Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sistema" dins totes les àrees temàtiques

model de negoci d'esquer i ham model de negoci d'esquer i ham

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  model de negoci d'esquer i ham, n m
  • es  modelo de cebo y anzuelo, n m
  • es  modelo de negocio de cebo y anzuelo, n m
  • es  modelo de negocio de las hojas y maquinilla de afeitar, n m
  • es  sistema Gillette, n m
  • fr  business model lame et rasoir, n m
  • fr  modèle économique lame et rasoir, n m
  • en  bait and hook business model, n
  • en  bait and hook model, n
  • en  razor and blades business model, n
  • en  razor and blades model, n
  • en  razor-razorblade business model, n
  • en  razor-razorblade model, n

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Definició
Model de negoci en què els productes s'ofereixen mitjançant el màrqueting d'esquer i ham.
molbog molbog

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  molbog
  • ca  melebuganon sin. compl.
  • ca  molboga sin. compl.
  • ca  molbogo sin. compl.
  • ca  molebugan sin. compl.
  • ca  molebuganon sin. compl.
  • ar  مولبوغ
  • cy  Molbog
  • cy  Melebuganon sin. compl.
  • cy  Molboga sin. compl.
  • cy  Molbogo sin. compl.
  • cy  Molebugan sin. compl.
  • cy  Molebuganon sin. compl.
  • de  Molbog
  • de  Molbog Palawan sin. compl.
  • en  Molbog
  • en  Melebuganon sin. compl.
  • en  Molebugan sin. compl.
  • en  Molebuganon sin. compl.
  • es  molbog
  • es  melebuganon sin. compl.
  • es  molboga sin. compl.
  • es  molbogo sin. compl.
  • es  molebugan sin. compl.
  • es  molebuganon sin. compl.
  • eu  molbogera
  • eu  melebuganon sin. compl.
  • eu  molbog molobogo sin. compl.
  • eu  molboga sin. compl.
  • eu  molebugan sin. compl.
  • eu  molebuganon sin. compl.
  • fr  molbog
  • fr  melebuganon sin. compl.
  • fr  molboga sin. compl.
  • fr  molbogo sin. compl.
  • fr  molebugan sin. compl.
  • fr  molebuganon sin. compl.
  • gl  molbog
  • gl  melebuganon sin. compl.
  • gl  molboga sin. compl.
  • gl  molbogo sin. compl.
  • gl  molebugan sin. compl.
  • gl  molebuganon sin. compl.
  • gn  molvog
  • gn  melevuganon sin. compl.
  • gn  molevugan sin. compl.
  • gn  molevuganon sin. compl.
  • gn  molvoga sin. compl.
  • gn  molvogo sin. compl.
  • it  molbog
  • it  melebuganon sin. compl.
  • it  molboga sin. compl.
  • it  molbogo sin. compl.
  • it  molebugan sin. compl.
  • it  molebuganon sin. compl.
  • pt  molbog
  • pt  melebuganon sin. compl.
  • pt  molboga sin. compl.
  • pt  molbogo sin. compl.
  • pt  molebugan sin. compl.
  • pt  molebuganon sin. compl.
  • zh  莫尔博格语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definició
El molbog s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constiueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a Palawan, ja que aquesta província és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els molbog s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i jama mapun.

El terme malubog significa 'aigua tèrbola'.
mono mono

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mono
  • ca  monache sin. compl.
  • ca  monachi sin. compl.
  • cy  Mono
  • cy  Monache sin. compl.
  • cy  Monachi sin. compl.
  • de  Mono
  • de  Monache sin. compl.
  • de  Monachi sin. compl.
  • en  Mono
  • en  Monache sin. compl.
  • en  Monachi sin. compl.
  • es  mono
  • es  monache sin. compl.
  • es  monachi sin. compl.
  • eu  monoera
  • eu  monache sin. compl.
  • eu  monachi sin. compl.
  • eu  mono sin. compl.
  • eu  monoera sin. compl.
  • fr  mono
  • fr  monache sin. compl.
  • fr  monachi sin. compl.
  • gl  mono
  • gl  monache sin. compl.
  • gl  monachi sin. compl.
  • gn  mono
  • gn  monache sin. compl.
  • gn  monachi sin. compl.
  • it  mono
  • it  monache sin. compl.
  • it  monachi sin. compl.
  • pt  mono
  • pt  monache sin. compl.
  • pt  monachi sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Occidental>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
El mono es parla al sud del llac Mono, als dos vessants de la Sierra Nevada, a la zona centre-oriental de Califòrnia. Al vessant oriental, s'hi parla una variant dialectal coneguda com a mono oriental o paiute d'Owens Valley; a l'altre vessant, s'hi parla el mono occidental, també anomenat mono de Northfork o monachi. Malgrat la denominació paiute, que respon a una pertinença ètnica o cultural, el paiute d'Owens Valley és una variant de la llengua mono des d'un punt de vista lingüístic.

El mono i el paiute del nord formen el grup númic occidental dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.

En l'actualitat el mono té uns 70 parlants, tots persones grans, de la variant oriental majoritàriament. Des de fa uns anys s'estan duent a terme diverses accions per intentar revitalitzar la llengua mono.
moore moore

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  moore
  • ca  mooré sin. compl.
  • ca  more sin. compl.
  • ca  moshe sin. compl.
  • ca  mossi sin. compl.
  • cod  mòoré
  • ar  مورية
  • cy  Moore
  • cy  Mooré sin. compl.
  • cy  More sin. compl.
  • cy  Moshe sin. compl.
  • cy  Mossi sin. compl.
  • de  Moore
  • de  Mole sin. compl.
  • de  Mooré sin. compl.
  • de  Moose sin. compl.
  • de  More sin. compl.
  • de  Moré sin. compl.
  • de  Moshi sin. compl.
  • de  Mossi sin. compl.
  • en  Moore
  • en  Mooré sin. compl.
  • en  Mòoré sin. compl.
  • en  More sin. compl.
  • en  Moré sin. compl.
  • en  Moshe sin. compl.
  • en  Moshi sin. compl.
  • en  Mossi sin. compl.
  • es  more
  • es  moore sin. compl.
  • es  mooré sin. compl.
  • es  moshe sin. compl.
  • es  mosi sin. compl.
  • eu  mosiera
  • eu  mooré sin. compl.
  • eu  more sin. compl.
  • eu  moshe sin. compl.
  • eu  mossi sin. compl.
  • fr  mooré
  • fr  moore sin. compl.
  • fr  more sin. compl.
  • fr  moshe sin. compl.
  • fr  mossi sin. compl.
  • gl  moore
  • gl  mooré sin. compl.
  • gl  more sin. compl.
  • gl  moshe sin. compl.
  • gl  mossi sin. compl.
  • gn  móre
  • gn  mooré sin. compl.
  • gn  more sin. compl.
  • gn  moshe sin. compl.
  • gn  mossi sin. compl.
  • it  more
  • it  moore sin. compl.
  • it  mooré sin. compl.
  • it  moshe sin. compl.
  • it  mossi sin. compl.
  • ja  モシ語
  • ja  モレ語 sin. compl.
  • nl  Moore
  • nl  Mooré sin. compl.
  • nl  More sin. compl.
  • nl  Moshe sin. compl.
  • nl  Mossi sin. compl.
  • pt  moore
  • pt  mooré sin. compl.
  • pt  more sin. compl.
  • pt  moshe sin. compl.
  • pt  mossi sin. compl.
  • ru  Мооре
  • ru  Море sin. compl.
  • ru  Моси sin. compl.
  • ru  Моши sin. compl.
  • ru  Мосси sin. compl.
  • zh  莫雷语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Togo>

Definició
El moore és la llengua dels mossis (en singular moaaga), el poble més nombrós de Burkina Fasso (més del 40% de la població). A més dels 5.300.000 mossis que parlen moore, molts altres ciutadans del país el parlen com a segona llengua. Els mossis que viatgen fora del seu territori lingüístic solen emprar el mandinga diula com a segona llengua. Hi ha, a més, comunitats lingüístiques reduïdes (uns 50.000 individus en total, aproximadament) escampades pels estats veïns (Benín, Costa d'Ivori, Ghana, Mali i Togo).

El moore pertany a la branca gur, representada per unes 85 llengües entre el sud-est de Mali, el nord de la Costa d'Ivori, Burkina Fasso, el nord de Ghana, el nord de Benín i de Togo, i el nord-oest de Nigèria. Entre les llengües gurs el moore és especialment proper al gurma (parlat per uns 812.500 invidividus, sobretot a Burkina Fasso) i al dagbani (parlat per uns 800.000 individus a Ghana). Els dialectes del moore són el saremde, el taolende, el yaadre, el wagadugu, el yaande, el zaore i el yana, el quals no presenten grans diferències.

Els mossis són un poble amb una identitat i una estructura social fortes. Segons la tradició, provenen d'una princesa dagomba (parlant, doncs, de dagbani) i d'un caçador mande que es van casar i van tenir com a fill Wedraogo, considerat el pare de la nació mossi. Vers el segle XV es va constituir l'estat mossi, el qual es va expandir i va mantenir-se vigent fins a l'arribada del colonialisme francès al segle XIX. El colonialisme va tenir efectes devastadors en la societat mossi per la imposició de fronteres artificials que van afectar les relacions entre les diferents tribus. No obstant això, els mossis han sabut mantenir els vincles tradicionals, i la figura del Mogho Naaba (cap mossi), encara que afeblida, no s'ha perdut durant tota l'època colonial i postcolonial.

Durant la Segona Guerra Mundial, els mossis van constituir la major part del contingent militar de l'Àfrica occidental francesa, coneguts com a tirailleurs sénégalais.
mundurucú mundurucú

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mundurucú
  • ca  mundurukú
  • ar  موندروكية
  • cy  Mundurucú
  • de  Munduruku
  • de  Mundurucu sin. compl.
  • de  Mundurucú sin. compl.
  • de  Mundurukú sin. compl.
  • en  Mundurukú
  • en  Monjoroku sin. compl.
  • en  Mundurucu sin. compl.
  • en  Munduruku sin. compl.
  • es  mundurucú
  • es  munurukú sin. compl.
  • eu  mundurukuera
  • eu  mundurukú sin. compl.
  • fr  mundurucu
  • fr  munduruku sin. compl.
  • gn  munduruku
  • gn  mundurucú sin. compl.
  • it  mundurucu
  • it  munduruku sin. compl.
  • ja  ムンドゥルク語
  • nl  Mundurucú
  • nl  Mundurukú sin. compl.
  • pt  mundurucu
  • pt  munduruku sin. compl.
  • ru  Мундуруку
  • ru  Мунжуруку sin. compl.
  • zh  蒙都鲁库语
  • zh  蒙都鲁库 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Tupí > Mundurukú>, <Amèrica > Brasil>

Definició
La família mundurucú pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní i la tuparí.

El primer contacte amb els colonitzadors europeus es va produir el 1768. En aquell moment, els mundurucús ocupaven els marges del riu Maué, afluent de l'Amazones. Era un poble molt bel·ligerant, que a principi del segle XIX havia aconseguit escampar-se per tota la regió compresa entre els rius Madeira i Tapajós.

A la mateixa època es va iniciar una relació pacífica amb els blancs basada en l'intercanvi comercial (productes naturals com ara sal, sucre o cautxú a canvi de productes manufacturats com ara eines, armes i roba). Posteriorment el territori mundurucú ha anat disminuint progressivament a causa de l'explotació del cautxú i altres matèries primeres.

L'autodenominació wuyjuyu o weidyénye, referida al grup (no a la llengua), significa 'els nostres'. Van ser els veïns kagwahives qui els van posar el nom de mundurucús, 'formiga vermella', per la manera com tenien d'atacar en massa. També se'ls ha anomenat caras-pretas pel costum de tatuar-se la cara i el cos.

La situació actual de la llengua és força estable. Parlen portuguès només els mundurucús que viuen en pobles tocant a la ciutat i els joves que s'hi han instal·lat. La majoria de gent gran, dones, nens i habitants de pobles més aïllats són monolingües en la llengua autòctona.
munichi munichi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  munichi
  • ca  muniche sin. compl.
  • ca  munichino sin. compl.
  • ca  otanabe sin. compl.
  • ca  otanave sin. compl.
  • cod  munichi
  • ar  مونيشية
  • cy  Munichi
  • cy  Muniche sin. compl.
  • de  Munichi
  • de  Muniche sin. compl.
  • de  Munichino sin. compl.
  • de  Otanabe sin. compl.
  • de  Otanave sin. compl.
  • en  Munichi
  • en  Muniche sin. compl.
  • en  Munichino sin. compl.
  • en  Otanabe sin. compl.
  • en  Otanave sin. compl.
  • es  munichi
  • es  muniche sin. compl.
  • es  munichino sin. compl.
  • es  otanabe sin. compl.
  • es  otanave sin. compl.
  • eu  munichiera
  • eu  muniche sin. compl.
  • eu  munichino sin. compl.
  • eu  otanabe sin. compl.
  • eu  otanave sin. compl.
  • fr  munichi
  • fr  muniche sin. compl.
  • fr  munichino sin. compl.
  • fr  otanabe sin. compl.
  • fr  otanave sin. compl.
  • gn  munichi
  • gn  muniche sin. compl.
  • gn  munichino sin. compl.
  • gn  otanabe sin. compl.
  • gn  otanave sin. compl.
  • it  munichi
  • it  muniche sin. compl.
  • it  munichino sin. compl.
  • it  otanabe sin. compl.
  • it  otanave sin. compl.
  • ja  ムニチ語
  • ja  オタナベ語 sin. compl.
  • ja  ムニチェ語 sin. compl.
  • ja  ムニチノ語 sin. compl.
  • nl  Munichi
  • nl  Muniche sin. compl.
  • nl  Munichino sin. compl.
  • nl  Otanabe sin. compl.
  • nl  Otanave sin. compl.
  • pt  munichi
  • pt  muniche sin. compl.
  • pt  munichino sin. compl.
  • pt  otanabe sin. compl.
  • pt  otanave sin. compl.
  • ru  Муничи
  • ru  Муниче sin. compl.
  • ru  Отанабе sin. compl.
  • ru  Отанаве sin. compl.
  • ru  Муничино sin. compl.
  • zh  穆尼奇语
  • zh  穆尼切、穆尼奇诺、奥塔纳维 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Aïllada>, <Amèrica > Perú>

Definició
Els estudis que tenim ara per ara no permeten incloure el munichi dins de cap família lingüística. S'observa alguna semblança amb llengües de les famílies arauac (en el sistema pronominal) i tukano.

El 1975 hi havia uns deu parlants de munichi. El 1988 només quedaven tres dones d'edat avançada que recordaven la llengua, però que ja no la parlaven gairebé mai, ja que l'edat i la distància no els permetia ni relacionar-se entre elles (Gibson 1996).

Històricament, la comunitat munichi sempre ha estat poc nombrosa: se'n fa esment per primera vegada en textos dels jesuïtes al segle XVII, quan eren uns 300 individus.

Els munichis són veïns dels chayawites i han rebut molta immigració quítxua. Actualment estan envoltats de nuclis urbans castellanoparlants.

L'escola de Munichis, on l'ensenyança és exclusivament en castellà, es va obrir el 1930.

Les influències externes han estat, doncs, molt intenses. A Munichis bona part de la població adulta és bilingüe castellà-quítxua, mentre que els joves ja només parlen castellà.
nahua nahua

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nahua
  • ca  nahuatl sin. compl.
  • ca  nàhuatl sin. compl.
  • ca  nawa sin. compl.
  • cod  nāhuatlahtōlli
  • ar  ناهوا
  • cy  Nahua
  • cy  Nahuatl sin. compl.
  • cy  Náhuatl sin. compl.
  • cy  Nawa sin. compl.
  • de  Nahuatl
  • de  Aztekisch sin. compl.
  • de  Nahua sin. compl.
  • de  Nahuat sin. compl.
  • de  Nawat sin. compl.
  • en  Nahuatl
  • en  Nahua sin. compl.
  • en  Náhuatl sin. compl.
  • en  Nawa sin. compl.
  • es  nahua
  • es  nahuatl sin. compl.
  • es  náhuatl sin. compl.
  • es  nawa sin. compl.
  • eu  nahuatlera
  • eu  nahuatl sin. compl.
  • eu  nàhuatl sin. compl.
  • eu  nawa sin. compl.
  • fr  nahuatl
  • fr  nahua sin. compl.
  • gl  nahua
  • gl  nahuatl sin. compl.
  • gl  nàhuatl sin. compl.
  • gl  nawa sin. compl.
  • gn  nahua
  • gn  nahuatl sin. compl.
  • gn  nàhuatl sin. compl.
  • gn  nawa sin. compl.
  • it  nahuatl
  • it  nàhuatl sin. compl.
  • it  nawa sin. compl.
  • ja  ナワトル語
  • ja  ナワ語 sin. compl.
  • nl  Nahua
  • nl  Nahuatl sin. compl.
  • nl  Nàhuatl sin. compl.
  • nl  Nawa sin. compl.
  • pt  nahuatl
  • pt  nahua sin. compl.
  • pt  náhuatl sin. compl.
  • pt  naua sin. compl.
  • pt  nawa sin. compl.
  • ru  Науатль
  • ru  Науа sin. compl.
  • ru  Нахуатль sin. compl.
  • ru  Ацтекский sin. compl.
  • zh  纳瓦语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Utoasteca > Utoasteca del sud > Corachol-asteca > Nahua > Nahua principal>, <Amèrica > Mèxic>

Definició
El nahua constitueix un complex dialectal d'una trentena de varietats, no totes mútuament intel·ligibles, de la branca asteca, i és parlat per més d'un milió i mig de persones. Juntament amb el maia, és el grup lingüístic autòcton més estès de Mesoamèrica.

És probable que el nahua sigui originari dels deserts septentrionals de Mèxic, des d'on els parlants de nahua van emigrar al centre de Mèxic en diverses onades. Una de les darreres onades migratòries va establir-se a l'actual Vall de Mèxic (vers el 500 dC), on posteriorment va ser fundat l'imperi asteca. El nahua clàssic fou la llengua administrativa de l'Imperi asteca, que estava envoltat d'altres pobles parlants de nahua, com el tepaneca, l'acolhua, el tlaxcalteca i el xochimilca. La noblesa maia parlava nahua, a més de quiché.

El nahua va ser emprat com a llengua franca a bona part de Mesoamèrica entre els segles XII i XVI, moment en què la seva influència va començar a minvar a causa de la conquesta espanyola de Mèxic. Del segle XVI provenen els principals testimonis conservats de nahua clàssic, escrits en alfabet llatí. Al llarg dels últims cinc-cents anys, el nahua ha anat retrocedint davant del castellà en diverses regions de la Vall de Mèxic, alhora que uns quants centenars de mots originaris de la llengua nahua anaven passant al castellà, que n'ha difós alguns a moltes altres llengües del món (chocolate < xocolātl, tomate < tomatl, coyote < coyotl, aguacate < ahuacatl, chile < chilli, azteca < aztecatl, cacao < cacahuatl, etc.).
nepalès nepalès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nepalès
  • cod  nepālī
  • ar  نيبالية
  • cy  Nepaleg
  • cy  Gorkhali sin. compl.
  • cy  Gurkhali sin. compl.
  • cy  Khaskura sin. compl.
  • cy  Nepali sin. compl.
  • cy  Pahari sin. compl.
  • cy  Parbatiya sin. compl.
  • de  Nepali
  • de  Gorkhali sin. compl.
  • de  Khas Kura sin. compl.
  • de  Nepalesisch sin. compl.
  • de  Nepalisch sin. compl.
  • de  Pahari sin. compl.
  • de  Parbate sin. compl.
  • de  Parbatiya sin. compl.
  • en  Nepali
  • en  Eastern Pahari sin. compl.
  • en  Gorkhali sin. compl.
  • en  Gurkhali sin. compl.
  • en  Khaskura sin. compl.
  • en  Nepalese sin. compl.
  • en  Parbatiya sin. compl.
  • es  nepalí
  • es  gorkhali sin. compl.
  • es  gurkhali sin. compl.
  • es  khaskura sin. compl.
  • es  nepalés sin. compl.
  • es  nepali sin. compl.
  • es  pahari sin. compl.
  • es  parbatiya sin. compl.
  • eu  nepalera
  • eu  gorkhali sin. compl.
  • eu  gurkhali sin. compl.
  • eu  khaskura sin. compl.
  • eu  nepali sin. compl.
  • eu  pahari sin. compl.
  • eu  parbatiya sin. compl.
  • fr  népalais
  • fr  gorkhali sin. compl.
  • fr  gurkhali sin. compl.
  • fr  khaskura sin. compl.
  • fr  nepâlî sin. compl.
  • fr  pahari sin. compl.
  • fr  parbatiya sin. compl.
  • gl  nepalés
  • gl  gorkhali sin. compl.
  • gl  gurkhali sin. compl.
  • gl  khaskura sin. compl.
  • gl  nepalí sin. compl.
  • gl  pahari sin. compl.
  • gl  parbatiya sin. compl.
  • gn  nepali
  • it  nepalese
  • it  gorkhali sin. compl.
  • it  gurkhali sin. compl.
  • it  khaskura sin. compl.
  • it  nepali sin. compl.
  • it  panari sin. compl.
  • it  parbatiya sin. compl.
  • ja  ネパ-ル語
  • nl  Nepalees
  • nl  Gorkhali sin. compl.
  • nl  Gurkhali sin. compl.
  • nl  Khaskura sin. compl.
  • nl  Nepali sin. compl.
  • nl  Pahari sin. compl.
  • nl  Parbatiya sin. compl.
  • pt  nepalês
  • pt  gorkhali sin. compl.
  • pt  gurkhali sin. compl.
  • pt  khaskura sin. compl.
  • pt  nepali sin. compl.
  • pt  pahari sin. compl.
  • pt  parbatiya sin. compl.
  • ru  Непальский
  • ru  Непали sin. compl.
  • ru  Пахари sin. compl.
  • ru  Найпали sin. compl.
  • ru  Горкхали sin. compl.
  • ru  Гуркхали sin. compl.
  • ru  Парбатия sin. compl.
  • ru  Кхас-кура sin. compl.
  • zh  尼泊尔语
  • scr  Alfabet devanagari
  • num  Sistema devanagari

<Indoeuropea > Indoirànica > Índic>, <Àsia > Índia>, <Àsia > Nepal>

Definició
El nepalès és la llengua materna d'un 43-49% de la població total del Nepal. És parlada, a més, com a segona llengua per molts altres ciutadans del país. A Bhutan, on el nepalès és l'única llengua que no pertany a la família tibetobirmana, el nepalès és una de tres llengües amb més difusió, juntament amb el dzongkha i amb el khengkha.

El nepalès és molt proper a l'hindi, tot i que és més conservador: conté menys manlleus del persa i de l'anglès, i recorre més sovint a derivacions del sànscrit. Hi ha qui considera, de fet, que el nepalès és la llengua moderna més propera al sànscrit. D'altra banda, la proximitat geogràfica amb llengües tibetobirmanes ha deixat certes influències d'aquestes llengües en el nepalès.

Les diferències dialectals en nepalès són força remarcables. Els principals dialectes són el baitadi, el bajhangi, el bajurali, el doteli, el soradi, l'acchami i el darjula. L'estàndard nepalès modern es basa en la variant de Katmandú, amb el recurs constant a la llengua clàssica, el sànscrit. La llengua literària nepalesa es va desenvolupar als segles XVIII i XIX a partir de gèneres i temes clàssics indis. El nepalès s'escriu amb el sil·labari devanagari (propi del sànscrit), però també hi ha una escriptura antiga pròpia anomenada bhujimol.
nilamba nilamba

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nilamba
  • ca  ikinilamba sin. compl.
  • ca  ikiniramba sin. compl.
  • ca  ilamba sin. compl.
  • ca  iramba sin. compl.
  • ca  kinilamba sin. compl.
  • ca  kiniramba sin. compl.
  • ca  nilyamba sin. compl.
  • ca  niramba sin. compl.
  • ca  nyilamba sin. compl.
  • ca  nyiramba sin. compl.
  • ar  نيلامبا
  • cy  Nilamba
  • cy  Ikinilamba sin. compl.
  • cy  Ikiniramba sin. compl.
  • cy  Ilamba sin. compl.
  • cy  Iramba sin. compl.
  • cy  Kinilamba sin. compl.
  • cy  Kiniramba sin. compl.
  • cy  Nilyamba sin. compl.
  • cy  Niramba sin. compl.
  • cy  Nyilamba sin. compl.
  • cy  Nyiramba sin. compl.
  • de  Nilamba
  • de  Ikinilamba sin. compl.
  • de  Ikiniramba sin. compl.
  • de  Ilamba sin. compl.
  • de  Iramba sin. compl.
  • de  Kinilamba sin. compl.
  • de  Kiniramba sin. compl.
  • de  Nilyamba sin. compl.
  • de  Niramba sin. compl.
  • de  Nyilamba sin. compl.
  • de  Nyiramba sin. compl.
  • en  Nilamba
  • en  Ikinilamba sin. compl.
  • en  Ikiniramba sin. compl.
  • en  Ilamba sin. compl.
  • en  Iramba sin. compl.
  • en  Kinilamba sin. compl.
  • en  Kiniramba sin. compl.
  • en  Nilyamba sin. compl.
  • en  Niramba sin. compl.
  • en  Nyilamba sin. compl.
  • en  Nyiramba sin. compl.
  • es  nilamba
  • es  ikinilamba sin. compl.
  • es  ikiniramba sin. compl.
  • es  ilamba sin. compl.
  • es  iramba sin. compl.
  • es  kinilamba sin. compl.
  • es  kiniramba sin. compl.
  • es  nilyamba sin. compl.
  • es  niramba sin. compl.
  • es  ñilamba sin. compl.
  • es  ñiramba sin. compl.
  • eu  nilambera
  • eu  ikinilamba sin. compl.
  • eu  ikiniramba sin. compl.
  • eu  ilamba sin. compl.
  • eu  iramba sin. compl.
  • eu  kinilamba sin. compl.
  • eu  kiniramba sin. compl.
  • eu  nilamba sin. compl.
  • eu  nilyamba sin. compl.
  • eu  niramba sin. compl.
  • eu  nyilamba sin. compl.
  • eu  nyiramba sin. compl.
  • fr  nilamba
  • fr  ikinilamba sin. compl.
  • fr  ikiniramba sin. compl.
  • fr  ilamba sin. compl.
  • fr  iramba sin. compl.
  • fr  kinilamba sin. compl.
  • fr  kiniramba sin. compl.
  • fr  nilyamba sin. compl.
  • fr  niramba sin. compl.
  • fr  nyilamba sin. compl.
  • fr  nyiramba sin. compl.
  • gl  nilamba
  • gl  ikinilamba sin. compl.
  • gl  ikiniramba sin. compl.
  • gl  ilamba sin. compl.
  • gl  iramba sin. compl.
  • gl  kinilamba sin. compl.
  • gl  kiniramba sin. compl.
  • gl  nilyamba sin. compl.
  • gl  niramba sin. compl.
  • gl  nyilamba sin. compl.
  • gl  nyiramba sin. compl.
  • gn  nilamba
  • gn  ikinilamba sin. compl.
  • gn  ikiniramba sin. compl.
  • gn  ilamba sin. compl.
  • gn  iramba sin. compl.
  • gn  kinilamba sin. compl.
  • gn  kiniramba sin. compl.
  • gn  nilyamba sin. compl.
  • gn  niramba sin. compl.
  • gn  nyilamba sin. compl.
  • gn  nyiramba sin. compl.
  • it  nilamba
  • it  ikinilamba sin. compl.
  • it  ikiniramba sin. compl.
  • it  ilamba sin. compl.
  • it  iramba sin. compl.
  • it  kinilamba sin. compl.
  • it  kiniramba sin. compl.
  • it  nilyamba sin. compl.
  • it  niramba sin. compl.
  • it  nyilamba sin. compl.
  • it  nyiramba sin. compl.
  • pt  nilamba
  • pt  ikinilamba sin. compl.
  • pt  ikiniramba sin. compl.
  • pt  ilamba sin. compl.
  • pt  iramba sin. compl.
  • pt  kinilamba sin. compl.
  • pt  kiniramba sin. compl.
  • pt  nilyamba sin. compl.
  • pt  niramba sin. compl.
  • pt  nyilamba sin. compl.
  • pt  nyiramba sin. compl.
  • tmh  Tanilambat
  • tmh  Ikinilamba sin. compl.
  • tmh  ikiniramba sin. compl.
  • tmh  ilamba sin. compl.
  • tmh  iramba sin. compl.
  • tmh  kinilamba sin. compl.
  • tmh  kiniramba sin. compl.
  • tmh  nilyamba sin. compl.
  • tmh  niramba sin. compl.
  • tmh  nyilamba sin. compl.
  • tmh  nyiramba sin. compl.
  • zh  尼兰巴语
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
El territori lingüístic del nilamba se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nilamba, l'isanzu i el nyaturu), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).

El nilamba és una llengua bantú parlada aproximadament per l'1,3% de la població de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
paressí paressí

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  paressí
  • ca  cabixi sin. compl.
  • ca  caxiniti sin. compl.
  • ca  halití sin. compl.
  • ca  pacecí sin. compl.
  • ca  pareci sin. compl.
  • ca  parecís sin. compl.
  • ca  paresi sin. compl.
  • ca  paresí sin. compl.
  • cod  halití
  • ar  باريسية
  • cy  Paressí
  • cy  Cabixi sin. compl.
  • cy  Caxiniti sin. compl.
  • cy  Halití sin. compl.
  • cy  Pacecí sin. compl.
  • cy  Pareci sin. compl.
  • cy  Parecís sin. compl.
  • cy  Paresi sin. compl.
  • cy  Paresí sin. compl.
  • de  Paressí
  • de  Cabixi sin. compl.
  • de  Caxiniti sin. compl.
  • de  Haliti sin. compl.
  • de  Pacecí sin. compl.
  • de  Pareci sin. compl.
  • de  Parecís sin. compl.
  • de  Paresi sin. compl.
  • de  Paresí sin. compl.
  • en  Paresí
  • en  Arití sin. compl.
  • en  Cabixi sin. compl.
  • en  Cashíniti sin. compl.
  • en  Caxiniti sin. compl.
  • en  Halití sin. compl.
  • en  Pacecí sin. compl.
  • en  Pareci sin. compl.
  • en  Parecís sin. compl.
  • en  Paresi sin. compl.
  • en  Paressí sin. compl.
  • es  parecís
  • es  cabixi sin. compl.
  • es  caxiniti sin. compl.
  • es  halití sin. compl.
  • es  pacecí sin. compl.
  • es  pareci sin. compl.
  • es  paresi sin. compl.
  • es  paresí sin. compl.
  • eu  paresiera
  • eu  cabixi sin. compl.
  • eu  caxiniti sin. compl.
  • eu  halití sin. compl.
  • eu  pacecí sin. compl.
  • eu  pareci sin. compl.
  • eu  parecís sin. compl.
  • eu  paresi sin. compl.
  • eu  paresí sin. compl.
  • eu  paressí sin. compl.
  • fr  paressi
  • fr  cabixi sin. compl.
  • fr  caxiniti sin. compl.
  • fr  halití sin. compl.
  • fr  pacecí sin. compl.
  • fr  pareci sin. compl.
  • fr  parecís sin. compl.
  • fr  paresi sin. compl.
  • fr  paresí sin. compl.
  • gl  paresí
  • gl  cabixi sin. compl.
  • gl  caxiniti sin. compl.
  • gl  halití sin. compl.
  • gl  pacecí sin. compl.
  • gl  pareci sin. compl.
  • gl  parecís sin. compl.
  • gl  paresi sin. compl.
  • gl  paressí sin. compl.
  • it  parecis
  • it  cabixi sin. compl.
  • it  caxiniti sin. compl.
  • it  halití sin. compl.
  • it  pacecí sin. compl.
  • it  pareci sin. compl.
  • it  parecís sin. compl.
  • it  paresi sin. compl.
  • it  paresí sin. compl.
  • it  paressi sin. compl.
  • ja  パレッシ語
  • nl  Paressí
  • nl  Cabixi sin. compl.
  • nl  Caxiniti sin. compl.
  • nl  Halití sin. compl.
  • nl  Pacecí sin. compl.
  • nl  Pareci sin. compl.
  • nl  Parecís sin. compl.
  • nl  Paresi sin. compl.
  • nl  Paresí sin. compl.
  • pt  paressi
  • pt  cabixi sin. compl.
  • pt  caxiniti sin. compl.
  • pt  halití sin. compl.
  • pt  pacecí sin. compl.
  • pt  pareci sin. compl.
  • pt  parecís sin. compl.
  • pt  paresi sin. compl.
  • pt  paresí sin. compl.
  • pt  paressí sin. compl.
  • ru  Пареси
  • ru  Кабиши sin. compl.
  • ru  Касинити sin. compl.
  • zh  帕雷西语
  • zh  帕勒希、帕雷斯、帕雷茨、帕勒希斯、哈里提、帕塞斯、卡比奇、卡希尼提 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca central > Grup Paressí>, <Amèrica > Brasil>

Definició
La llengua paressí està emparentada amb l'enawené-nawé, tot i que els parlants d'ambdues llengües tenen grans dificultats per comprendre's. També és propera al nambikwara i al rikbaktsà.

Els paressís viuen en petits grups repartits en una vintena d'enclavaments. Se'ls coneix des del segle XVIII. Compten amb diverses escoles on es fa educació intercultural bilingüe.

Tradicionalment se subdividien en tres grups amb força homogeneïtat cultural i lingüística: els cashiniti (riu Soudomiro), els waimaré (rius Verde i Sacre) i els cozàrini (rius Juba, Guaporé, Verde). Aquests darrers eren molt bel·ligerants i van esclavitzar pobles veïns, com ara els nambikwara.