Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ses" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca costanera, n f
- es costanera
- es resguardador
- fr contre-sep
- it suola laterale
- en landside
- de Anlage
- de Anlage mit Schleifsohle
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca dental, n m
- es dental
- fr sep
- it scheletro
- en frog
- de Rumpf
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca dido
- ca tsez sin. compl.
- cod Цейос миц (Tseios mits)
- ar الديدوية
- cy Dido
- cy Tsez sin. compl.
- de Didoisch
- en Dido
- en Tsez sin. compl.
- es dido
- es tsez sin. compl.
- eu didoera
- fr dido
- fr tsez sin. compl.
- gn dido
- gn tses sin. compl.
- it dido
- it tsez sin. compl.
- ja ツェズ語
- ja ディド語 sin. compl.
- nl Dido
- nl Tsez sin. compl.
- pt dido
- pt tsez sin. compl.
- ru Цезский язык
- ru Дидойский sin. compl.
- ru Цунтинский sin. compl.
- tmh Dido
- zh 迪多语
- scr Sense tradició escrita
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido>, <Àsia > Geòrgia>, <Àsia > Rússia>
Definició
El poble dido té relacions històriques estretes amb l'Avaristan, el país dels àvars, des del segle XI. Abans n'havia tingut amb el kanat de Khakhètia (Regne de Geòrgia). La influència georgiana és més notòria en la cultura dido que en la d'altres pobles daguestànics. La llengua és el tret bàsic que diferencia els didos de la resta de pobles de l'entorn.
La llengua dido té una gran variació lingüística interna. Es divideix en dos blocs dialectals:
- el dido pròpiament (amb cinc subdialectes: l'asakh, el kidero, el shaitl, el shapikh, el dido de Turquia i l'elbrok)
- el sagada, que és el que més es diferencia de la resta de varietats.
Antigament, les altres llengües del grup dido (bezhta, hunzib, hinukh i khvarshi) havien estat considerades dialectes del dido. El dido ha rebut moltes influències d'altres llengües com ara l'àvar, el georgià, el turc i l'àrab, i ha incorporat molts manlleus del rus en l'etapa soviètica.
El dido és una llengua oral, només usada com a llengua familiar. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. No s'ensenya a les escoles, on les llengües de l'educació són l'àvar, en els primers anys, i el rus en els cursos superiors, ja des del període soviètic. Per comunicar-se amb la resta de pobles, els didos han fet servir normalment l'àvar. Per escriure, fins al 1957 havien utilitzat l'àrab i el rus, i des d'aleshores, l'àvar.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, el dido presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. Aquests fets se sumen al creixement dels matrimonis mixtos, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per a ensenyar la llengua als centres escolars.
Actualment, però, s'estan fent esforços per obtenir una norma estàndard per escriure en dido. Des de 1993 hi ha un alfabet basat en el ciríl·lic i es publiquen articles esporàdicament en aquesta llengua.
A final del segle XIX i principi del XX els didos, com molts altres pobles de la regió, van emigrar cap a l'Imperi otomà. Actualment hi ha grups de parlants a Turquia i Geòrgia.
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca dispersió en angles petits, n f
- ca SAS, n f sigla
- es dispersión a ángulos pequeños, n f
- es dispersión a bajo ángulo, n f
- es dispersión de bajo ángulo, n f
- es SAS, n f sigla
- fr diffusion aux petits angles, n f
- fr DPA, n f sigla
- en small-angle scattering, n
- en SAS, n sigla
<Física>
Definició
Nota
- La sigla SAS correspon a l'equivalent anglès small-angle scattering.
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca educació emocional, n f
- es educación emocional
- fr éducation émotionnelle
- en social and emotional education
- en social and emotional learning
- en SEE sigla
- en SEL sigla
<Educació > Orientació psicopedagògica > Educació emocional>
Definició
Nota
- Als anys 60 del segle XX l'educació emocional es coneixia amb el nom d'educació afectiva o educació de l'afectivitat.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca educació emocional, n f
- es educación emocional, n f
- fr éducation émotionnelle, n f
- en social and emotional education, n
- en social and emotional learning, n
- en SEE, n sigla
- en SEL, n sigla
<Educació > Institucions educatives i tipus d'educació>
Definició
Nota
- Als anys seixanta del segle XX l'educació emocional es coneixia amb el nom d'educació afectiva o educació de l'afectivitat.
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca emmagatzematge d'una sola instància, n m
- es almacenamiento de instancia única, n m
- fr stockage d'instance simple, n m
- fr stockage d'instance unique, n m
- fr SIS, n m sigla
- en single instance storage, n
- en SIS, n sigla
<Informàtica>
Definició
Nota
- L'emmagatzematge d'una sola instància s'utilitza especialment amb els fitxers adjunts de correus electrònics. Si el mateix fitxer s'envia a diversos destinataris, només s'emmagatzema una còpia del fitxer al servidor i el missatge lliurat a cada destinatari s'acompanya amb un punter cap a aquesta còpia.
<Economia > Crisi econòmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>
- ca entitat instrumental, n f
- es entidad con fines especiales
- es entidad instrumental
- es sociedad vehículo
- es EFE sigla
- fr entité à vocation spécifique
- fr entité ad hoc
- fr véhicule ad hoc
- fr véhicule de titrisation
- it società a destinazione specifica
- it società veicolo
- it SDS sigla
- it SPV sigla
- pt entidade de finalidade especial
- pt EFE sigla
- en special purpose entity
- en special purpose vehicle
- en SPE sigla
- en SPV sigla
- de Zweckgesellschaft
<Crisi econòmica>
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca escala d'intensitat de suport, n f
- ca EIS, n f sigla
- es escala de intensidad de soporte
- es SIS sigla
- en Supports Intensity Scale
- en SIS sigla
<Serveis socials > Coneixement aplicat > Eines i metodologies d'estudi>
Definició
Nota
- L'escala d'intensitat de suport conté 38 ítems sobre les activitats adaptatives, com ara comunicació, cura personal, vida a la llar, habilitats socials, seguretat, habilitats acadèmiques, lleure o treball, i les necessitats especials en l'àmbit mèdic i conductual.
<Economia > Finances > Sistemes monetaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'Eurosistema. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002. 79 p. (Terminologies; 1)
ISBN 84-393-5659-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca Espai Econòmic Europeu, n m
- ca EEE, n m sigla
- es Espacio Económico Europeo
- es EEE sigla
- fr Espace Économique Européen
- fr EEE sigla
- it Spazio Economico Europeo
- it SEE sigla
- en European Economic Area
- en EEA sigla
- de Europäischer Wirtschaftsraum
- de EWR sigla
<Economia > Finances > Sistemes monetaris>