Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "setrilla" dins totes les àrees temàtiques

DNA de cadena senzilla DNA de cadena senzilla

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  DNA de cadena senzilla, n m
  • ca  DNA monocatenari, n m
  • es  ADN de cadena simple
  • es  ADN monocatenario
  • fr  ADN monocaténaire
  • fr  ADN simple brin
  • en  single-stranded DNA

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>

Definició
Àcid desoxiribonucleic constituït per una única cadena de polinucleòtids.
dominància completa dominància completa

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Al·lels>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dominància completa, n f
  • ca  dominància senzilla, n f sin. compl.
  • es  dominancia completa, n f
  • es  dominancia sencilla, n f
  • fr  dominance complète, n f
  • fr  dominance simple, n f
  • en  complete dominance, n
  • en  simple dominance, n

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Al·lels>

Definició
Dominància en què l'individu heterozigot presenta un fenotip idèntic al de l'individu homozigot per a l'al·lel dominant.
encavallada senzilla encavallada senzilla

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  encavallada senzilla, n f
  • es  cercha de par e hilera, n f
  • fr  torche et treillis en rangée, n f

<Fusteria > Construccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam boscà, n m alt. sin.
  • ca  enciam de bosc, n m alt. sin.
  • ca  enciam de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  enciam de senyora, n m alt. sin.
  • ca  enciamets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  encisam bord, n m alt. sin.
  • ca  encisam de carxofera, n m alt. sin.
  • ca  encisamet, n m alt. sin.
  • ca  encisamet bord, n m alt. sin.
  • ca  endívia, n f alt. sin.
  • ca  lletosa, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó lleter, n m alt. sin.
  • ca  lletuga, n f alt. sin.
  • ca  lletuga borda, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta borda, n f alt. sin.
  • ca  rascanovies, n f alt. sin.
  • ca  rascanúvies, n f alt. sin.
  • ca  rascanuvis, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de bosc, n f alt. sin.
  • ca  andívia, n f var. ling.
  • ca  llitsó d'estiu, n m var. ling.
  • ca  llitsó lleter, n m var. ling.
  • ca  rascanòvia, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria de bosc, n f var. ling.
  • nc  Lactuca serriola L.
  • nc  Lactuca scariola L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

enciam bord enciam bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam boscà, n m alt. sin.
  • ca  enciam de bosc, n m alt. sin.
  • ca  enciam de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  enciam de senyora, n m alt. sin.
  • ca  enciamets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  encisam bord, n m alt. sin.
  • ca  encisam de carxofera, n m alt. sin.
  • ca  encisamet, n m alt. sin.
  • ca  encisamet bord, n m alt. sin.
  • ca  endívia, n f alt. sin.
  • ca  lletosa, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó lleter, n m alt. sin.
  • ca  lletuga, n f alt. sin.
  • ca  lletuga borda, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta borda, n f alt. sin.
  • ca  rascanovies, n f alt. sin.
  • ca  rascanúvies, n f alt. sin.
  • ca  rascanuvis, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de bosc, n f alt. sin.
  • ca  andívia, n f var. ling.
  • ca  llitsó d'estiu, n m var. ling.
  • ca  llitsó lleter, n m var. ling.
  • ca  rascanòvia, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria de bosc, n f var. ling.
  • nc  Lactuca serriola L.
  • nc  Lactuca scariola L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espineta senzilla espineta senzilla

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  espineta senzilla, n f
  • es  gerigón sencillo
  • fr  gérygone terne
  • en  plain gerygone
  • de  Timorgerygone
  • nc  Gerygone inornata

<36.026 Ocells > Passeriformes > Acantízids>

espineta senzilla espineta senzilla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  espineta senzilla, n f
  • es  gerigón sencillo
  • fr  gérygone terne
  • en  plain gerygone
  • de  Timorgerygone
  • nc  Gerygone inornata

<36.026 Ocells > Passeriformes > Acantízids>

estríjol estríjol

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  estríjol, n m
  • es  almohaza
  • es  rascadera
  • fr  étrille
  • it  striglia
  • en  carding comb
  • en  cattle comb
  • en  curry comb
  • de  Striegel
  • de  Viehstriegel

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Raspall de ferro, fixat a un mànec de fusta, que serveix per a netejar el pèl dels cavalls, de les vaques, etc.
estríjol estríjol

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  estríjol, n m
  • es  almohaza
  • es  rascadera
  • fr  étrille
  • en  carding comb
  • en  cattle comb
  • en  curry comb

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Raspall de ferro, fixat a un mànec de fusta, que serveix per a netejar el pèl del bestiar.
estríjol estríjol

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  estríjol, n m
  • es  almohaza
  • es  rascadera
  • fr  étrille
  • en  carding comb
  • en  cattle comb
  • en  curry comb

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Raspall de ferro, fixat a un mànec de fusta, que serveix per a netejar el pèl del bestiar.