Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca serrell de muntanya, n m
nc Melica ciliata L. subsp. ciliata
nc Melica nebrodensis Parl. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca serrell de muntanya, n m
nc Melica ciliata L. subsp. ciliata
nc Melica nebrodensis Parl. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca serrell del tal·lit, n m

<Religions > Judaisme>

Definició

Cadascun dels flocs de fils nuats que formen les borles que els homes jueus es posaven a cada una de les quatre puntes del tal·lit.

Nota

Els serrells del tal·lit volen ser un símbol i un recordatori de l'observança de la Llei en la vida diària i indiquen la pertinença a un poble consagrat al Senyor.
Els serrells del tal·lit s'anomenen, en hebreu, tsitsit.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca serrill, n m
es serrín

<Indústria > Indústria del suro>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca terrall, n m

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició

Porció de terreny que forma un pla inclinat, pedregós i d'escassa vegetació.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca xereix aferradís, n m
ca llapassa, n f sin. compl.
ca millaroca, n f sin. compl.
ca panissalla, n f sin. compl.
ca pota de gall, n f sin. compl.
ca aferradís, n m alt. sin.
ca aferradissos, n m pl alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca borrissol, n m alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca escaldaboques, n m alt. sin.
ca forcadella, n f alt. sin.
ca herba aferradissa, n f alt. sin.
ca herba arrapadissa, n f alt. sin.
ca herba d'escorpí, n f alt. sin.
ca herba del lladre, n f alt. sin.
ca llapasses, n f pl alt. sin.
ca moixos, n m pl alt. sin.
ca panissola, n f alt. sin.
ca panissola apegalosa, n f alt. sin.
ca panissola llapassa, n f alt. sin.
ca panissola llapasses, n f alt. sin.
ca pegalosa, n f alt. sin.
ca serreig, n m alt. sin.
ca serreig aferradís, n m alt. sin.
ca serreig apegalós, n m alt. sin.
ca serrell, n m alt. sin.
ca serrell de séquia, n m alt. sin.
ca xereix, n m alt. sin.
ca cerreig, n m var. ling.
ca cerreig aferradís, n m var. ling.
ca cerreig apegalós, n m var. ling.
ca cerret, n m var. ling.
ca llepases, n f pl var. ling.
ca llepassa, n f var. ling.
ca mallaroca, n f var. ling.
ca panisola, n f var. ling.
ca planissola, n f var. ling.
ca sarreig, n m var. ling.
ca serrell de sèquia, n m var. ling.
ca xares, n m var. ling.
ca xerreix, n m var. ling.
ca xerrell, n m var. ling.
nc Setaria verticillata (L.) P. Beauv.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca xereix aferradís, n m
ca llapassa, n f sin. compl.
ca millaroca, n f sin. compl.
ca panissalla, n f sin. compl.
ca pota de gall, n f sin. compl.
ca aferradís, n m alt. sin.
ca aferradissos, n m pl alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca borrissol, n m alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca escaldaboques, n m alt. sin.
ca forcadella, n f alt. sin.
ca herba aferradissa, n f alt. sin.
ca herba arrapadissa, n f alt. sin.
ca herba d'escorpí, n f alt. sin.
ca herba del lladre, n f alt. sin.
ca llapasses, n f pl alt. sin.
ca moixos, n m pl alt. sin.
ca panissola, n f alt. sin.
ca panissola apegalosa, n f alt. sin.
ca panissola llapassa, n f alt. sin.
ca panissola llapasses, n f alt. sin.
ca pegalosa, n f alt. sin.
ca serreig, n m alt. sin.
ca serreig aferradís, n m alt. sin.
ca serreig apegalós, n m alt. sin.
ca serrell, n m alt. sin.
ca serrell de séquia, n m alt. sin.
ca xereix, n m alt. sin.
ca cerreig, n m var. ling.
ca cerreig aferradís, n m var. ling.
ca cerreig apegalós, n m var. ling.
ca cerret, n m var. ling.
ca llepases, n f pl var. ling.
ca llepassa, n f var. ling.
ca mallaroca, n f var. ling.
ca panisola, n f var. ling.
ca planissola, n f var. ling.
ca sarreig, n m var. ling.
ca serrell de sèquia, n m var. ling.
ca xares, n m var. ling.
ca xerreix, n m var. ling.
ca xerrell, n m var. ling.
nc Setaria verticillata (L.) P. Beauv.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca xereix miller, n m
ca cua de mula, n f alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca moixos, n m pl alt. sin.
ca panís, n m alt. sin.
ca panissola, n f alt. sin.
ca panissola verda, n f alt. sin.
ca pèl de boc, n m alt. sin.
ca serreig, n m alt. sin.
ca serreig miller, n m alt. sin.
ca serreig verd, n m alt. sin.
ca serrell, n m alt. sin.
ca xereix, n m alt. sin.
ca xereix bord, n m alt. sin.
ca xereix verd, n m alt. sin.
ca cerreig, n m var. ling.
ca cerreig miller, n m var. ling.
ca cerreig verd, n m var. ling.
ca llepassa, n f var. ling.
ca panisola, n f var. ling.
ca panisola verda, n f var. ling.
ca sarreig, n m var. ling.
ca sarreix, n m var. ling.
ca xareix, n m var. ling.
ca xares, n m var. ling.
ca xarrell, n m var. ling.
ca xerreix, n m var. ling.
ca xerreix bord, n m var. ling.
nc Setaria viridis (L.) P. Beauv.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca xereix miller, n m
ca cua de mula, n f alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca moixos, n m pl alt. sin.
ca panís, n m alt. sin.
ca panissola, n f alt. sin.
ca panissola verda, n f alt. sin.
ca pèl de boc, n m alt. sin.
ca serreig, n m alt. sin.
ca serreig miller, n m alt. sin.
ca serreig verd, n m alt. sin.
ca serrell, n m alt. sin.
ca xereix, n m alt. sin.
ca xereix bord, n m alt. sin.
ca xereix verd, n m alt. sin.
ca cerreig, n m var. ling.
ca cerreig miller, n m var. ling.
ca cerreig verd, n m var. ling.
ca llepassa, n f var. ling.
ca panisola, n f var. ling.
ca panisola verda, n f var. ling.
ca sarreig, n m var. ling.
ca sarreix, n m var. ling.
ca xareix, n m var. ling.
ca xares, n m var. ling.
ca xarrell, n m var. ling.
ca xerreix, n m var. ling.
ca xerreix bord, n m var. ling.
nc Setaria viridis (L.) P. Beauv.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "serrall�" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició