Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "servera" dins totes les àrees temàtiques

kérnera kérnera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  kérnera, n f
  • nc  Kernera saxatilis (L.) Rchb.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

llúpol llúpol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llúpol, n m
  • ca  boca de llop, n f sin. compl.
  • ca  esparga, n f sin. compl.
  • ca  espàrgol, n m sin. compl.
  • ca  herba cervesera, n f sin. compl.
  • ca  cervesa, n f alt. sin.
  • ca  cervesera, n f alt. sin.
  • ca  cervesina, n f alt. sin.
  • ca  escanyapoll, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolla, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolles, n m alt. sin.
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espargolera, n f alt. sin.
  • ca  espàrgols, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  esquellerina, n f alt. sin.
  • ca  esquellerinc, n m alt. sin.
  • ca  flor de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  guilleuma, n f alt. sin.
  • ca  herba de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cervesa, n f alt. sin.
  • ca  llobet, n m alt. sin.
  • ca  llúpols, n m pl alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  tàrrec de bou, n m alt. sin.
  • ca  tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
  • ca  vidalba, n f alt. sin.
  • ca  vidàrria, n f alt. sin.
  • ca  aspàrguls, n m pl var. ling.
  • ca  cerreza, n f var. ling.
  • ca  cervera, n f var. ling.
  • ca  espàrec bort, n m var. ling.
  • ca  llubet, n m var. ling.
  • ca  lubet, n m var. ling.
  • ca  lubets, n m pl var. ling.
  • ca  pàrgols, n m pl var. ling.
  • ca  vidarría, n f var. ling.
  • ca  vidaula, n f var. ling.
  • ca  vidaules, n f pl var. ling.
  • ca  vidaures, n f pl var. ling.
  • nc  Humulus lupulus L.

<Botànica > cannabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llúpol, n m
  • ca  boca de llop, n f sin. compl.
  • ca  esparga, n f sin. compl.
  • ca  espàrgol, n m sin. compl.
  • ca  herba cervesera, n f sin. compl.
  • ca  cervesa, n f alt. sin.
  • ca  cervesera, n f alt. sin.
  • ca  cervesina, n f alt. sin.
  • ca  escanyapoll, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolla, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolles, n m alt. sin.
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espargolera, n f alt. sin.
  • ca  espàrgols, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  esquellerina, n f alt. sin.
  • ca  esquellerinc, n m alt. sin.
  • ca  flor de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  guilleuma, n f alt. sin.
  • ca  herba de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cervesa, n f alt. sin.
  • ca  llobet, n m alt. sin.
  • ca  llúpols, n m pl alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  tàrrec de bou, n m alt. sin.
  • ca  tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
  • ca  vidalba, n f alt. sin.
  • ca  vidàrria, n f alt. sin.
  • ca  aspàrguls, n m pl var. ling.
  • ca  cerreza, n f var. ling.
  • ca  cervera, n f var. ling.
  • ca  espàrec bort, n m var. ling.
  • ca  llubet, n m var. ling.
  • ca  lubet, n m var. ling.
  • ca  lubets, n m pl var. ling.
  • ca  pàrgols, n m pl var. ling.
  • ca  vidarría, n f var. ling.
  • ca  vidaula, n f var. ling.
  • ca  vidaules, n f pl var. ling.
  • ca  vidaures, n f pl var. ling.
  • nc  Humulus lupulus L.

<Botànica > cannabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llistó, n m
  • ca  gerber, n m sin. compl.
  • ca  cerver, n m alt. sin.
  • ca  cerverol, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal cerverol, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs cerver, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de botgeta, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llistó, n m alt. sin.
  • ca  fenàs rull, n m alt. sin.
  • ca  fenàs rullet, n m alt. sin.
  • ca  fenasset, n m alt. sin.
  • ca  fenassó, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  pallenc, n m alt. sin.
  • ca  rostoll, n m alt. sin.
  • ca  serrallet, n m alt. sin.
  • ca  fanal cerverol, n m var. ling.
  • ca  fenàs reüll, n m var. ling.
  • ca  fenàs rutllet, n m var. ling.
  • ca  serrello, n m var. ling.
  • ca  server, n m var. ling.
  • ca  servero, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium retusum (Pers.) P. Beauv.
  • nc  Brachypodium plukenetii P. Beauv. var. ling.
  • nc  Brachypodium ramosum Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

llistó llistó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llistó, n m
  • ca  gerber, n m sin. compl.
  • ca  cerver, n m alt. sin.
  • ca  cerverol, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal cerverol, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs cerver, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de botgeta, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llistó, n m alt. sin.
  • ca  fenàs rull, n m alt. sin.
  • ca  fenàs rullet, n m alt. sin.
  • ca  fenasset, n m alt. sin.
  • ca  fenassó, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  pallenc, n m alt. sin.
  • ca  rostoll, n m alt. sin.
  • ca  serrallet, n m alt. sin.
  • ca  fanal cerverol, n m var. ling.
  • ca  fenàs reüll, n m var. ling.
  • ca  fenàs rutllet, n m var. ling.
  • ca  serrello, n m var. ling.
  • ca  server, n m var. ling.
  • ca  servero, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium retusum (Pers.) P. Beauv.
  • nc  Brachypodium plukenetii P. Beauv. var. ling.
  • nc  Brachypodium ramosum Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

lliurada lliurada

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lliurada, n f
  • es  entregada
  • es  servida
  • fr  pelote livrée
  • eu  aho-ahorako pilota
  • eu  esku-eskurako pilota

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Jugada en què la pilota ha estat restada de manera que l'adversari pot rematar-la fàcilment.
lliurada lliurada

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  lliurada, n f
  • es  entregada
  • es  servida
  • fr  pelote livrée
  • eu  aho-ahorako pilota
  • eu  esku-eskurako pilota

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definició
Tornada dolenta que deixa la pilota en una posició fàcil de rematar per a l'adversari.
mabre mabre

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mabre, n m
  • ca  mabret, n m sin. compl.
  • ca  marbre, n m sin. compl.
  • es  herrera
  • es  mabra
  • fr  marbré
  • en  striped seabream
  • nc  Lithognathus mormyrus

<Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mabre, n m
  • ca  mabres, n m pl sin. compl.
  • ca  mabret, n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [cria], n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [jove], n m sin. compl.
  • ca  mabró [petit], n m sin. compl.
  • ca  marbre, n m sin. compl.
  • ca  mabra, n f var. ling.
  • ca  mábre, n m var. ling.
  • ca  mabritjol [cria], n m var. ling.
  • ca  mabritjol [jove], n m var. ling.
  • ca  màrbol, n m var. ling.
  • ca  màrmol, n m var. ling.
  • nc  Lithognathus mormyrus
  • nc  Lithognatus mormyrus var. ling.
  • nc  Pagellus mormyrus var. ling.
  • nc  Sparus Mormyrus var. ling.
  • es  erla
  • es  herrera
  • es  mabra
  • es  mármol
  • es  terrera
  • fr  marbré
  • en  striped seabream

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mabre, n m
  • ca  mabres, n m pl sin. compl.
  • ca  mabret, n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [cria], n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [jove], n m sin. compl.
  • ca  mabró [petit], n m sin. compl.
  • ca  marbre, n m sin. compl.
  • ca  mabra, n f var. ling.
  • ca  mábre, n m var. ling.
  • ca  mabritjol [cria], n m var. ling.
  • ca  mabritjol [jove], n m var. ling.
  • ca  màrbol, n m var. ling.
  • ca  màrmol, n m var. ling.
  • nc  Lithognathus mormyrus
  • nc  Lithognatus mormyrus var. ling.
  • nc  Pagellus mormyrus var. ling.
  • nc  Sparus Mormyrus var. ling.
  • es  erla
  • es  herrera
  • es  mabra
  • es  mármol
  • es  terrera
  • fr  marbré
  • en  striped seabream

<Peixos > Espàrids>