Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "societat" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca societat de borsa, n f
- es sociedad de bolsa
- fr société de bourse
- en stock exchange company
<Auditoria i comptabilitat > Institucions i societats>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat de capital, n f
- es sociedad de capital
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La regulació conjunta de les societats de capital és una qüestió relativament nova, atès que tradicionalment els diversos tipus que hi ha havien estat regulats separadament. L'article 122 del Codi de comerç, a partir d'ara CCom, hi feia referència, però d'una manera molt breu. Actualment el Reial decret legislatiu 1/2010, del 2 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de societats de capital (a partir d'ara, LSC) les regula extensament, i també regula les societats de responsabilitat limitada, que no es van incorporar al CCom perquè no eren conegudes en el moment en què s'aprovà. Les lleis posteriors al CCom reguladores d'aquest àmbit es van promulgar en textos jurídics independents.
Amb la LSC s'unifica en un únic text legal gairebé tota la regulació legal general de les societats de capital, i en destaca la normativa de les societats anònimes i de les societats de responsabilitat limitada. Pel que fa a aquestes dues classes, cal distingir que, mentre que les societats anònimes són naturalment obertes, tenen un sistema rígid de defensa del capital social i de garantia per als creditors socials, les societats de responsabilitat limitada són naturalment tancades i, de vegades, substitueixen aquests mecanismes de defensa per règims de responsabilitat més flexibles.
L'article 1 de la LSC disposa que són societats de capital: la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima i la societat comanditària per accions. En la societat de responsabilitat limitada, el capital social està dividit en participacions socials i generalment no pot ser inferior als 3.000 ? (art. 4.1 i 4.2 LSC), i està format per les aportacions de tots els socis. Aquests no responen personalment dels deutes socials. En la societat anònima, el capital està dividit en accions i no pot ser inferior a 60.000 ? (art. 4.3 LSC); està format per les aportacions de tots els socis, i aquests tampoc no responen personalment dels deutes socials. I, en la societat comanditaria per accions, el capital es divideix també en accions, com en la societat anònima, i està format per les aportacions de tots els socis, d'entre els quals, almenys un, respon personalment dels deutes socials com a soci col·lectiu. Totes tres, sigui quin sigui l'objecte que tenen, són societats de caràcter mercantil (art. 2 LSC) i poden ser unipersonals, si hi ha un únic soci (art. 12 LSC).
Tocant al règim legal, l'article 3 de la LSC disposa que les societats de capital estan sotmeses als preceptes d'aquesta llei, sempre que no s'estableixi que s'han de regir per una disposició legal específica. L'apartat segon del l'article 3 especifica que les societats comanditàries per accions s'han de regir per les normes aplicables a aquest tipus social i, en relació amb el que no hi està fixat, s'han de regir per allò que estableix la LSC per a la societat anònima.
Pel que fa al mínim legal de capital social establert, l'article 4 bis de la citada llei estableix que, mentre el capital no estigui integrat per la xifra indicada, la societat de responsabilitat limitada roman subjecta al règim de formació successiva, d'acord amb aquestes normes: s'ha de destinar a la reserva legal una xifra almenys igual al 20 % del benefici de l'exercici sense límit de la quantia; una vegada cobertes les atencions legals o estatutàries, només es poden repartir dividends als socis si el valor del patrimoni net no és o, a conseqüència del repartiment, no resulta inferior al 60 % del capital legal mínim; i, la suma anual de les retribucions satisfetes als socis i administradors pel desenvolupament d'aquests càrrecs durant aquests exercicis no pot excedir del 20 % del patrimoni net de l'exercici corresponent, sens perjudici de la retribució que els pot correspondre com a treballadors per compte aliè de la societat, o per mitjà de la prestació de serveis professionals que la mateixa societat pot concertar amb aquests socis i administradors.
En aquest sentit, l'article 5 de la LSC fixa que no s'autoritzen les escriptures de constitució de la societat de capital que tinguin una xifra de capital social inferior a la legalment establerta, ni escriptures de modificació del capital social que la deixin reduïda per sota d'aquesta quantia, tret que sigui conseqüència del compliment d'una llei.
Les societats de capital han de contenir en la denominació de la companyia aquesta indicació, encara que sigui en forma de sigla o abreviatura (art. 6 LSC). I la denominació de les companyies no pot ser idèntica a la que tinguin altres societat preexistents (art. 7.1 LSC). Són espanyoles i es regeixen per aquesta llei les societats que tenen el domicili en territori espanyol, deixant de banda on hagin estat constituïdes, tal com disposa l'article 8 de la LSC. En els articles següents s'especifica que es considera domicili el centre efectiu d'administració i direcció d'aquestes societats, o el centre on radiqui llur establiment o explotació principal -i en tal cas el mateix article estableix que han de tenir domicili a l'Estat espanyol.
Pel que fa a la manera en què es constitueixen, l'article 19 de la LSC determina que les societats de capital es constitueixen per dues persones o més, o en el cas de les societats unipersonals, per un acte unilateral. En el cas de les societats anònimes, aquestes també es poden constituir de manera successiva per subscripció pública d'accions. La constitució de totes aquestes societats exigeix una escriptura pública, atorgada per tots els socis fundadors, siguin persones físiques o jurídiques, i s'ha d'inscriure en el Registre Mercantil; l'article 22 de la LSC especifica el contingut que ha de tenir aquesta escriptura de constitució. - V. t.: societat anònima n f
- V. t.: societat comanditària n f
- V. t.: societat limitada n f
<Empresa > Tipologia d'empreses>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca societat de cartera, n f
- ca hòlding, n m sin. compl.
- es holding
- es sociedad de cartera
- fr holding
- fr société de portefeuille
- en holding company
<Empresa > Tipologia d'empreses>
Definició
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca societat de cartera, n f
- ca hòlding, n m sin. compl.
- es sociedad de cartera
- en holding company
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca societat de cartera, n f
- ca hòlding, n m sin. compl.
- es holding
- es sociedad de cartera
- fr holding
- fr société de portefeuille
- en holding company
<Auditoria i comptabilitat > Institucions i societats>
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca societat de cartera, n f
- ca hòlding, n m sin. compl.
- es holding
- es sociedad de cartera
- en holding company
<Economia i empresa>
Definició
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca societat de cartera, n f
- ca societat gestora de carteres, n f
- ca societat gestora de patrimonis, n f
- ca hòlding, n m sin. compl.
- es gestora de patrimonios
- es sociedad de cartera
- es sociedad gestora
- es sociedad gestora de carteras
- fr société de gestion
- fr société de gestion de portefeuille
- fr SGP sigla
- en capital management company
- en portfolio management company
<Mercats financers > Persones i entitats>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat de cartera, n f
- ca hòlding, n m sin. compl.
- es holding
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
S'acostuma a distingir entre societat de cartera pura i societat de cartera mixta. La primera té com a objecte exclusiu la gestió d'una cartera de participacions socials, mentre que la segona manté un objecte social de naturalesa industrial o comercial paral·lelament a la titularitat i a l'administració de participacions en societats amb el mateix objecte social.
Pel que fa a la societat de cartera que té com a objecte social la gestió d'una cartera de títols de les societats que en formen part, es pot distingir entre les societats que tenen com a finalitat obtenir la rendibilitat dels capitals invertits diversificant el risc, i les societats que pretenen, per mitjà del dret de vot inherent a les accions o les participacions de les quals n'és titular, assumir el control de les societats participades.
La societat de cartera és un model juridic i organitzatiu que pot adoptar la societat mare d'un grup de societats. L'adopció de la societat de cartera és un indici important de l'existència d'un grup de societats, ja que el seu objecte, l'administració de participacions socials com a forma indirecta de l'exercici d'activitats econòmiques, és particularment idoni per a exercir una direcció econòmica unitària sobre el conjunt de les societats participades.
La societat de cartera es pot crear des de l'interior d'una societat per mitjà de la creació de societats filials segregant actius comercials o industrials que eren la base de l'explotació econòmica, a favor de societats filials de nova constitució. L'antiga societat aporta els actius i, a canvi, rep accions o participacions de les noves societats filials.
La creació de filials que comporten que la societat mare quedi únicament com una societat de cartera que és només la titular de les accions o participacions de les societats de nova creació a les quals ha traspassat els actius comporta un risc evident d'alteració material de la distribució de competències entre els òrgans de la societat. S'incrementen els poders dels òrgans d'administració i es produeix l'afebliment de la junta general.
Si la societat matriu és únicament una societat de cartera titular de les accions o participacions de les filials, l'obtenció de recursos per a emprendre nous projectes d'inversió mitjançant augments de capital s'ha de decidir en les societats filials operatives, i les decisions les han de prendre els administradors, que són les persones encarregades de gestionar les participacions de la societat matriu. Una situació semblant es produeix respecte a la política de dividends. Si l'òrgan d'administració no vol repartir dividends, en tindrà prou amb deixar tots els beneficis a la filial. D'aquesta manera, els beneficis no queden reflectits en el balanç de la societat de cartera i, per tant, no es poden distribuir dividends i els accionistes no poden exercir el dret de decidir sobre l'aplicació de resultats. Aquests problemes de protecció dels accionistes de la societat de cartera s'han de resoldre per mitjà de la doctrina del dret de grups de societats. - V. t.: societat anònima n f
- V. t.: societat col·lectiva n f
- V. t.: societat comanditària n f
- V. t.: societat cooperativa n f
- V. t.: societat limitada n f
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca societat de classes, n f
- es sociedad de clases, n f
- en class society, n
<Perspectiva sociològica > Tipus socials>
Definició
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca societat de comerç internacional, n f
- es sociedad de comercio internacional
- fr société de commerce international
- en trading company
<Dret internacional > Dret internacional privat>
