ca  carrall, n m
  • ca  tosca dental, n f
  • es  cálculo dental
  • es  sarro
  • es  sarro dentario
  • fr  calcul dentaire
  • fr  tartre
  • fr  tartre dentaire
  • it  tartaro
  • en  dental calculus
  • de  Zahnstein

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

càlcul dental càlcul dental

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  càlcul dental, n m
  • ca  carrall, n m sin. compl.
  • ca  tosca dental, n f sin. compl.
  • es  cálculo dental
  • es  sarro
  • es  sarro dental
  • fr  calcul dentaire
  • fr  tartre
  • fr  tartre dentaire
  • en  dental calculus
  • en  tartar

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Definició
Substància grogosa formada per fosfat i carbonat de calci, partícules de menjar i altres materials orgànics que es diposita en les dents a través de la saliva, especialment en els gossos.