Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "societat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat cooperativa, n f
- ca cooperativa, n f sin. compl.
- es cooperativa, n f
- es sociedad cooperativa, n f sin. compl.
<Dret mercantil>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat cooperativa, n f
- ca cooperativa, n f sin. compl.
- ca SCOOP, n f sigla
- ca s. coop., n f abrev.
- es cooperativa
- es sociedad cooperativa
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Les cooperatives són societats constituïdes per persones que s'associen per dur a terme activitats empresarials dirigides a satisfer llurs necessitats econòmiques i socials comunes. Aquestes entitats, que són el prototip de les empreses d'economia social, tenen peculiaritats notables que les separen de les societats mercantils. La principal singularitat és, sens dubte, la finalitat mutualista, basada en la satisfacció de determinades necessitats o d'interessos socioeconòmics comuns a tots els socis, fet que contrasta fortament amb la finalitat lucrativa característica de les societats mercantils, inspirada en l'obtenció de beneficis distribuïbles entre els socis.
Tanmateix, en la regulació de les cooperatives es percep una tendència d'aproximació del règim al de les societats mercantils, amb l'objectiu de potenciar el finançament, la rendibilitat i la competitivitat. Per aquest motiu, la doctrina tendeix a considerar la cooperativa una societat mercantil, tot i que hi ha discrepància sobre la qüestió.
Les cooperatives es poden classificar segons diversos criteris, un dels quals diferencia les cooperatives de primer grau i les cooperatives de segon grau. Les cooperatives de primer grau han d'estar integrades per, almenys, tres socis, siguin persones físiques o jurídiques. Segons el criteri de l'activitat, es poden distingir, entre altres, les cooperatives de crèdit, d'assegurances, de treball associat, de consumidors i usuaris, d'habitatges, agràries, de la terra, del mar, de serveis, de transportistes, sanitàries i d'ensenyament. Les cooperatives de segon grau, que, juntament amb els grups cooperatius són una forma d'integració intercooperativa, estan constituïdes per, almenys, dues o més cooperatives, a les quals es poden associar també altres persones jurídiques o empresaris individuals.
Tot seguit es detallen els trets principals de les societats cooperatives.
1. CONSTITUCIÓ. La creació d'una cooperativa exigeix l'escriptura pública i la inscripció en el registre de cooperatives estatal o autonòmic segons correspongui per l'activitat que duu a terme. La cooperativa adquireix personalitat jurídica en el moment de la inscripció registral, que, per tant, té caràcter constitutiu. A més, les cooperatives de crèdit i d'assegurances també s'han d'inscriure en el Registre Mercantil. La denominació social ha d'incloure necessàriament la indicació «societat cooperativa» o l'abreviatura «s. coop.».
2. SOCIS. La posició jurídica dels socis d'una cooperativa es basa en el principi de lliure adhesió i baixa voluntària, també anomenat principi de porta oberta. En virtut d'aquest principi, qualsevol persona física o jurídica que compleixi amb els requisits subjectius i amb els objectius establerts per a adquirir la condició de soci pot sol·licitar la incorporació com a tal a la cooperativa, fet que exigeix la realització de l'aportació obligatòria de capital corresponent. Paral·lelament, els socis tenen dret a donar-se de baixa voluntàriament, mitjançant un preavís, sense necessitat de justificar els motius de llur decisió, tot i que els estatuts poden establir un període mínim de permanència que mai no ha de superar els cinc anys. També cal destacar que els socis no responen personalment dels deutes socials, tret que en els estatuts es disposi el contrari.
3. ÒRGANS. Les cooperatives han de tenir els òrgans següents, sens perjudici de la facultat que tenen de crear altres òrgans potestatius: l'assemblea general, que és l'òrgan suprem de decisió i es constitueix mitjançant la reunió de tots els socis que prenen acords sobre els assumptes de llur competència seguint el principi segons el qual cada soci té un vot, i fonamentat en l'exigència de funcionament democràtic de les cooperatives; el consell rector, que és l'òrgan de gestió i de representació, que en principi està integrat per socis, tot i que hom tendeix a admetre el nomenament d'experts que no són socis i que fan de consellers per tal d'impulsar la professionalització de la gestió i substituir l'òrgan col·legiat per un òrgan unipersonal quan es tracta de cooperatives amb un nombre reduït de socis; i, finalment, els interventors, que són nomenats per l'assemblea general i exerceixen funcions de fiscalització de l'activitat de la cooperativa, per la qual cosa tenen la facultat de consultar-ne i de comprovar-ne tota la documentació, i, en particular, de fiscalització dels comptes anuals, a menys que la societat estigui obligada a sotmetre's a auditoria externa.
4. RÈGIM ECONÒMIC. La cooperativa ha de determinar en els estatuts la xifra del capital mínim, que està integrat per les aportacions obligatòries i voluntàries dels socis. Tanmateix, el capital no desenvolupa la funció d'organització corporativa i financera pròpia de societats mercantils de capital com ho fa la societat anònima, ja que els drets polítics i econòmics dels socis no es basen en el percentatge de llur participació en el capital. La xifra del capital és variable, atès que es pot augmentar o reduir amb l'entrada i la sortida de socis sense necessitat de modificació estatutària. La cooperativa està obligada a destinar uns percentatges determinats dels beneficis a la constitució de dues classes de reserves afectades a diversos fins, reserves que no es poden distribuir entre els socis: d'una banda, el fons de reserva obligatori, destinat a consolidar econòmicament la cooperativa, i de l'altra, el fons d'educació i promoció, dirigit a la formació de socis i de treballadors i a la promoció del cooperativisme. Finalment, la societat està obligada a formular els comptes anuals i a portar una comptabilitat ordenada i adequada a l'activitat que duu a terme.
Les cooperatives estan sotmeses a una normativa complexa, atès que les regulen la Llei 27/1999, del 16 de juliol, de cooperatives, de l'Estat, i nombroses lleis autonòmiques, ja que pràcticament totes les comunitats autònomes han assumit la competència exclusiva en aquesta matèria. Concretament, a Catalunya es regeixen per la Llei 18/2002, del 5 de juliol, de cooperatives. La Llei estatal té un àmbit d'aplicació residual, perquè les cooperatives que despleguen l'activitat principalment (no exclusivament) en una comunitat autònoma, que són la majoria, no estan subjectes a la norma estatal, sinó a l'autonòmica. No obstant això, l'exhaustiva Llei estatal pot resultar d'aplicació supletòria a la llei autonòmica corresponent amb la finalitat d'omplir-ne les possibles llacunes. Més específicament, les cooperatives de crèdit i d'assegurances estan subjectes a sengles règims especials en consideració a la condició que tenen d'entitats creditícies i asseguradores, respectivament.
La normativa tributària, especialment la Llei 20/1990, del 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives, també ha tingut un paper important en el foment d'aquestes entitats. Finalment, en l'àmbit de la Unió Europea, cal mencionar el Reglament del Consell, del 22 de juliol de 2003, que incorpora l'Estatut de la societat cooperativa europea, i que pretén dotar les cooperatives d'una nova forma jurídica que faciliti les activitats transfrontereres. - V. t.: societat anònima n f
- V. t.: societat col·lectiva n f
- V. t.: societat comanditària n f
- V. t.: societat de cartera n f
- V. t.: societat limitada n f
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca societat cooperativa de crèdit, n f
- es sociedad cooperativa de crédito
- fr société coopérative de crédit
- en cooperative credit society
<Auditoria i comptabilitat > Institucions i societats>
<Dret financer i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat cooperativa de crèdit, n f
- es sociedad cooperativa de crédito, n f
<Dret financer i tributari>
<Llengua. Literatura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca societat cooperativa de llibres, n f
- es colectividad [MX], n f
- es entidad [ES], n f
- fr collectivité, n f
- en collectivity, n
- it associazione, n f
- it associazione culturale, n f
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca societat cooperativa de llibres, n f
- es colectividad [MX], n f
- es entidad [ES], n f
- fr collectivité, n f
- en collectivity, n
- it associazione, n f
- it associazione culturale, n f
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat d'auditoria, n f
- es sociedad de auditoría
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
- V. t.: auditor de comptes | auditora de comptes n m, f
<Dret mercantil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca societat d'inversió, n f
- es sociedad de inversión
- fr société d'investissement
- en investment company
<Dret mercantil>
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca societat d'inversió, n f
- es sociedad de inversión
- fr société d'investissement
- en investment company
<Auditoria i comptabilitat > Institucions i societats>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat d'inversió, n f
- es sociedad de inversión, n f
<Dret mercantil>
