Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sistema" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pomo central
- de Zentrales Pomo
- de Central Pomo sin. compl.
- en Central Pomo
- es pomo central
- eu pomo Erdialdekoa
- fr pomo central
- fr central Pomo sin. compl.
- fr pomo du Centre sin. compl.
- gl pomo central
- it pomo centrale
- nl Centraal Pomo
- nl Central Pomo sin. compl.
- pt pomo central
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Pomo > Occidental>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
La pèrdua de llengües a Califòrnia d'ençà de la colonització europea ha estat especialment greu. La febre de l'or va provocar massacres de comunitats indígenes i un esclavatge massiu.
Els dialectes del pomo central eren el de Hopland, el de Yokaya i el de Point Arena.
No sabem si els darrers parlants de pomo central encara són vius. En qualsevol cas, la llengua viu un procés d'extinció gairebé consolidat.
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca protector cervical, n m
- es dispositivo HANS
- es sistema HANS
- es HANS sigla
- fr système HANS
- fr HANS sigla
- en HANS device
- en head and neck support device
- en HANS sigla
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
Definició
Nota
- Aquest concepte es coneix sovint amb la forma hans, procedent de la marca comercial HANS (sigla de head and neck support device).
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>
- ca protector cervical, n m
- es dispositivo HANS
- es sistema HANS
- es HANS sigla
- fr système HANS
- fr HANS sigla
- en HANS device
- en head and neck support device
- en HANS sigla
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
Definició
Nota
- La sigla HANS, present a la majoria d'equivalents, correspon a l'equivalent anglès head and neck support device ('dispositiu de suport de cap i coll').
<15 Esports de motor > 01 Automobilisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca protector cervical, n m
- ca hans, n m sin. compl.
- es dispositivo HANS, n m
- es sistema HANS, n m
- es HANS, n m sigla
- fr système HANS, n m
- fr HANS, n m sigla
- en HANS device, n
- en head and neck support device, n
- en HANS, n sigla
<Esport > 15 Esports de motor > 01 Automobilisme>
Definició
Nota
- La denominació hans prové de HANS (head and neck support device), que és una marca comercial de l'empresa HANS Devices.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca q'anjob'al
- ca conob sin. compl.
- ca kanhobal sin. compl.
- ca kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- ca kanjobal de l'est sin. compl.
- ca qanjobal sin. compl.
- cy Q'anjob'al
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanhobal sin. compl.
- cy Kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- cy Kanjobal dwyreiniol sin. compl.
- cy Qanjobal sin. compl.
- de Kanjobal
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal Ost sin. compl.
- de Q'anjob'al sin. compl.
- de Q'anjob'al Ost sin. compl.
- en Q'anjob'al
- en Conob sin. compl.
- en Eastern Kanjobal sin. compl.
- en Eastern Q'anjob'al sin. compl.
- en Kanhobal sin. compl.
- en Qanjobal sin. compl.
- en Santa Eulalia Kanjobal sin. compl.
- es kanjobal
- es conob sin. compl.
- es kanhobal sin. compl.
- es kanjobal de Santa Eulalia sin. compl.
- es kanjobal del este sin. compl.
- es q'anjob'al sin. compl.
- es qanjobal sin. compl.
- eu q'anjob'alera
- eu conob sin. compl.
- eu kanhobal sin. compl.
- eu q'anjob'al sin. compl.
- eu q'anjob'alera sin. compl.
- eu qanjobal sin. compl.
- eu Santa Eulaliako kanjobak sin. compl.
- fr kanjobal
- fr conob sin. compl.
- fr kanhobal sin. compl.
- fr kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- fr kanjobal de l'est sin. compl.
- fr q'anjob'al sin. compl.
- fr qanjobal sin. compl.
- gl q'anjob'al
- gl conob sin. compl.
- gl kanhobal sin. compl.
- gl kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- gl kanjobal do leste sin. compl.
- gl qanjobal sin. compl.
- gn kanjoval
- gn kanhobal sin. compl.
- gn kanjobak sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyresẽogua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- gn qanjobal sin. compl.
- gn Santa Eulalia-gua sin. compl.
- it q'anjob'al
- it conob sin. compl.
- it kanhobal sin. compl.
- it kanjobak di Santa Eulalia sin. compl.
- it kanjobal dell'est sin. compl.
- it qanjobal sin. compl.
- pt q'anjobal
- pt conob sin. compl.
- pt kanhobal sin. compl.
- pt kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- pt kanjobal do leste sin. compl.
- pt q'anjob'al sin. compl.
- pt qanjobal sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec>, <Amèrica > Guatemala>
Definició
Hi ha hagut un cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca q'eqchi'
- ca cacche' sin. compl.
- ca kekchí sin. compl.
- ca kekchi' sin. compl.
- ca ketchi' sin. compl.
- ca quecchi' sin. compl.
- cy Q'eqchi'
- cy Cacche' sin. compl.
- cy Kekchí sin. compl.
- cy Kekchi' sin. compl.
- cy Ketchi' sin. compl.
- cy Quecchi' sin. compl.
- de Kekchí
- de Cacché sin. compl.
- de Ketchí sin. compl.
- de Q'eqchi' sin. compl.
- de Quecchí' sin. compl.
- en Q'eqchi'
- en Cacche' sin. compl.
- en Kekchi sin. compl.
- en Kekchí sin. compl.
- en Kekchi' sin. compl.
- en Ketchi' sin. compl.
- en Q'echi sin. compl.
- en Quecchi' sin. compl.
- es quekchí
- es cacche' sin. compl.
- es kekchí sin. compl.
- es ketchi' sin. compl.
- es q'eqchi' sin. compl.
- es quecchi' sin. compl.
- eu q'eqchi'era
- eu cacche' sin. compl.
- eu kekchí sin. compl.
- eu kekchi' sin. compl.
- eu q'eqchi' sin. compl.
- eu q'eqchi'era sin. compl.
- eu quecchi' sin. compl.
- fr quechi
- fr cacche' sin. compl.
- fr kekchi sin. compl.
- fr kekchi' sin. compl.
- fr ketchi' sin. compl.
- fr q'eqchi' sin. compl.
- fr quecchi' sin. compl.
- gl q'eqchi'
- gl cacche' sin. compl.
- gl kekchí sin. compl.
- gl kekchi' sin. compl.
- gl ketchi' sin. compl.
- gl quecchi' sin. compl.
- gn keqchi
- gn kacche sin. compl.
- gn kekchi sin. compl.
- gn kekchí sin. compl.
- gn ketchi sin. compl.
- gn quecchi' sin. compl.
- it q'eqchi'
- it cacche' sin. compl.
- it kekchí sin. compl.
- it kekchi' sin. compl.
- it ketchi' sin. compl.
- it quecchi' sin. compl.
- pt q'eqchi'
- pt cacche' sin. compl.
- pt kekchi sin. compl.
- pt kekchi' sin. compl.
- pt ketchi' sin. compl.
- pt quecchi' sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche'>, <Amèrica > Belize>, <Amèrica > El Salvador>, <Amèrica > Guatemala>
Definició
La comunitat de Belize consta només de 9.000 persones i la de El Salvador, fruit de migracions més o menys recents, de 12.000. El q'eqchi' que es parla a Belize és un dialecte sensiblement diferent dels que es troben a Guatemala.
També hi ha població q'eqchi' a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca reyesano
- ca san borjano sin. compl.
- ar رييسانو
- cy Reyesano
- cy San borjano sin. compl.
- de Reyesano
- de San Borjano sin. compl.
- de Sapibocona sin. compl.
- en Reyesano
- en Maropa sin. compl.
- en San Borjano sin. compl.
- es reyesano
- es sanborjano sin. compl.
- eu reyesanoera
- eu reyesano sin. compl.
- eu san borjano sin. compl.
- fr reyesano
- fr maropa sin. compl.
- fr san borjano sin. compl.
- gl reyesano
- gl san borjano sin. compl.
- it reyesano
- it san borjano sin. compl.
- ja レイェサノ語
- nl Reyesano
- nl San Borjano sin. compl.
- pt reyesano
- pt san borjano sin. compl.
- ru Рейесано
- ru Сан-борхано sin. compl.
- zh 雷耶萨诺语
- zh 圣波哈诺 sin. compl.
- num Sistema aràbic
<Tacana > Tacana>, <Amèrica > Bolívia>
Definició
Malgrat que l'any 2000 el reyesano comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 el declara llengua oficial del país.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca romaní
- ca gitano sin. compl.
- ca romanó sin. compl.
- cod rromani chib
- ar الرومني- لغة الغجر
- cy Romani
- de Romani
- de Romanes sin. compl.
- en Romani
- en Gypsy sin. compl.
- en Romanese sin. compl.
- es romaní
- es gitano sin. compl.
- es romanó sin. compl.
- eu ijitoera
- eu romani sin. compl.
- fr romani
- fr gitan sin. compl.
- fr romano sin. compl.
- gl romaní
- gl romanó sin. compl.
- gl xitano sin. compl.
- gn romani
- gn hitáno sin. compl.
- gn románo sin. compl.
- it romanes
- it gitano sin. compl.
- it rom sin. compl.
- ja ロマニ語
- ja ジプシー語、ロマーノ語 sin. compl.
- nl Romaní
- nl Roma sin. compl.
- oc romaní
- pt romani
- pt gitano sin. compl.
- ru Цыганский язык
- sw Romani
- sw Gypsy sin. compl.
- sw Romanese sin. compl.
- tmh Tarumanit
- tmh Tajitanut sin. compl.
- tmh tarumanut sin. compl.
- zh 罗姆语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Indoirànica>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Rússia>, <Àsia > Turquia>, <Europa > Albània>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Àustria>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Eslovàquia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Espanya>, <Europa > Finlàndia>, <Europa > França>, <Europa > Grècia>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Kosovo>, <Europa > Macedònia>, <Europa > Moldàvia>, <Europa > Montenegro>, <Europa > Països Baixos>, <Europa > Polònia>, <Europa > Portugal>, <Europa > Regne Unit>, <Europa > República Txeca>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Suècia>, <Europa > Ucraïna>
Definició
Passat un primer moment, van començar a patir greus persecucions en tots els països i, tot i que d'ençà del segle XVIII el rigor de les disposicions contràries als gitanos ha anat minvant, encara avui continuen marginats i discriminats arreu.
Pel que fa a la llengua, les diferents condicions socials en què s'han trobat els gitanos han determinat que molts l'hagin abandonada al llarg dels segles, encara que també són molts els que l'han conservada, sobretot a la meitat oriental d'Europa. El romaní és una llengua que s'ha escrit poc. Els primers testimonis que se'n conserven daten del segle XVI, però no hi va haver intents seriosos d'escriure'l fins al segle XIX. D'ençà d'aleshores s'han utilitzat tant l'alfabet llatí com el ciríl·lic. Des de fa unes quantes dècades s'han anat fent passos cap a l'estandardització del romaní en diferents estats i també en l'àmbit internacional. L'ús escrit de la llengua també ha crescut: hi ha diverses publicacions en romaní i cada cop s'hi fa més literatura. A més, l'idioma comença a ser present, d'una manera discreta, en la ràdio i en l'ensenyament.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ruandès
- cod kinyarwanda
- ar رواندية
- cy Rwandeg
- cy Nyarwanda sin. compl.
- cy Rwanda sin. compl.
- de Kinyarwanda
- de Nyarwanda sin. compl.
- de Ruandisch sin. compl.
- de Rwanda sin. compl.
- en Rwanda
- en Kinyarwanda sin. compl.
- en Nyarwanda sin. compl.
- en Ruanda sin. compl.
- es ruanda
- es nyarwanda sin. compl.
- eu ruandera
- eu nyarwanda sin. compl.
- eu rwanda sin. compl.
- fr kinyarwanda
- fr kinyarouanda sin. compl.
- fr nyarwanda sin. compl.
- fr rwanda et langue rwandaise sin. compl.
- gl ruandés
- gl nyarwanda sin. compl.
- gl rwanda sin. compl.
- gn ruandes
- gn nyarwanda sin. compl.
- gn rwanda sin. compl.
- it kinyarwanda
- it ikinyarwanda sin. compl.
- it rwanda sin. compl.
- ja ルワンダ語
- nl Rwandees
- nl Nyarwanda sin. compl.
- nl Rwanda sin. compl.
- pt ruandês
- pt nyarwanda sin. compl.
- pt rwanda sin. compl.
- ru Руанда
- ru Рванда sin. compl.
- ru Ньяруанда sin. compl.
- ru Киньяруанда sin. compl.
- ru Руньяруанда sin. compl.
- zh 卢旺达语
- zh 鲁安达、尼阿尔瓦达 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Burundi>, <Àfrica > República Democràtica del Congo>, <Àfrica > Ruanda>, <Àfrica > Tanzània>, <Àfrica > Uganda>
Definició
El ruandès és especialment proper al rundi (parlat a Burundi) i al giha (parlat a l'est de Tanzània). Els parlants de rundi també són hutus (84%), tutsis (15%) i twa (1%). A Burundi hi va haver també un genocidi el 1972 semblant al de Ruanda però a la inversa: uns 500.000 hutus hi van ser assassinats.
Tant a Ruanda com a Burundi, l'arribada de parlants de ruandès-rundi al llarg de l'últim mil·leni a la regió dels Grans Llacs ha desplaçat les poblacions pigmees indígenes i n'ha substituït les llengües. Actualment, els pocs pigmeus que resten a Ruanda i Burundi, anomenats twa, parlen també ruandès i rundi.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca sàliba
- ar ساليبية
- cy Sáliba
- de Sáliba
- de Saliba sin. compl.
- de Saliva sin. compl.
- de Sáliva sin. compl.
- en Sáliba
- en Sáliva sin. compl.
- es sáliba
- es sáliva sin. compl.
- eu salibera
- eu sáliba sin. compl.
- eu sáliva sin. compl.
- fr saliva
- fr saliba sin. compl.
- gn sáliva
- it saliba
- it sáliva sin. compl.
- ja サリバ語
- nl Sáliba
- pt sáliba
- pt sáliva sin. compl.
- ru Салива
- ru Салиба sin. compl.
- zh 萨里贝语
- zh 萨里瓦 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Sàliba>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Veneçuela>
Definició
Segons dades de 1972, la majoria dels homes són bilingües en sàliba i castellà. Empren habitualment la llengua pròpia i parlen castellà en les relacions amb els neobrasilers. Les dones són majoritàriament monolingües de sàliba. Els infants prefereixen parlar castellà cada vegada més. Es tracta, doncs, d'una situació típica d'extinció de la llengua.
Tots els treballs sobre el sàliba són de final del segle XIX o de la primera meitat del XX.
